|
Benet - ¿Cóm és pot ser tants
anys president del G.A.V. con ho estàs sent tu, i
estar en marcha com el primer dia?
Manolo - Yo agarrí la presidència en Maig de
2001, quan Juan Garcia Sentandreu dimití per a poder
dedicar-se plenament a la refundació del
valencianisme polític. Des de la Junta del G.A.V.
recolzarem la seua intenció i tots estiguérem
d'acort en que deuria de fer-se des de fora de
l'entitat, des de la Fundació Nou Valencianisme. Per
lo tant ara faré 6 anys com a President. l'únic
secret per a continuar treballant dia a dia en la
màxima ilusió és l'amor que tinc per la meua Pàtria
Valenciana i pel Grup d'Acció Valencianista. Per a
mi poder defendre l'Identitat Valenciana com
President del G.A.V. és lo màxim a lo que un
valencianiste com yo podia aspirar.
Benet - Les parets son un bon soport per als "Grafittis",
que sents en el teu interior quan veus escrit, "G.A.V.",
i pel contrari, quan veus escrit, "Països catalans"
Manolo - Quan veig una pintada reivindicada pel
G.A.V. pense en lo que digueren els francesos en
Maig del 68. "Cuando callan los politicos, las
paredes hablan". Nosatres som un poble perseguit i
reprimit per lo tant tenim que aprofitar qualsevol
mig per a defendre-nos i donar a conéixer
l'autèntica realitat del nostre poble.
Quant veig escrit "Països Catalans"... agarre el
meu spray i li fique "pallassos cacalans".
Benet
- Dins del teu currículum, una bona part d'ell,
podriem dir que està dedicada a la política. ¿Cóm
valoraries pertanyer a Coalició Valenciana i ser el
seu actual Secretari d'Implantació?
Manolo - Realment en
política activa porte només des de la creació de
COALICIÓ VALENCIANA. Abans vaig colaborar en uns
atres proyectes de valencianisme polític pero sempre
des del G.A.V. i mai militant en cap partit. De fet
la meua arribada a Coalició va a ser més una qüestió
de fidelitat i amistat en Juan Garcia. Els dos
veníem parlant molt des de l'afonament de U.V. de la
necessitat de crear un gran partit valencianiste
que, havent deprés dels erros de U.V. poguera
convertir-se a curt determini en l'autèntic partit
de referència que el valencianisme venia demanant.
Quan me convidà a participar en la fundació. de
C.Val. com a Vicepresident fundador no me poguí
negar.
Actualment i després de la
remodelació orgànica feta en el II Congrés Foral
vinc treballant des de la responsabilitat de
Secretari de la Ciutat de Valéncia. Pense que és un
càrrec a on podré aportar més encara que des de la
Secretaria d'Implantació, ya que en C.Val. ningú viu
de la política, tots tenim el nostre treball i a
voltes era molt complicat compaginar horaris de
treball en reunions d'implantació en pobles molt
distants del Cap i Casal.  Benet
- De cara a les votades de maig. ¿Quina valoració
faries de Coalició Valenciana des del seu
començament fins a les pròximes eleccions?
Manolo - Molt positiva
i esperançadora. Estem convençuts de que el 27 de
Maig de 2007 els valencians tenim una oportunitat
històrica, tal volta l'última, per a capgirar
l'actual situació de despersonalisació i
sucursalisme que venim patint des de fa ya massa
temps. Els ciutadans se tenen que donar conter d'una
volta per totes d'a on nos ha dut la política
catalanista i/o centralista de P.P. i P.S.O.E.
L'aument de C.Val., tant en
número de socis, com de sèus, com de nivell de
coneiximent i simpatia ha segut exponencial i pensem
que d'açí a les votades encara pegarem un salt més
gran. Benet - I,
també de cara a les pròximes votades, ¿Quin lloc
creus que podria obtindre Coalició Valenciana?
Manolo - Esperem ser
els responsables de que el valencianisme polític
torne a les nostres institucuions. Tindrem
representació en un montó d'Ajuntaments, inclòs el
de Valéncia capital. En molts d'ells serem clau per
a governar i entrarem en les Diputacions Provincials,
podent ser quines trenquem l'empat tècnic que ara
mateixa n'hauria en la de Valéncia. I Lluitarem de
valent per a entrar en la Generalitat Valenciana,
encara que si finalment rebaixarem el llistó al 3%
nos lo ficaríem més fàcil.
Benet - Depenent dels resultats de les
pròximes eleccions, associacions i entitats com el
G.A.V. ¿Podrien arribar a desaparéixer?
Manolo - Yo puc parlar
per nosatres, els demés, sobre tot els que varen
triar en son dia la via de la compra-venda al poder
via subvenció (i m'estic referint a una centenària
entitat molt coneguda) m'imagine que estaran prou
preocupats. Nosatres que portem 30 anys enfrontats
al poder i des de la nostra independència denunciant
a tot aquell que ha traïcionat a les nostres senyes
d'identitat. ¿Que podem perdre? ¿Que nos lleven les
subvencions que no tenim? ¿Que se nos margine i
criminalise en els mijos de comunicació, com porten
fent 30 anys?... L'únic que nos podem fer és
illegalisar-nos i te puc assegurar que ni aixina
conseguirien callar-nos.
Benet - Des de fa ya més de trenta anys,
Valéncia està sofrint una catalanisació molt dura,
pero en els últims anys, la catalanisació està sent
més dura que mai. Tots els llibres de text i de
llectura, estan escrits en català o en eixa 'cosa'
que impon la A.V.Ll. ¿Estem assistint al final del
valencià? o pel contrari ¿Estem al principi d'un nou
capítul de forta catalanisació que deuríem de tallar
d'arraïl?
Manolo - La gravetat del moment actual radica
en el fet de que haja segut el P.P. el que, tenint
majoria absoluta, ha protagonisat els pijors atacs
contra la Llengua Valenciana mai patits. Ni Felip V,
Ni durant el franquisme: L'Acadèmia Valenciana de la
Llengua que pactaren P.P. i P.S.O.E. s'ha convertit
en l'autèntic bogí del nostre idioma. Molta gent a
tingut problemes a l'hora de donar-se conte de que
el P.P. nos havia venut a canvi de pactes de govern
en Madrit i la societat valenciana ha reaccionat
molt més espau que si açò mateixa l'haguera fet
P.S.O.E., E.U. o BLOC. ¡¡Si inclòs a mi em costa
creure que la política cultural de Zaplana, Camps,
González Pons i Font de Mora haja segut pijor, molt
pijor que la de Lerma i Ciscar¡¡
|
