Estimats amics, hui és un honor per a nosatres, estar al costat d'un home que com molt atres hòmens i dònes de les nostres Universitats, han tingut i estan tenint les ganes de dir públicament, "Soc Valencianiste". Hui nos trobem junt a Joan Carles Micó Ruiz, president del Colectiu Fullana.

Benet - Bon dia Joan Carles

Joan Carles - Bon dia

Benet - Una primera pregunta és fa casi inevitable. ¿Quins formen, qué és i a on vol anar el Colectiu Fullana?

Joan Carles - Formem el Colectiu professors d’universitat i doctors valencianistes. Els objectius són donar un recolzament científic a l’autonomia de la llengua i cultura valencianes, fomentar les escales de valor valencianistes en l'universitat valenciana i, a llarc determini, nos agradaria presentar candidatures a Rector, de clara inclinació valenciana.

Benet - ¿Quina importància té que catedràtics, llicenciats, doctors, burguesos, i unes atres persones de poder comencen a implicar-se més fondament en el tema de la lluita per la nostra llengua i cultura valencianes?

Joan Carles – Tots haurien d’implicar-se, de tots els àmbits professionals i nivells acadèmics o de formació, ficant cadascú el seu granet d’arena. Has dit una paraula clau: poder. Això és lo que nos agradaria tindre als professors valencianistes dins de l’universitat, cosa que ara no tenim. La solució pot ser que passara per definir una espècie de fundació similar a la d’Amics de l’Acadèmia recolzant a la R.A.C.V. Lo que la gent és possible que no sapia és que si els valencianistes controlarem l'universitat el pancatalanisme seria derrotat en poc de temps. Això pareix ara ciència ficció, pero qué pensaria la gent si sabera que en les eleccions a Rector en l'universitat de Valéncia se recolza només en un 20% o manco dels vots: ¿Tan difícil és preparar candidatures en trellat i no pancatalanistes?

Benet - El Colectiu Fullana des de la seua creació, ¿Ha obté el recolzament que esperaven els seus fundadors a tots els nivells? ¿Quins son els seus objectius de futur?

Joan Carles – Recolzament poquiu. Som mija dotzena els qui treballem i ya està. Uns atres parlen i no fan. El restant…, per a qué parlar; preferixc animar: “desperta ferro”. Els objectius ya te’ls he dit adés: obtindre (el) poder en l'universitat valenciana. Mentres, fer soroll com a mínim. Pero hi ha un atre objectiu més subtil. Els professors d’universitat som professionals del mètodo científic. Els anexionistes pancatalans recolzen en l’academicisme i la ciència les seues postures. El fet que hi hagen científics en actiu rebujant les teories pancatalanistes desacredita les seues teories. Només nos fa falta mijos per a dur eixe punt de vista a tota la societat del Regne i lluitar per a reivindicar des de la ciència l’autonomia de la llengua valenciana.

Benet - Hi ha llibres publicats pel Servici de Publicacions de l'universitat de Valéncia, com "La ciència en la història dels països catalans", de Joan Vennet i Ramon Pares. ¿Quina opinió li mereixen els països catalans? I sobre tot, ¿Quina opinió li mereix que en l'universitat de Valéncia s'estiga fent apologia i ensenyant a 'amar' als imaginaris països catalans?

Joan Carles - Bo, l’opinió com a valencianiste és clara: rebuig total i frontal als països eixos. ¿Que qué me pareix des d’un punt de vista ètic?, Puix ya t’ho pots imaginar, sabent que mai han existit: pura demagògia i mentira, això sí, molt de fonamentalisme. Si els adoctrinats tingueren que renunciar a l’idea d’eixos països pot ser arribaren a patir una gran depressió. A mi m’agrada vore-ho des d’un punt de vista racional, no obstant. Veig l'estratègia dels pancatalanistes i m’agradaria respondre també en estratègia. Eixe és un greu problema del valencianisme, n’hi ha molt de folclorisme i poca estratègia, i això conduïx directament a la desaparició de la llengua valenciana.

Benet - Del mateix modo expost en la pregunta anterior, ¿És pot publicar llibres que tracten sobre el Regne de Valéncia? ¿És pot publicar llibres escrits en llengua valenciana, segons les Normes d'El Puig? O en cas de voler fer una cosa o l'atra, ¿Hi ha algun tipo de censura?

Joan Carles - Una censura total, més encara, si és volen presentar llibres en llengua valenciana en la normativa de la A.V.L. (que no sería llengua valenciana, clar) pero respectant el lèxic tradicional i patrimonial valencià, tampoc se permet: se vol que tot siga en lo que ells diuen “l’estil d’usos formals propis de l’institució universitària”, o siga, català pur i dur. No volen “este”, “nosatres”, “substituïx”, etc., sino que volen “aquest”, “nosaltres”, “substitueix”, etc.

Benet - ¿Quina opinió li mereix la A.V.Ll. i la forma en que fon creada?

Joan Carles - És el màxim grau de postració al que pot aplegar un poble respecte a la seua llengua. Pero mira, els seus acadèmics són un cojunt d’espavilats que estan ahí per tres raons fonamentals:

1. Per obediència partidista, cas dels nomenats pel P.P., per a fer realitat el pacte en Convergència i Unió, per part d’este partit.

2. Per al foment al màxim nivell de la política anexionista a Catalunya, cas dels professors de filologia de l'universitat de Valéncia i dels membres nomenats pel P.S.O.E.

3. Per diners, cas de tots. Lo que no nos van a fer creure és que, en el jornal que cobren i triats pels polítics, van a ser “científicament independents”.

Als que no entenc, de veres, és als representants de la R.A.C.V. en eixe ent. Si és per diners podrien tindre una postura més combativa i lluitar des de dins. No obstant se li pot fer front a la A.V.L. per part dels valencians: desobediència civil a la A.V.L.. I gastant la normativa de la R.A.C.V. o Normes del Puig. Això si, si no gastem la llengua valenciana els valencianistes, encara que això nos pose en problemes, esta desapareixerà definitivament.