Estimats amics, hui és un dia festa, puix nos trobem en a les ports de l'Escola Universitària de Magisteri de Valéncia, junt a una chicona molt jove i molt compromesa en la la seua pàtria, la pàtria valenciana. Ha rep premis i guardons, i és sense cap dubte, un dels més clars valors actuals i de futur, evidentment, com segur que tots ya haureu imaginat, hui nos trobem junt a Llúcia González i Safont.

Benet - ¡Hola Llúcia! Si li pareix anem a començar.

Llúcia - ¡Avant en les preguntes, que estic preparada per a tot!

Benet - Com hem de començar per algun lloc, anem a començar per preguntar-li per Valéncia Universitària. ¿Cóm valoraria la seua secretaria en Valéncia Universitària?

Llúcia - Valéncia Universitària és una de les entitats més antigues del valencianisme, si no m'equivoque, una associació ubicada en l'àmbit d'actuació de la Universitat de Valéncia que porta molt de temps activa; en conseqüència, la secretaria és un lloc de responsabilitat vital, ya que es podria equiparar a la presidència funcional (no representativa). Com a secretària actual, no puc deixar de dir que pronte seran les eleccions a Claustre i Junta, (normalment a final del mes de Novembre) i que per a eixercir com a representants dels estudiants necessitem dos coses molt destacables: per davant de tot, la seua participació electoral, votant-nos com a candidats i per un atre costat, colaborar en l'associació valencianista (i no només anticatalanista) més antiga de la Universitat de Valéncia que fa valencianisme de construcció, sempre es pot entrar a participar en el nostre grup de treball.

Benet - Des del sindicat Valéncia Universitària, ¿Cóm és veu l'actual problema de la catalanisació de totes les universitats del nostre regne?

Llúcia - És necessari marcar que la catalanisació de les universitats és un problema evident, i que qui no ho veu clarament és perque no VOL vore-ho. No obstant, nosatres sempre intentem vore la qüestió en optimisme, i tots els proyectes que portem a terme i presentem sempre estan en Normes d'El Puig, ademés, ho puc certificar perque normalment soc la que s'encarrega de corregir-los i preparar-los per a ser presentats, encara que després els representants d'administració et diguen que estan mal escrits. La nostra filosofia es basa, principalment, en interiorisar la nostra normativa com l'autèntica, i gastar-la, fomentant l'us de l'autèntic valencià en tot moment.
 

Llúcia - Sí, per supost, és molt difícil ser valencianista i estudiar magisteri al mateix temps. El motiu principal és que els mestres són els encarregats de donar classe a les noves generacions de ciutadans, i els que han dissenyat el pla d'estudis tenen molt clar que s'ha de catalanisar als mestres per a que els mestres catalanisen als chiquets. És més, normalment obliguen a cursar una série de crèdits d'assignatures com "Anàlisi i producció de textos en català, L'ensenyament de les llengües en contacte i Literatura catalana" si es vol donar classe en valencià, ara be, si es vol donar classe de valencià, ademés et remeten a que curses assignatures de Filologia Catalana, una paradoxa en el fondo. Dos d'eixes assignatures les he cursades, i m'he hagut de mossegar la llengua en totes i cada una de les classes, perque si no ho fea, em suspenien, i estic "obligada" a tindre eixos crèdits aprovats si algun dia vullc ser mestra.

Benet - Es una chicona molt jove i membre d'associacions jovenils com la Plataforma Jovenil Valencianista. ¿Veu en la joventut esperit i espenta valencianista per a mantindre encesa la flama del valencianisme?

Llúcia - A nivell general, la gent, ya siga jove o major (no cal fer molta distinció d'edat, la veritat) no es preocupa en absolut pel valencianisme o estan mal informats, pero lo més important no és això, lo més important són dos aspectes: que els pares eduquen els seus fills per a que es preocupen en la terra a on viuen i que els valencianistes experimentats cridem l'atenció dels jóvens, sobretot dels adolescents, que moltes vegades necessiten sentir-se part d'un grup que l'acollixca, just en el moment en el que intenta descobrir la seua pròpia identitat com a persona i com a part del món en el que viu.

Benet - Ha guanyat el premi de novela de l’Institut Valencià de la Joventut, dels CXXIII Jocs Florals de la Ciutat i Regne de Valéncia, organisats per Lo Rat Penat, en l'any 2006, i el premi de microrelats de "El Piló" en l'any 2005, ademés, digitalment en breu va a traure dos obres una en una bona colecció de poemes, 'Poesia', i una atra de relats curts, 'Prosa'. ¿Qué mos té preparat per a un futur no molt lluntà?

Llúcia - La veritat és que se'm va ocórrer una idea l'atre dia anant pel carrer. M'agradaria fer una espècie de novela on es creuaren diferents vides dins d'un reality show, ara que estan tant de moda, pero no seria un reality com els que coneixem, seria més be una paròdia, en proves realisades en tota una ciutat que puguen tindre caràcter quotidià (per eixemple, pujar a un autobús, dir "bon dia" i obtindre la mateixa resposta i un somriure). De moment només és una idea que he de madurar i complicar, clar.
      

Llúcia - Pense que el món de les publicacions encara és un àmbit per descobrir i potenciar, i encara que hi ha pioners com Lletraferit o Món Actual, cal que tots nos impliquem de forma significativa per poder fer del nostre esforç un bon producte.

Benet - En l'any 2006 rebé de mà del Grup Cultural Ilicità, "Tonico Sansano", el guardó Palmes Dorades, en la modalitat Jovenil àmbit autonòmic i nivell individual. ¿Qué ha reperesentat per a vosté este guardó?

Llúcia - Sincerament, no esperava rebre el premi, en la meua opinió, qualsevol aportació per al valencianisme sempre és poca, el guardó va ser un goig enorme i un revol en tota ma casa, coneguda la delliberació, vaig arreplegar en molt d'orgull un premi que pense que encara he d'amortisar en més proyectes.

Benet - Ha colaborat en la realisació del Diccionari General de la Llengua Valenciana i el Corrector Ortogràfic Valencià que el dia 30 d'octubre presentà la Real Acadèmia de Cultura Valenciana en el Centre Cultural la Beneficència. ¿Qué ha supost per a vosté haver participat en estos dos proyectes històrics?

Llúcia - Els dos proyectes han sigut molt interessants, pero m'ha agradat especialment la faena feta en el diccionari, que em va aportar un ingrés econòmic extra (somriure irònic). És broma, en realitat, m'ha agradat molt treballar en el diccionari perque considere el proyecte molt enriquidor personalment, per lo que respecta al corrector el recorde en jornades de treball molt competitives i que per davant de tot, satisfeen la meua voluntat de participar activament del valencianisme cultural.

Benet - Ara voliem fer-li un parell de preguntes, un poc per a conéixer millor a la dòna. ¿Quina frase la definix millor? "Tranquilitat i bona lletra" o "Anem de pressa i corrent que és fa tart".

Llúcia - Pense que la primera, pas a pas es fa camí, la veritat, més que res perque m'agrada ser previsora, i en un camí complicat com el valencianisme val més fer-lo en tranquilitat i bona lletra que no ser prudent, eixir de casa fora d'hora i fer tart en el destí. (Jejejeje)

Benet - ¿Mariachis o La Tuna?

Llúcia - ¡La tuna! Quan anava a educació secundària vaig tocar en la guitarra unes quantes cançons del conjunt, i crec que encara recorde algunes i tot.

Benet - Ara com sempre fem, li deixem l'oportunitat per a que diga tot allò que crega que ha de dir i compartir en tots nosatres i no li hajam preguntat.

Llúcia - Només dir que el valencianisme és un assunt en el que ningú està de sobra, que fa molta falta posar-se en marcha, portar a terme medides que nos permeten alçar la veu entre el conformisme, de forma que pugam fer-nos sentir i fer-los actuar.

Benet - De nou, ¡Moltes gràcies per concedir-nos esta entrevista! Puix som coneixedors de la seua apretada agenda, i com sempre, quedem a la vostra disposició.