Hui nos trobem al costat d'una dòna en mayúscules, una dòna que a més de ser una valencianista de peus a cap, és catedràtica de llengua anglesa en l'universitat de Valéncia i pertany a la reconeguda entitat, Colectiu Fullana.

Com tots haureu encertat, efectivament, hui nos trobem junt a Na Maria Teresa Puerto Ferre.

Benet - Un abraç i gràcies per concedir-nos un poc del teu valiós temps.

Teresa - Dos coses. Primer, moltes gràcies a vosatres per prestar atenció a les meues chicotetes batalles en defensa de la Llengua Valenciana i de lo molt que hi ha darrere d’ella. La nostra llengua és instrument d’expressió d’una cultural milenària que el nazi-onalisme català, per secular enveja groga, vol exterminar, i això jamai lo consentirem els bons valencians. I la segon és puntualisar que yo soc catedràtica de llengua anglesa d’institut de bachillerat, encara que he treballat des de 1985 com coordinadira de didàctica específica del Servici de Formació del Professorat de l'universitat de Valéncia.

Benet - Benvolguda amiga Teresa, si et pareix be, anem a començar, i degut al teu currículum, nos ixen unes preguntes que son del tot inevitables. ¿Cóm és viu el valencianisme més pur i arraïlat com el teu des de dins d'un estament públic com és l'universitat de Valéncia, catalanisada fins a les coradelles?

Teresa - El valencianisme lo té cru en l'universitat de Valéncia (parle de l’Estudi General, que és a on yo em formí) puix s’ha convertit en un bastió que necessita una “operació renove”.

El sistema funcionarial universitari, en general, està anquilosat i des de la nefasta L.R.U. (Llei-P.S.O.E. de Reforma Universitària del ’83) S’ha convertit en un bunker en mans d’una ultraesquerra acartonada, rància i dogmàtica (que ya no és du ni en Rússia) i que, analfabeta ella, ha assumit el paper de franquícia sucursalera del catalanisme més carca.

Com diu Chomsky, els dogmes en llingüística NO ESXISTIXEN, ni tampoc en cap de les Ciències Socials. En canvi, el falsos dogmes que nos volen impondre esta rància Universitat catalenciana, torrejant el “infame i infecte dialecte barceloní” com suplantador de la nostra històrica Llengua Valenciana, cometen una verdadera aberració històrica. Pura barbàrie filològica. No obstant en l'universitat Politècnica, hi ha alguns bons círculs de valencianisme, en casta, formats per aquells científics que no creuen en les supercheries alluntades de l’investigació històrica catalenciana. Estic parlant del Colectiu Fullana al que m’he unit i, per cert, en molts filòlecs per a defendre la Llengua Valenciana.

Benet - Una atra pregunta inevitable és en respecte al Colectiu Fullana. Per a les persones que no sàpien exactament qué és, ¿Podries explicar un poquet qué és i a on vol arribar el Colectiu Fullana?

Teresa - El Colectiu Fullana, com indica la nostra definició, “és un grup prou numerós de Professors d'universitat i doctors que ha naixcut per a donar resposta des de l'universitat Valenciana a la necessitat de donar-li al quefer universitari un enfocament netament valencià i per a lluitar en el marcat dogmatisme, parcialitat i tendenciositat que impera en alguns departaments i facultats a on s’ha arribat a la censura i persecució d’aquells professors que defenguen l’identitat valenciana”. L’objectiu del colectiu és restaurar la Càtedra de Llengua Valenciana que fon fundada per Real decret el 26 de novembre de 1926 per al Pare Fullana. Pero seria genuïnament VALENCIANA i ocupada per filòlecs valencians.

Benet - Nos a dit un pardalet, que vosté viaja molt a sovint a terres de parla anglesa. ¿Cóm és veu i quina opinió és té de l'idioma valencià fora de les nostres terres?

Teresa - Porte casi cinquanta anys viajant pel món, sobre tot el món anglosaxó, i visitant universitats, biblioteques i llibreries (la meua principal afició quan ix per ahí), i he pogut comprovar l’espectacular poder de l’aparat editorial-multinacional català que du doscents anys en una primorosa llabor de disseny-okupa invadint per terra, mar i aire tots els espais docents i lliteraris del món mundial que han pogut. I en una única obsessió: l’extermini de l’expressió Llengua Valenciana, que està pràcticament borrada de tots els mapes internacionals, i, al mateix temps, l’imposició per tots els dominis llingüístics de l’infame dialecte barceloní, ara cridat neocatalaní. Esta política expansiva ha segut “de disseny programat”. Els valencians estem dormits en un somi d’ignorança de lo que està passant per ahí fora…
   

Maria Teresa Puerto Ferre en una ensomiadora cara
  

Benet - Tots sabem que vosté a més, també és una gran escritora, que té publicats un bon grapat de coses, entre elles el maravellós llibre, "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" ¿Cóm van les vendes d'este llibre? ¿Cóm ho calificaria?

Teresa - El títul del llibre definix el seu contingut i radiografia la trista realitat de lo que està passant: l’Extermini i suplantació de la nostra històrica Llengua Valenciana per l’inflame i infecte dialecte barceloní, (= neocatalaní). El llibre és un catàlec de documents i testimonis de cents de filòlecs i historiadors que afirmen científicament que lo que existix històricament com a llengua, és el valencià per ser la primera llengua neollatina, naixcuda del trencament del llatí, que té un sigle d’Or de Lliteratura. Això és lo que categorisa ad una llengua com tal. El catalaní jamai lo ha obtés. Perxò mos ho volen furtar. El llibre ha sigut un èxit total: la primera edició desaparegué en uns dies i la segona ya està casi agotada. Ha segut molt solicitat i ha segut enviat, estratègicament, a biblioteques i universitats internacional. Està en el llistat de les millores llibreries d’Internet.

Benet - La romanística és un tema que vosté domina molt be. ¿Qué diu la romanística sobre l'idioma valencià?

Teresa - El Pare de tota la Romanística Europea, el filòlec alemà Friedrich Christian Díez en el seu "Grammaire des Langues Romanes" classificà ya en 1836 les llengües romàniques i, a l’igual que el seu alumne, el filòlec W. Meyer-Lübke, no deixà cap lloc especial als dialectes catalans perque els consideraren “dialectes del Provençal” ("Grammaire des Langues Romanes". París 1890). Fon Friedrich Díez quin establí les tesis científiques de la Romanística Europea (encara no superades) i assentà les bases de la gramàtica comparada de les llengües naixcudes del trencament del llatí.

En el seu "Dictionaire Etimologique des Langues Romaniques" (1853) el filòlec Díez feu l’estudi comparatiu de les llengües romàniques, i arribà a la conclusió de que la Llengua Valenciana i l’Occità eren la mateixa llengua. I arribà ad eixa conclusió darrere de l’anàlisis comparatiu de les obres dels nostres clàssics valencians, Jaume Roig i Ausias March en obres de menor rellevància del diasistema occità-romànic.

Pero com, de totes elles, la Llengua Valenciana fon, per categoria històrica, l’única que alcançà la grandea de posseir un sigle d’Or Lliterari, en el seu estandart consolidat, les seues gramàtiques i diccionaris i la seua autonomia lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica, és per això que… al parlar d’Occità, estem parlant de Llengua Valenciana. Per lo tant, els dialectes catalans han d’estar supeditats a la primera llengua consagrada lliteràriament: la Llengua Valenciana. Mai al revés com pretenen estos mutants de la llingüística (A.V.Ll. i C.V.C.)

Açò és lo que diu la Romanística. Des de Friedrich Christian Díez i passant pel gran gramatiste Menéndez Pidal fins als filòlecs Pare Fullana, Pare Guinot i Pare Costa. I tota la Romanística seria i científica front als embaucadors alquimistes de l’infame i infecte dialecte barceloní, engendre inventat en 1906 per un químic, i que ara estan imponent en escoles, instituts i universitats catalencianes del nostre vetust Regne…

Benet - Per a les persones que s'incorporen ara al valencianisme o que encara no tenen molt clar això que el català és una parla diferent a l'idioma valencià. ¿Quines quatre o cinc punts forts i de pes podria vosté apuntar ací per a deixar ben clar i patent l'independència de l'idioma valencià?

Teresa - Els tres elements indispensables que fonamenten la llengua valenciana son:

1. Les seues etimologies genuïnes.

2. La seua trayectòria d’acort en els principis i lleis d’evolució de la llengua.

3. L’autoritat indiscutible d’uns Clàssics que l’han desenrollat i consagrat a lo llarc d’un Sigle d’Or Lliterari.

La Llengua Valenciana té eixos tres elements indispensables junt ad uns atres, també, d’essencial calibre:

1. Posseïx des del sigle XV d’una koiné o substrat llingüístic en plena autonomia fonètica, lèxica, morfosintàctica, fonètica i semàntica;

2. Posseix gramàtiques que la estructuren com a llengua (Gramàtica d’Andreu Sempere. Alcoy)

3. Posseix diccionaris (Líber Elegantiarum ..”el mes antic lèxic d’una llengua romanç” del valencià Joan Esteve. 1472).

4. Posseïx una Bíblia traduïda del llatí (Bíblia de Fra Bonifaci Ferrer.1478)
5. Posseïx un Kempis, traduit del llati per Miquel Perez (1482).

6. I… sobretot, posseïx el primer Sigle d’Or Lliterari d’una llengua neollatina europea durant el qual centenars d’autors van proclamar en el pròlec o en el colofó de les seues obres el seu, “estic escrivint en nostra vulgada llengua materna valenciana”.

Al contrari, l’infame i infecte dialecte barceloní, aixina definit pel gran gurú de l’investigació catalana Pare Batllori, no té tot l’arsenal llingüístic abans mencionat ya que no alcança el seu estandart llingüístic fins a 1906, quan el químic Pompeu Fabra ho fabrica en el seu laboratori esperàntic “creant una llengua bombarda infestada de galicismes” (Unamuno dixit).

Són infinits els testimonis que denuncien tan clamoroses carències i tan paupèrrim background en el dialecte barceloní. I to açò s’ha volgut suplir per mig de l’espoli i furt permanent del patrimoni lliterari genuïnament valencià.
  

Maria Teresa Puerto en el seu llibre, 'Lengua Valenciana, una lengua suplantqada' en la mà.
  

Benet - Com tots sabem, la A.V.L. és un cavall de Troya del catalanisme, que nos han clavat inclòs dins del nostre Estatut. ¿Quina opinió li mereix esta entitat?

Teresa - La A.V.Ll , a la que hi ha que dir-li Acadèmia Antivalenciana de la Llengua Panolla (per ser la via d’imposició als valencians de l’infame dialecte barceloní, -adornat d’unes quantes paraules valencianes per a dissimular) és, a més d’un càncer, un autèntic fòssil i una antigalla.

Les acadèmies sòn fòssils de creació decimonònica i en un principi és crearen per a “arreplegar i donar enllustrament”, a posteriori, a la parla del poble. Pero la A.V.Ll, no és ni això. Fon un engendre polític creat per polítics traïdors al poble valencià en el fi de regalar-li a Jordi Pujor el corset d’imposició als valencians de l’infame i infecte dialecte barceloní.

Baste recordar que utilisen les fraudulentes “Bases Llingüístiques del 32 de Castelló” que, com diu el mateix catalaniste Sanchis Guarner: “Son una adaptació de les de l’Institut d’Estudis Catalans” (“Gran Enciclopèdia de la Regió Valenciana”) i, per lo tant un frau a la Llengua Valenciana de recorregut històric respalat pels tres elements que la categorisen com a tal:

1.- Les seues etimologies genuïnes.

2.- La seua trayectòria acort als principis i lleis d’evolució de la llengua.

3.- L’autoritat indiscutible d’uns Clàssics que l’han desenrollat i consagrat a lo llarc d’un Sigle d’Or Lliterari.

Res d’això té l’infame i infecte dialecte barceloní fabrí i, en canvi, l’incultura (o els interessos espúreus) dels politiacadèmics de la A.V.Ll, ho han triat per a suplantar a la nostra històrica Llengua Valenciana. Esperem que la joventut valenciana reaccione algun dia.

Per cert, els idiomes inteligents com l'anglés carixen d’acadèmies-cosset: a soles fabriquen bons diccionaris que arrepleguen la parla del poble.

Benet - Ara si hem permet com sempre solc fer, li vaig a fer un parell de preguntes per a conéixer millor ad eixa gran dòna que tinc al meu costat. ¿Qué triaria vosté, un vals a l’abric d'un llar o una salsa en mig de lo carrer?

Teresa - Sempre triaria un vals a l’abric d’un llar per dos raons:

1.- Perque soc molt del meu llar i perque soc molt romàntica. No m’agrada el soroll ni la charanga festivalera. Soc més donada als silencis i a l’eixercici intelectual. I això és fa molt be a la voreta d’un llar.

Benet - ¿Qual és el llibre que més li ha agradat llegir?

Teresa – Tinc molts favorits. A més de la meua passió i hobby per la filologia, m’encanta l’ensaig històric i la sociologia. També m’agraden la novela històrica, ben fonamentada, com els Episodis Nacionals de Galdós que ara estic rellegint. Ara s’escriu molt de fem. M’entusiasma la novela de Blasco Ibañez, a qui, per cert, descobrí des d’un text en francés als quinze anys quan anava a l’Alliance Française: eix estiu em llegí totes les seues noveles i quedí enamorada dels seus clarejars en l’Albufera.

No obstant, he de confessar la meua especial debilitat per l’autor britànic George Orwell pel seu excelent periodisme de rabiosa actualitat (pese a haver mort en 1950) i pels seus eixemplars noveles de ciència ficció que han passat a la posteritat i són intemporals. No em canse de llegir-lo. Les seues obres genials “Animal Farm” i “Ninety Four” són dos monuments immortals en defensa de la democràcia i contra els tres totalitarismes socialistes que assolaren el sigle XX: comunisme, fascisme i nazisme. Fon un intelectual d’esquerres, subversiu i inconformiste, que, desencantat per eixa estafa ideològica que és el socialisme modern, veu la llum i tingué l’honestitat de denunciar, contra corrent, la seua vena totalitària i les seues amenaces contra les llibertats democràtiques. En el Regne Unit les seues obres son d’obligada llectura formativa per als adolescents.

Benet - Ara li vaig a fer la mateixa pregunta que estic fent a tots els entrevistats. ¿Qué li demanaria als nostres polítics i intelectuals?

Teresa - La política espanyola, desgraciadament, està feta una ‘opera bufa’. L’escombro actual d’esquerres que desgoverna Espanya en el seu radical ZP a la capçalera és el fent-me riure d’Europa. L’esquerra espanyola, i la valenciana en el seus intelectuals, està feta una mòmia i, al desplomar-se la seua ideologia en 1989, l’ha substituït per l’odi, el cainisme i el guerracivilisme en lloc de modernisar-se com lo han fet en U.K. o en Alemanya. D’atre costat, el socialisme històric valencià sempre fon valencianiste i blaver. Ara se nos ha tornat catalaniste i traïdor al poble valencià. Aixina que li demanaria dos coses:

1.- Que és modernise a l’europea i deixe de fer cainisme.

2.- Que és valencianise i deixe de ser el pelfut de la rica dretaça catalana.

La dreta espanyola i valenciana s’ha modernisat molt i està a l’altura de l’europea o, inclòs millor, en temes econòmics. Pero té dos defectes; és molt cómoda i covart.

Deuria d’oblidar-se de complexos i estar orgullosa del seu passat i del seu present i chafar fort ya que fon la dreta espanyola a ulls del món internacional, la que realment portà la democràcia i la que millor propicià en el desenrollisme espectacular dels ’60 i en una pròspera classe mija que fon el matalaf a on descansa la democràcia.

Aixina i tot no ha sabut defendre els interessos valencians; ni la llengua valenciana ni la nostra cultura, en honroses excepcions com Ferran Giner, que si lo ha fet. La dreta valenciana deixà la cultura en mans d’una esquerra inculta i illetrada i camina per ahí fent d’incenser de traïdors catalanistes com Sanchís Guarner o el falangiste Fuster. Un horror. Per lo tant, a la dreta valenciana li demanaria que tornara la cultura al valencianisme històric i erradique dels nostres centres docents eixe càncer de illetrats catalanistes en els seus infectats llibres que estarien molt be treballant de “servidors orgànics” del stalinisme-soviet. Mai en democràcia.

Benet - Pero no m'agradaria que finalisara esta entrevista si li haguera quedat alguna cosa dins de vosté que volguera dir o compartir en nosatres, aixina que si vol, pot afegir lo que estime oportú.

Teresa - Si. M’agradaria afegir una cosa i és una crida d’alerta i reflexió a esta classe mija i alta valenciana per a que reaccione. Perque sent capaç de gastar-se fins ad un milló de les antigues pessetes en fer fallerisme i en focs artificials, és incapaç d’invertir ni un duro en la seua cultura en la seua llengua i en lluitar contra este genocidi cultural del que, si no reaccionen, no podrem recuperar-nos mai. El poder econòmic de l’enemic és monstruós i se nos ha colat en les aules: allí estan els nostres chiquets…

I una atra crida d’alerta a la gent jove valenciana i valencianista per a que sàpien arreplegar l’esperit de rebelia dels que fórem “rebels del ‘68” i sàpien reaccionar contra este mònstruo de set caps que, a base de mentires històriques, a soles vol convertir-los en els “panolis útils” del catalanisme més retrògrat i antidemocràtic per feudal i per totalitari.

Benet - Molt estimada Na Maria Teresa Puerto, ¡Moltíssimes Gràcies per atendre-nos tan amablement! Gràcies pel seu temps, i com sempre, nos posem als seus peus i quedem a la vostra disposició.

Teresa - Moltes gràcies a vosatres per ser una plataforma de lliure expressió i permetre’m eixercir-la.

Maria Teresa Puerto Ferre


Maria Teresa i Benet


Maria Teresa firmant-li el seu llibre a Benet