Benvolguts amics i amigues, hui estem junt a un home jove pero que ha sabut llaurar-se un pervindre dins del sentiment valencianiste en tots els sentits que u puga imaginar. Sense més dilació, hui estem junt a Juli Amadeu Àrias i Burdeos.

Benet – Hola Juli. ¿Comencem?

Juli - Avant.

Benet – Periodiste, professor, colaborador en moltes llocs, membre de moltes associacions... ¿Cóm pots repartir el temps entre tantes i tantes coses?

Juli - ¡No ho sé molt be ni yo! A voltes em sent un poc agobiat i pense ¿per qué agarraré tantes responsabilitats? pero lo cert és que quan els proyectes van eixint i veus que la teua contribució, juntament en la de moltes atres persones, servix per a anar construint i posar pedretes... llavors trobes que l'esforç mereix la pena...

Benet – La teua condició de periodiste em dona peu a plantejar-te la següent qüestió. ¿Els mijos de comunicació estan tractant com toca les constants reivindicacions del món valencià en respecte a la llengua?

Juli – Els mijos de comunicació, no ho oblidem, són empreses. Empreses informatives, sí; pero al remat empreses. Se pot fer molta lliteratura al respecte pero una empresa té l'objectiu fonamental d'obtindre beneficis econòmics. Només els mijos de comunicació públics tenen una 'obligació' més estricta, entre cometes, de respondre als interessos públics. Els privats tenen un compromís ètic pero, en moltes ocasions, tant els públics com els privats primen més els interessos particulars. En este sentit, tots ells tenen el compromís social d'informar pero cada u orienta l'informació al voltant dels seus interessos i el valencianisme hui no és una font que genere o produïxca interés econòmic. És una força diluïda i dispersa que alguns partits polítics trauen a l'escaparat en periodo electoral.

Respecte a la qüestió concreta que em planteges, crec que, partint de la meua manera d'entendre la llengua valenciana i el valencianisme no hi ha una bona repercussió. No obstant, el valencianisme no és un moviment homogéneu. Pose, inclús, en tela de juí que siga un moviment com a tal sino més be un sentiment desigual; per a cada u és una cosa diferent. I, a banda de la complicada situació social que nos toca viure, és dir, de les circumstàncies externes, tenim la desgràcia que se nos associe a determinats grups, alguns dels quals fa temps pergueren el nort i uns atres que no el trobaren mai. Hui en dia, crec que aquells que només fan un grapat d'accions anticatalanistes i proclames incendiàries són el nostre escull. No són valencianistes, són una atra cosa pero això no. Són una càguila penjada a la nostra esquena que desvirtua moltes de les nostres accions positives, de trellat i de construcció.
   

En l'escala de fusta que du a les classes
 

Benet – He de dir en orgull que has sigut professor meu en grau mig dels cursos de Llengua i Cultura Valencianes que organisa Lo Rat Penat. ¿Veus pròxim el dia que els títuls de Lo Rat Penat tornen a tindre validea a nivell institucional?

Juli – Sincerament, no. Pero redundant en lo que te dia abans, a pesar d'això continuen sent importantíssims perque no podem reivindicar res des del desconeiximent i l'anarquia, com fan grupúsculs de 'frikies' en llançar propostes sense formació llingüística. Per tant, la formació és molt important. Tampoc no són oficials els títuls d'idiomes que no es traguen en l'Escola d'Idiomes i, no obstant això, el paper que en l'aprenentage tenen les acadèmies i les escoles no oficials és notable.

Benet – ¿Qué ha supost per a tu el guardó de, 'Escritor de l'Any' que t'ha otorgat la Associació d'Escritors en llengua Valenciana, (AELLVA)?

Juli – Ha segut una sorpresa. No m'ho esperava. El treball que he fet estos anys, els llibres i publicacions, el corrector i el diccionari de la RACV, les classes que impartixc en Lo Rat Penat... són coses que he fet des del convenciment i mai no he buscat una atra cosa més que la satisfacció personal de treballar positivament per allò en lo que crec i defenc: la Llengua, la Cultura i la Pàtria valencianes. En qualsevol cas és un estímul per a continuar pel mateix camí. És un orgull i un honor rebre el mateix guardó que anteriorment ha recaigut en persones a les quals tant admire i aprecie com ara Mª Jesús Coves, Antoni Atienza, Quelo Romero, Voro López, Paco Tarazona, Obduli Jovaní, Ampar Cabrera i un llarc etc.

Benet – Ara com sempre li faig a tots els entrevistats, te vaig a fer un parell de preguntes un tant més personals. Per a menjar, ¿Coqueta espanyola, coqueta francesa o preferiries inventar la coqueta valenciana?

Juli – La coqueta m'agrada de totes les maneres pero, posats a triar, preferixc un arròs o una fideuà...

Benet – ¿Preferixes viure en el conjunt d'una illa de cases en el barri antic o millor aïllat en una masia vora la mar o al peu d'una montanya?

Juli – Pel ritme de vida que duc i totes les activitats en que participe, el meu lloc està en la ciutat. Pero és magnífic poder desconectar una temporadeta en la mar o en la montanya. Últimament estic més bolcat, quan puc, en la mar. M'estic preparant per a ser patró de barco i l'experiència en la mar és increible.

Benet – Ara si vols aprofitar, et vaig a deixar que digues i compartixques en tots nosatres, tot allò que cregues que has de dir i que no t'haja preguntat.

Juli – Moltes gràcies, Benet. Per a rematar tot lo que he dit, només voldria emfatisar l'idea de que hem de continuar treballant en positiu, com sol dir l'amic Aureli López, puix és l'únic camí per a intentar guanyar les màximes coses possibles. I si de bestreta s'ha de sumar i intentar contar en tots per ad este objectiu, hui crec que hem de desmarcar-nos radicalment d'alguns grups i d'alguns personages que s'autoproclamen valencianistes, que només són 'anti' moltes coses i 'pro' de molt poques. Eixos palleters fraudulents són tan nocius com els pancatalanistes.

¡Gràcies Juli pel teu temps! I per fer-nos costat a pesar de totes les tasques en les que estàs clavat. I com també sol dir en acabar les enquestes, quede a la teua disposició.