Es u dels màxims exponents actuals de la poesia, de la lliteratura valenciana.

Junt a Miquel Adlert, fundà l'editorial Torre en l'época franquiste, des d'a on és publiquen en valencià als autors més importants i rellevants de l'época.

El 31 de decembre de 1949 és constituí en Valéncia la, "Associació Amics de la Poesia", la qual fon constituïda per deu amants de la Lliteratura, els quals decidiren formar una associació lliterària que tinguera la divulgació de la poesia com fi primordial i principal.
Estos hòmens foren: En Lluís Ballester Segura, primer President d'esta entitat, En Xavier Casp Vercher, En Ricart de Val Muñoz, En Àngel Jiménez Torres, En Josep Cases Aparicio, En Lucio Ballesteros Jaime, En Joan Garcia Fayos, En Vicent Calvo Acacio, En Pere Caba Landa i En Vicent Casp Vercher, germà d'En Xavier Casp Vercher.

Xavier Casp defengué a capa i espasa la llengua valenciana inclòs durant la dictadura franquista.

En 1986 fon el mantenedor dels Jocs Florals de Valéncia.

Fon president de la R.A.C.V. Des de la mateixa, ha impulsat la normativisació i codificació de la nostra llengua segons les originals normes d'El Puig.

Des de giner de 1989 fins a juny de 2002 pertany al Consell Valencià de Cultura, sent Vicepresident del mateix en 1998.

Forçat per Eduart Zaplana, com ell mateix digué en una ocasió, fon designat acadèmic de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, sent membre fundador de la mateixa, pero presentà la seua dimissió poc després, el dia 17 de febrer de 2002. Llig la seua carta de dimissió.

En 1994 rep el Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana en la seua primera edició.

Ferrando Giner, President de la Diputació de Valéncia, (2003), en certa ocasió digué d'ell. "Casp és el viu eixemple de l'orgull de ser i sentir-se valencià, i la necessitat de pregonar-lo i fer-lo públic".

Morí en Valéncia el dia 11 de novembre de 2004, als 89 anys, mentrimentres ultimava l'edició de les seues obres completes.

Fon enterrat el dia 12 de novembre de 2004 en el cementeri municipal de Valéncia.

La seua obra és apreciada mundialment per la delicadea i sentiment de les seues poesies, a la mateixa vegada que per la seua força.

U dels seus més famosos poemes diu.:

Va nàixer
perque calia.
Ningú no ha sabut mai
el dia.
Valéncia és el nom.
La pàtria és presència
i essència.
I yo estic i estaré
on ella està.
Soc tant si vullc com si no vullc,
¡que si que vullc!, valencià.

Xavier Casp (1976)
Algunes de les seues Obres.:

Serenata : Memòries d'un important sense importància
50 Anys dels 9 d'Octubre
D'amar-te amor
Proses en carn
Goig
Silenci
¿A on vaig, Senyor?
Gran Sonata de la pàtria