Hola bon dia a tots.

Estem ací, en este marc formació que és el Centre de formació, "La Misericòrdia", un enorme recint que albarca molts i diferents àmbits de l'ensenyança.

Exactament, nos trobem front a u dels edificis de la U.N.E.D. al que li diuen, "Centre Alzira-Valencia, Francisco Tomás y Valiente", per a charrar uns minuts en una gran persona, en un gran valencianiste, que ha donat i està donant lo millor de sí en la nostra lluita des de fa molts anys.

Estem parlant de Boro Vendrell.

Com tots sabeu, Boro és el director en cap de la veterana revista valenciana, Revers, i des de fa algun temps, també és el director de l'editorial, Gom Llibres, una de les poquetes editorials que editen encara llibres escrits en valencià.

Benet - ¡Bon dia Boro!

Voro - Bon dia, bona gent.
  

   Voro Vendrell i Joan Benet sostenint en la ma, el número 13 de la revista Revers
     

Benet - Si et pareix anem a començar. Des de fa més de dos anys esteu editant tu i el teu equip de redactors, la revista Revers. ¿Cóm van les vendes?

Voro - Prou fluixes, en altibaixos, en quant als quioscs, és tot un món, molt competitiu i sobre tot els quiosquers, molts no estan conscienciats i t’agarren per si acàs, pero.... Pràcticament no existixes. Te perts en una mar de revistes castellanes i alguna catalana. També depenent del tema o temes centrals. Al ser una revista cultural ampla, no saben a on encasellar-nos i ubicar-nos. Som originals.

Pero anem a més en subscriptors, no paren d’apuntar-se. I les publicitats seguixen entrant. Escomençarem en 2 publicitats en el núm. 2 i ya estem prop de 20 empreses, i grups publicitant-se.

Els llibres molt millor. Un 60% de vendes en tres mesos crec que és un bon inici. Pero després de les experiències de vendes en Fires (Torrent, Alaquàs), hem de replantejar-nos moltes coses. Ara tenim una llaugera idea de lo que demana la gent. Estem reorientant esta part de l’empresa. Estem en un bon camí.

Benet - Com tots sabem, en l'actualitat, hi ha unes chicotetes diferències entre l'ortografia i la gramàtica de la llengua valenciana segons a qui seguixes. En el vostre cas, ¿Per qué esteu escrivint en les nomenades, Normes d'El Puig?

Voro - Nosatres des de que la deprenguérem en els cursos de Lo Rat Penat, recordem Amadors de les Glòries Valencianes (hui no les volen), no hem seguit una atra.

Nosatres érem uns chiquets (no tots) quant se feren i se reformaren en la Comissió Mixta de Billingüísme, creada entre la Conselleria de Cultura (Ciprià Siscar-P.S.O.E.) i la Conselleria d’Educació (A. Cabanes-U.C.D.). Des d’eixa reforma s’han vengut utilisant en algun detall fet des de la R.A.C.V. (Abans C.C.V.), ent normatiu per aquells temps. Pero les últimes reformes sense quòrum en la Secció del dit organisme, expulsant als que no estan d’acort en les reformes, nos pareix poc democràtic (per no dir gens) i creem que crea confusió a la gent que les ha deprés a usar en estos 25 anys. Ya que la gent, ya no sap a que atendre’s.
Les normatives, com els diners, son valors d'us, i per tant requerixen estabilitat. La gent s’aferra a lo que coneix. ¿Per qué reformar sense poder per a difondre les reformes?¿Per qué reformar com han reformat uns chicots en una revista (ya sabem les raons i quí els avalà), i no en atre sentit per a diferenciar-nos més de les llengües veïnes?¿Per qué anar en contra de totes les recomanacions internacionals respecte als problemes entre llengües contigües?¿Per qué no separar les variants llingüístiques per a preservar la riquea llingüística, Patrimoni de l’Humanitat? S’ha buscat acostar-se a sectors tous de l'universitat de Valéncia. Per a mi Alta Traïció, o Pena de lesa Majestat.

El Poble deuria d’expulsar a l’exili ad estos senyors que volen vendre-nos, per a que llunt de la Pàtria Valenciana i sense escoltar la dolça llengua Valenciana deprengueren l’enorme valor que tenen abdós, i el poder evocador de sentiments i moments que nos reviu els dolços cants que son les paraules dites per les nostres benvolgudes dònes. L’harmonia la pots oir si te pegues una volteta per les nostres comarques.

En fi resumint. Els grans partits estan darrere de les reformes i contrarefromes, per a debilitar qualsevol intent de vertebració nacional de Valéncia, i impedir que utilisem el gran referent emotiu-simbòlic i reivindicatiu que és la nostra llengua Valenciana, per això matar-la a mans del castellà i del català i crear confusió respecte ad ella, per als que no canvien de llengua d'us, i provocar rebuig i son abandó definitiu. Simple dividix i venceràs. Ara som inconsistents i incoherents (els valencians en general que han seguit estes reformes i contrarreformes, nosatres no, que quede clar, nosatres no parem la mà).

Les Reformes (Re i Contra) s’han fet i promogut (en molts diners per davant) per a fer que perguen historicitat, i estabilitat. Feya por que tant de temps usarem una mateixa normativa. “Açò n’hi ha que parar-ho, és perillós, creixen els blavers”.

Por lo tant, hui NO SEGUIM A LA R.A.C.V. que està al SERVICI dels traidors al Poble Valencià, i no al servici del Poble per lo que és va crear. ELLS Han de RECOINÉIXER, ya ho ha fet algun intelectual del seu entorn que s’han venut als traïdors de l'universitat de Valéncia, i als Polítics centralistes tant de dretes com d’Esquerres. Els atres “el pseudo-valencians” també han de recular.

Benet - Has tingut algun problema a l'hora del ISSN pel motiu de que a l'idioma valencià lo posen junt al català Igual que passa en el ISBN i en la normativa ISO, per eixemple. ¿Quina opinió et mereix el tema?

Voro - Reconec un cert desconeiximent. I diràs: ¿Tu que eres editor? Puix sí. Yo envií els papers a Madrit li envií les revistes i me donaren un número, pero desconec en quins llistats internacionals nos han inclòs. Se que abans nos incloïen als escritors valencians i a les nostres obres en les del català, suponc que això seguirà igual i, lo mateix per al ISSN. Simplement que els espanyols no nos volen i per tant... Més val a soles que mal acompanyats.

Benet - Em crida l'atenció, com a moltes persones, que no hi hagen més publicacions de qualsevol tipo escrites en valencià. ¿A qué creus que és degut?

Voro - Els catalanistes i els espanyols s’han preocupat molt en crear confusió i de fer vore que “TOT” siga lo mateix. “Està clar que és lo mateix”. I coses d’est estil.

La gent té por de que li claven gat per llebre. Yo crec que deuríem de fer campanyes simples i visuals per a que la gent deprenga a diferenciar-los fàcilment. Paraules “TOTEM” per als catalanistes com AMB, ALESHORES, TOTHOM, ALTRES, AQUEST,...etc. deixar-les clares, i qui les use que sàpia que és català i per tant TRAÏDOR.

L’accentuació de les paraules acabades en –CIÓ. També ha de requerir un toc d’atenció.

Benet - Penses introduir algun canvi en Revers... ¿Quins son els teus proyectes de futur?

Voro - Si, n’hi ha canvis programats. Noves seccions, suplements, passar a la mensualitat, tenim un gran grup humà que està prenent consciència de l'importància de lo que estem fent, de que estem fent història. Estem tocant temes que no s’havien tocat en el valencianisme, estem fent un fet normal una revista plural. De Cultura general, no centrada exclusivament en temes filològics i Històrics. Toquem oci, geografia (Pobles), astronomia, tradicions, cine, filosofia, art, música, i ara més cosetes, com temes de Societat, cuina, etc., poc a poc anem fent un camí.

Tinc sort que en casa em recolzen i no tinc família pròpia, això me dona molt de temps per a dedicar-me “casi” en exclusivitat a la causa. Valéncia primer n’hi ha que creure-se-la i després, se la coneix, i del coneiximent arriba el sentiment, l’Amor.

Benet - ¿Quin llibre tens en cartera per a publicar dins de GOM llibres?

Voro - Tinc dos a punt que he penjat les portades en la Uep, i ya els he anunciat en la revista. Pronte. Els dos de la colecció Chameles de la Pàtria. L’u d’un personage que és un referent del Nacionalisme republicà, i l’atre un recull d'artículs meus, que m’abellia publicar i crec que feya falta que eixiren.

Benet - ¿Has pensat en editar tambe llibres en unes atres llengües?

Voro - No MAI (a no ser que atra llengua en perill d’extinció (Bable, Fabla, Cantabru, Sa llengo Baleà, Ladi, Romanche, etz.) me diguera no podem publicar ací no n’hi ha editorial, llavors si, clar. Pero de les Majoritàries Imperialistes MAI). N’hi ha atres editorials, he de destinar els pocs recursos que tinc a Valéncia i la nostra vilipendiada Llengua Valenciana. No puc tirar salves de rei.

Benet - Ara Boro, em vas a permetre que et faça un atre tipo de preguntes... ¿Cóm veus les festes valencianes? Per eixemple les Falles, ¿Cóm veus la seua evolució?

Voro - És la Festa per excelència. Pero... veig una perillosa involució, anti-valenciana. Els enemics s’esforcen en corcar les arrels. Recordem la Falla catalanista Na Jordana de gent pròxima al P.S.O.E. ideològicament. En el meu poble (SUECA) “tot” en català. Van corcant.

Benet - ¿Cóm veus la proyecció de Valéncia dins de l'entorn mundial? ¿Anem cap avant?

Voro - Pot ser que nos coneguen ¿ ? pero no està clar. I lo que és segur, és que proyecten una image distorsionada de lo que és este Poble. Sens anar més llunt l’adulteració dels originals d’Ausias March, que en adulteracions els fan passar per originals per part de l'ajuntament de Valéncia. Els he vist. Accent tancats, quant l’accentuació no s’inventà per part dels Francesos fins al sigle XVIII.
Son els Regals o Presents per als VIP’s que vindran de tot lo món, la mentira progressa “adequadament”.

Benet - Si tingueres que triar un lloc de la nostra Nació... ¿Quin triaries? ¿Per qué?

Voro - ¿Per a qué? ¿Per a viure?¿Com a símbol? Per a viure, si m’expulsen de Sueca, me n’aniré ad un Poble molt Valencià i no massa gran com Benifayó, tinc grans amics o Guadassuar. Son Pobles que conserven l’esperit i conec gent, me trobe a gust.

Com a Símbol: Xàtiva. Sense lloc a dubtes. Grans coses han passat allí.

Benet - I per a finalisar, et volíem fer una pregunta, la qual farem a tots els nostres entrevistats. ¿Qué li demanaries als nostres polítics i intelectuals?

Voro - Que pensen primer, després i sempre en Valéncia. Que desburguen en l’Història. N’hi ha proves de sobra per a sentir-se orgullosos de pertànyer i no mirar ni a Ponent ni a Tramontana.

Benet - ¿Vols afegir qualsevol cosa que vullgues dir o que cregues important?

Voro - Si, voldria que el riu tornara a mare. Que els uns i els atres, reformistes i contrarreformistes deixaren de fer el pànfil, i no donaren més arguments als nostres enemics.

Son enemics “TOTS” aquells que no pensen única i exclusivament en Valéncia i miren o esperen rebre ordens o qualsevol consigna per qualsevol mig directe o indirecte des del Nort o des de la Meseta. Parar la mà als que esperen rebre órdens forasteres, és pa per a hui i fam per a demà. Com li feren al que vengué a Viriato: “Roma no paga a traïdors”. Primer t’engatussen i te pugen en un nuvol, pero quan el teu prestigi i estatus de cara als que volen convéncer decau, ya no els vals, no eres més que un objecte d'us i abús (siga el que siga l'us). Eres inútil “fas nossa”. Ya sigues polític, intelectual, cap o simplement periodiste (Recordem a la pobra infeliç de la Mari Consu, com se l’han tirat al llom, l’han usat i quan ya no val, i per si és tornava a arrere o és desdia del CONSENS, una patada al cul, fora d’eixe silló. Comprada la seua empresa des d’un grup vasc en colaboració en el Nort, és la justa paga a la seua traïció al Poble del Regne de Valéncia).

Les tàctiques d’anexió de llengües i després de territoris son similars. “Comprar” (recentment al meu veí li han donat la paga 71.000€, el preu d’un traïdor puja considerablement, de 30 monedes a...) fer grans a intelectuals en el “Pais” a anexionar, portar-los a la Metròpolis fer-los sentir importants: “Sou tant bons o més si cap que nosaltres”. I, premiar-los, publicitar-los, comprar les seues obres, exalçar-los, fer-los importants, “Aqui vos tenim en conte, vos apreciem. Els valencianets no saben apreciar la teva obra” per a que vegen les ventages de ser de la gran comunitat o Poble Comú (els Holandesos ho fan en els flamencs, etc..).

Tot lo que es mou és susceptible de ser enchisat, seduït, pels poderosos. Si veuen o coneixen debilitats (si coneixen els teus somis de grandea o de qualsevol tipo, o veuen necessitats, t’ho oferixen, ¿Si poden? Han de quedar be en tots) les aprofiten per a pujar-te i fer-.te caure per a que te l'estampes i llavors te plegues a lo que volen. Simple.

Te ve (o vos ve) al cap si yo caure. Si la meua bossa no sona, treballaré en lo que siga, per a omplir-la, no demanaré res, no me cal... En casa la faena no m’ha de faltar. I sino, ya me buscaré la vida. Faré camps de verdures, colliré taronja, lo que siga. No me suen els anells. Des de ben menut he treballat en els camps. I sempre que puc ho seguixc fent. A rats me duc lo meu, clar en mon pare que està al quit. Sens ell ajudant-me no podria donar abast en tot. Ufff.

Com a Proyecte Cultural (Realitat Cultural Valenciana) seguim pensant en noves propostes (algunes ya les he expost). Ara estem davant de reptes com a grup intelectual importants. Hem de consolidar-los i fer vore que pensem en oferir més. En casa em recolzen. I mon Pare ha vist la necessitat i conveniència per a la Pàtria. Cada u fa el sacrifici que creu que deu de fer, els meus pares llevant-se caprichos, i ajudant-me. Yo cada dia ixc manco de Festa com solem fer els fadrins a vore-les i.... Màquina avant. Avant sempre.

Benet - Moltes gràcies Boro pel teu temps, per les teues respostes, i sobre tot, per concedir-nos esta entrevista, la qual podràs llegir en molt poc de temps en L'Archiu.

De nou, ¡Gràcies! I que l'esperit valencià nos acompanye a tots.

Benet i Voro


Voro i Benet