Benet - Hola Rico

Josep Esteve - Hola, moltes gràcies per esta entrevista

Benet - Si et pareix, anem a començar per una pregunta que casi es fa necessària. ¿Cóm és viu i és sent el valencianisme des d'esta bella ciutat, Elig?

Josep Esteve - Es viu més interna que exteriorment (com a forma de sentir) i en dificultats per a exteriorisar-lo i expressar-lo públicament ya que la situació soci-política-cultural local no és propicia ni favorable, és difícil, sentir i viure el valencianisme en Elig, cada vegada en som menys, el mensage no cala en la societat de forma genèrica sino minoritàriament i individualment, aïlladament; i la societat ilicitana, curiosament defensora globalment de certs valors autòctons pero festius (ya sabem, ‘panen et circensis’ ) sempre que no comporten massa treball (verge, misteri, dama, palmerar, festes locals…) no és conscient ni veu ni respon com a mínim a les agressions o violacions de la nostra identitat.

No existix aci la consciència identitària de poble que hi ha en Valéncia ciutat. Ademés cal reconéixer que encara existix (que ya està minvant menys mal) un cert rebuig ací a tot lo que vé del cap i casal, del centre, del centralisme valencià i per açò equivocadament la majoria dels ilicitans rebugen o ignoren el valencianisme perque l’identifiquen en centralisme: hostilitat a RTVV, canal 9, Valéncia CF, per eixemple.

És lamentable. Valéncia no és la ciutat del Turia sino tot el territori de Sant Rafel a Pilar de la Foradada, valencià no és a soles l’habitant del cap i casal sino qualsevol de qualsevol poble del territori, valencianisme no és el sentiment d’una persona de la capital autonòmica sino de qualsevol persona de qualsevol lloc del territori i valencianiste pot ser-ho una persona del nort castellonenc o del sur alacantí tant com una del cèntric cap i casal o inclús més. Esta és la lluita, l’objectiu a conseguir i pel qual treballar, pel qual hem treballat en estos 30 anys i que no hem conseguit ací des de que morí Franco fins ara. Si damunt encara perduren (és cert que fa uns anys molt més i que hui han minvat prou gràcies a l’insistència i nova llínea aperturista i social demostrada per entitats com el Grup Cultural Ilicità ‘Tonico Sansano’) els sambenets de dretosos, ‘faches’, etc. en els pocs valencianistes ilicitans que hi ha, puix la situació és difícil. I el futur, pessimiste. Si no ‘produïm’ nous valencianistes en Elig, desapareixeran. I per a conseguir-ho son necessàries moltes coses: escola de formació valencianista, programació, adoctrinament, informació, mijos tecnològics, infraestructures, plans estratègics, mijos de comunicació afins, contingent humà, lloc de reunió, finançació i tot tipo de recolzament per part dels poderosos líders de les principals branques del Valencianisme de la capital: econòmic (empresaris i banquers), polític (tots els partits valencianistes de tota tendència) i soci-cultural-cívic (entitats culturals, veïnals, festeres i federacions).

Sense l’abraç de la ‘Mare’ Valéncia Ciutat, son fill del sur no funcionarà. Alguns del cap i casal encara estan dividits i dividint encara més i perdent el temps en lluites internes a vore qui és més valencianiste que l’atre i mentres és miren el melic a la bartola s’ han oblidat dels germans del sur i d’estos som també tan valencians i valencianistes com ells.

Benet - Vosté és un home molt polifacètic en tots els sentits. Cóm bo republicà i blasquiste, ¿Cóm veu l'actual ambient polític?

Josep Esteve - Si és referix a l’ambient en la nostra nacionalitat valenciana o comunitat autònoma, és una cosa i si nos referim a la resta de l’estat espanyol, és una atra. Enrarit i en dificultats. No m’agrada lo que està passant en Catalunya en la ‘guerra dels símbols’, no son maneres bones per a la democràcia. Pero tampoc m’agrada lo que nos passa ací als valencians: un govern del PP suau i 'light' que pega bandaços en una de cal i atra d’arena respecte a la defensa de la nostra identitat, una oposició que no acaba de quallar i en massa problemes interns i que no conecta en la majoria del poble i un valencianisme polític dividit, alluntat, divorciat, desunit i enfrontat del qual s’observen algunes carències en estratègia, liderage, formació, i incapacitat de vertebració de tots els braços o les branques del Valencianisme, i els empresaris valencians que no acaben de recolzar del tot al valencianisme polític. Patètic i llamentable

Benet - Fent quinieles, ¿Qué partit polític pensa que serà el guanyador de les votades generals de l'any que ve?

Josep Esteve - Puix a pesar de que el PP a dia de hui, a octubre de 2007 ha acurtat el marge en el PSOE en 2, 5 punts de diferencia, no ho tinc molt clar, tinc dubtes, la cosa es decidirà el dia de les votades, pero si és manté la diferencia o marge actual, guanyaria el PSOE pero perdent vots i escans podent necessitar pactes en minories i açò no passaria desapercebut, ya sabem que portaria conseqüències. Sense atrevir-me a fer apostes, crec que Zapatero guanyaria encara que per la mínima si seguix mantenint la llínea de les millores socials i laborals per lo menys i si és manté ferm davant de ETA. Si baixa la guàrdia, el PP li menjaria terreny a través dels descontents, aumentaria son percentage i podria empatar. I ya sabem lo que açò comportaria.
  

Josep Esteve - La trayectoria és ben llarga, ya portem trenta guardons entregats a persones adultes i jovens i associacions de la ciutat d’Elig i de la Nacionalitat Valenciana per la defensa i promoció de la cultura autoctona en l’ambit local i en l’ambit valencià de tota tendència: Regionalistes, autonomistes, nacionalistes, localistes. De dreta, de centre, lliberals, socialistes, republicans, monàrquics, etc. pero que mai han traïcionat a la seua arraïl. I la pròxima edició és presumix que serà com sempre, espectacular, destacada, aunant ilicitanisme i valenciania en el mateix acte. Serà a primers del 2008, a finals d’enguany donarem informació al respecte.

Benet - Vosté ha colaborat com articuliste i de moltes formes més, en un bon número de revistes, planes i diaris, en paper i digitals... ¿Quina opinió li meréixen les actuals publicacions, diaris, revistes... que en l'actualitat estan escrivint-se en valencià?

Josep Esteve - Si per valencià entenem l’idioma del poble en la normativa que més s’acosta al parlar del poble, hi ha que reconèixer que a pesar de no ser esta normativa oficial i per als humils mijos que estos diaris i revistes en tenen, està prou be la situació. Encara podrien haver molts mes diaris i mes revistes en paper i en internet. Alguns dels seus responsables mantenen el mig altruistament i en molt d’esforç i això és d’admirar. Han eixit noves revistes, webs i diaris en el nostre valencià pero a pesar de l’aument en número encara fan falten més per a superar als mijos d’aquells que editen en la normativa oficial catalanisada i que estan farcits de mijos i d’ajudes o subvencions a banda de contar en el soport de l’ administració.

Benet - Cóm periodiste d'un bon grapat de diaris que ha segut. ¿Pensa que els mijos de comunicació tant del Regne de Valéncia, com d'Espanya li donen la cobertura que és meréixen els actes i contenyiments valencians i/o que ocorrixen en Valéncia?

Josep Esteve - Encara soc periodiste de molts mijos valencians i estatals i puc dir que en el punt de la nostra identitat, alguns mijos li donen més i millor cobertura i tractament que atres. Per desgràcia no tots els mijos de la resta d’Espanya tracten igual les coses dels valencians.

Benet - Vosté ha escrit un gran número de llibres, uns en compayia d'uns atres escritors, com el bon amic Eduart Boix, per eixemple, i uns atres a soles. ¿Mos té preparada alguna sorpresa editorial per a pronte?

Josep Esteve - Si, dos poemaris que estic acabant, nous, per a l’any que ve 2008. U amorós i intimiste individual i l’atre més social i colectiu junt en atres autors.

Benet - Si poguera borrar en una goma màgica ad un parell de persones, com si mai hagueren existit ¿A quines dos persones, vives o mortes llevaria de l'història?

Josep Esteve - A Stalin i a Hitler. Dos cares de la mateixa moneda: el primer, dictador d’esquerra I l’atre dictador d’ ultradreta. Tan roïn u com l’atre.
    

Josep Esteve - Si nos referim a la llengua parlada pel poble, va a menys i disminuirà en moltes zones. Els jovens s’en passen al castellà. Si és tracta de la llengua escrita oficialment, seguirà adulterant-se, és a dir, catalanisant-se, eixe barrejat mig i mig valencià-català s’afiançarà molt més i millor. Ho veig molt negre el futur del valencià.

Benet - Ara si em permet, li vaig a fer un parell de preguntes per a conéixer millor a Josep Esteve. Per a dinar, ¿Un bon arròs en costra o una hamburguesa completa?

Josep Esteve - Arròs en costra al cent per cent, no faltaria més, que hi ha que consumir productes autòctons, son més saludables com a dieta mediterrànea, aixina recolzem la nostra identitat i potenciem mijan l’autoconsum la nostra economia

Benet - ¿Quines tres coses és portaria d'una illa deserta de nou a la civilisació?

Josep Esteve - D’una illa deserta agarraria fruits, moluscs, i cudols. Si fora al revés, aniria ad eixa illa en música, paper i bolígraf per a escriure.

Benet - Ara per a arrematar l'entrevista i per a que no se li quede res dins de vosté, pot dir lo que desige i crega convenient compartir en nosatres.

Josep Esteve - El sur també existix, el sur també es valencià. Els surenys també som valencians. Soc un valencià I valencianiste del sur I estic molt orgullós.

Benet - Moltes gràcies estimat Josep Esteve, per deixar-nos fer-li esta entrevista, puix de bestreta sabem que té vosté una agenda molt ocupada. Com sempre, quedem a la seua disposició per a lo que desige. ¡Gràcies de nou!

Josep Esteve - Moltes Gràcies al vostre mig i a tu Benet.