Estimats amics, hui nos troben en la sèu de Lo Rat Penat, junt a un home que dins del món poètic i teatral valencià actual, és tot un referent, evidentment, nos estem referint a, Rafael Melià Castelló.

Benet - Bon dia de vesprada

Rafael - Bon vesprada.

Benet - En primer lloc, voldria donar-li la meua més sincera enhorabona per haver guanyat la Flor Natural dels CXXIV Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia. Encara que no és la primera volta que la guanya. ¿Qué sent cóm multiguanyador de la Flor Natural?

Rafael - Moltes gràcies. En efecte, esta és la tercera vegada que la conseguixc, pero l'alegria que experimentí en la primera no té comparació en les dos següents. Aquella emoció fon indescriptible, de veres.

Benet – Pero a més també pertany ad eixa èlit que pot dir que posseïx el títul de Gai Saber. ¿Qué ha supost per a vosté Guanyar la trilogia de les flors, La flor Natural, L'Englantina i la Viola d'Or?

Rafael – Una immensa alegria, ya que fins que vaig obtindre la primera de les tres Flors que he conseguit, ya disponia de vàries Violes i Englantines, per lo que la meua lluita per alcançar el títul de Mestre en Gai Saber, es va vore recompensada en l'any 1999.

Benet – Enguany també ha guanyat el premi Tramoya de teatre dels mateixos Jocs Florals. ¿Com es du això de fer doblet guanyat premis?

Rafael – Es du en naturalitat, pero cal afegir que sempre representa un motiu de gran satisfacció. Yo sempre solc participar en varis premis dels Jocs, pero no sempre es veuen recompensats, puix existix una enorme lluita entre els meus companyers lletraferits.
  

Rafael Melià, home de teatre en un bon cabaç d´obres escrites
   

Benet – En respecte al teatre, no és el primer premi que guanya, puix ya ne té moltíssim d'ells. ¿Qué representa el teatre per a vosté?

Rafael – Sense dubte de cap de classe, lo màxim dins de la lliteratura. Soc un autèntic teatreadicte, en totes les facetes que l'art de Talia comporta.

Benet – En respecte al teatre, és vosté el president de la companyia de teatre, Olymel, una companyia molt jove, bona i en moltes ganes de treballar de valent pel teatre. ¿Qué plans de futur té la seua companyia?

Rafael – Intentem que siga lo més esperançador possible. De fet, enguany ya hem conseguit entrar dins del circuit del SARC, i ya tenim sis actuacions previstes durant el 2008. Per una atra part cal matisar que el teatre que Olymel posa en escena és meu o de gent molt unida a mi, tant en els llaços familiars, com en la forma d'escriure el valencià, per lo que intentem promocionar-lo, per ser el nostre, l'autèntic, el que mamàrem. I com anem per pobles de la comunitat, millor encara, ya que els ajuntaments estan dirigits per la llengua "normalitzada", i en ella nos claven cada parauleta que...

Benet – Vosté forma part de moltíssimes entitats com la Taula Valenciana d'autors teatrals, l'Associació d'Autors de Teatre, l'Associació d'escritors en Llengua Valenciana, i moltes més. ¿D'a on conseguix el temps per a fer front a tot lo que això representa?

Rafael – Furtant-li hores als meus deures familiars, en lo que vullc demostrar i agrair al mateix temps el fet de tindre una dòna que em comprén, m'ajuda, i no posa el crit en el cel, només que quan la cosa se'n passa de castany a fosc. Insistixc: tot és gràcies a la meua magnífica muller.

Benet – A més, també dona i colabora en cursos que oferix Lo Rat Penat. ¿Cóm veu el nivell de l'actual alumnat? ¿Tenim un bon planter de futures promeses en tots els sentits?

Rafael – Només hi ha que vore els resultats dels últims concursos de llibrets de falla, en la categoria de novells, a on es dona el cas de que els que queden entre els cinc o sis primers, són alumnes dels cursos d'Iniciació a la Poesía, tan magníficament conduïts per Josep Antoni Alapont, en qui tinc el gust de compartir les classes, donant unes bàsiques nocions de declamació.
 

Rafael – El dia 17 de maig, en el teatre Capri de Paterna tindrà lloc l'estrena d'una d'elles, precisament per Olymel Teatre, obra que porta per títul "I ella prengué vida..." A la semana següent s'escenificarà en Albalat dels Sorells, i també està en roda "El Picaflor", de la que ya s'han fet tres representacions.

Benet – Ara si em permet, li vaig a fer un parell de preguntes en un to un tant més distés, un poc per a conéixer més a l'home. Si tinguera que anar-se'n de viure de Valéncia, ¿Quin lloc del món triaria per a viure?

Rafael – Mai m'he plantejat eixe cas, ni vullc plantejar-me'l. No obstant, si eixa situació arribara a ocórrer, me donaria igual, puix eixint de la terreta, ya no existiria cap de consol per a mi, estiguera a on estiguera. De fet, quan ixc de viage de plaer en la muller, m'ho passe be, com qualsevol atre mortal, pero des de que deixe de chafar Valéncia, estic desijant tornar a posar els meus peus en ella. I és que, com dia la santa de ma mare, utilisant un dit popular, "Ma mare sempre m'ha dit, i és una gran veritat, que hi ha que eixir de Valéncia, per a ser bon valencià."
  

Benet - ¿Un entrepà i un porró de vi a la vora de la plaja valenciana o un exòtic almorzar en un restaurant de moda?

Rafael – Sense dubtar, lo primer. I a més, afegint-li cacaus i tramussos.

Benet – I ara, com faig en tots els entrevistats, li convide a que diga tot allò que desige i no li haja preguntat, ¡Que no se li quede res dins de vosté!

Rafael – Crec que ya he deixat prou clara la meua forma de sentir i pensar.Pero m'agradaria afegir només que el dia en que Valéncia estiga regida per qui defenga de veritat la llengua que mamàrem, a més de tots els maravellosos encants de la nostra santa tradició, eixe dia seré completament feliç. ¿Que quàn arribarà eixe dia? Eixa és la qüestió, com diria Hamlet... O, com diria un francés... Qui lo ça?

Estimat Rafael, moltíssimes gràcies per concedir-nos esta entrevista, i per compartir en nosatres eixa amabilitat i bon estar que li caracterisa. De nou moltes gràcies, i com ya sap vosté, quedem a la seua disposició. 

Rafael Melià junt als llibres que tant ama


Rafael Melià eixint del Saló d'Actes