ENTREVISTA A; JULI AMADEU ÀRIAS i BURDEOS

 
 
   
 
 
  En les aules de l'escola en Lo Rat Penat
   
  22 de novembre de 2009
   
   
Juli Amadeu Àrias i Burdeos


Anar Arrere

Entrevistes

Inici

Benvolguts amics i amigues, hui estem junt a un home jove pero que ha sabut llaurar-se un pervindre dins del sentiment valencianiste en tots els sentits que u puga imaginar. Sense més dilació, hui estem junt a Juli Amadeu Àrias i Burdeos.

Benet – Hola Juli. ¿Comencem?

Juli Avant.

Benet – Periodiste, professor, colaborador en moltes llocs, membre de moltes associacions... ¿Cóm pots repartir el temps entre tantes i tantes coses?

Juli ¡No ho sé molt be ni yo! A voltes em sent un poc agobiat i pense ¿per qué agarraré tantes responsabilitats? pero lo cert és que quan els proyectes van eixint i veus que la teua contribució, juntament en la de moltes atres persones, servix per a anar construint i posar pedretes... llavors trobes que l'esforç mereix la pena...

Benet – La teua condició de periodiste em dona peu a plantejar-te la següent qüestió. ¿Els mijos de comunicació estan tractant com toca les constants reivindicacions del món valencià en respecte a la llengua?

Juli – Els mijos de comunicació, no ho oblidem, són empreses. Empreses informatives, sí; pero al remat empreses. Se pot fer molta lliteratura al respecte pero una empresa té l'objectiu fonamental d'obtindre beneficis econòmics. Només els mijos de comunicació públics tenen una 'obligació' més estricta, entre cometes, de respondre als interessos públics. Els privats tenen un compromís ètic pero, en moltes ocasions, tant els públics com els privats primen més els interessos particulars. En este sentit, tots ells tenen el compromís social d'informar pero cada u orienta l'informació al voltant dels seus interessos i el valencianisme hui no és una font que genere o produïxca interés econòmic. És una força diluïda i dispersa que alguns partits polítics trauen a l'escaparat en periodo electoral.

Respecte a la qüestió concreta que em planteges, crec que, partint de la meua manera d'entendre la llengua valenciana i el valencianisme no hi ha una bona repercussió. No obstant, el valencianisme no és un moviment homogéneu. Pose, inclús, en tela de juí que siga un moviment com a tal sino més be un sentiment desigual; per a cada u és una cosa diferent. I, a banda de la complicada situació social que nos toca viure, és dir, de les circumstàncies externes, tenim la desgràcia que se nos associe a determinats grups, alguns dels quals fa temps pergueren el nort i uns atres que no el trobaren mai. Hui en dia, crec que aquells que només fan un grapat d'accions anticatalanistes i proclames incendiàries són el nostre escull. No són valencianistes, són una atra cosa pero això no. Són una càguila penjada a la nostra esquena que desvirtua moltes de les nostres accions positives, de trellat i de construcció.
   

  Juli Amadeu donant classe
Juli Amaeu donant classe com a soles ell sap fer
 
 

Benet – I ademés, la teua condició de professor de llengua valenciana, també de convida a plantejar-te lo següent. ¿Quin futur li veus a la llengua valenciana?

Juli – El futur depén dels parlants, del poble. De manera majoritària, s'ha vist que el poble valencià només reacciona quan se qüestiona la denominació de l'idioma. Hui la gent no vol entrar a discutir la codificació ni l'adscripció del valencià. Així que si el poble decidix quedar-se al marge del futur del seu idioma, el devindre de la llengua valenciana depén exclusivament de determinades entitats i de l'acció dels polítics. És molt curiós el cas valencià. Segons el CIS, vora el 65% dels valencians considera que el valencià és un idioma propi i independent, pero eixa opinió majoritària no té pràcticament cap de reflex en la vida cultural valenciana.

Benet – A nivell associacioniste, estàs entre atres associacions en la Aellva (Associació d'Escritors en Llengua valenciana) (de la qual m'enorgullixc en ser membre) ¿Quin paper penses que ara mateix i en un futur pròxim poden tindre associacions com esta?

Juli – A pesar del context cultural i llingüístic, que no favorix la nostra visió de l'idioma, crec que el paper de l'Aellva, de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV i Lo Rat Penat, els nostres tres pilars fonamentals, és determinant. Òbviament hi ha unes atres entitats culturals que desenrollen un paper important, pero estes tres que he citat dic que són els nostres pilars perque la Secció de Llengua codifica l'idioma, Lo Rat Penat l'ensenya i l'Aellva el difon. També cal destacar el paper de les editorials i de les publicacions periòdiques en llengua valenciana.

Dic que el paper d'estes entitats és fonamental perque si no existiren, si no treballàrem des de les seues estructures, el conflicte llingüístic se tancaria definitivament. Nosatres no volem que hi haja conflicte en absolut, pero si no fem valdre les nostres reivindicacions, constantment, des de l'atra vora ningú no es voria en l'obligació d'anar fent canvis per a 'valencianisar' el model de llengua oficial. Pero me reitere en lo que he dit adés, les reivindicacions, si volem que se nos prenga en sério, s'han de fer com les fan normalment les entitats que he citat: en trellat i en argumentari científic.

Benet – També formes part de la Secció de Llengua de la RACV (Real Acadèmia de Cultura Valenciana). ¿Cóm es veu des de dins de la RACV l'atac constant de la AVL?

Juli – Des de la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la RACV anem fent. No estem obsessionats per lo que fa o deixa de fer la AVL. Crec que el periodo actual de la Secció és molt fructífer. Sincerament em fa molta llàstima que hi haguera desacort entre els membres de l'anterior Secció pero deixant de banda això crec que les persones que l'integrem ara tenim moltes ganes de treballar en positiu per la llengua valenciana. Els desacorts del passat han esguitat també ad aquells que encara no estàvem. En alguns casos se nos ha volgut qüestionar. L'única cosa a la qual puc remetre'm és a les obres. En uns pocs anys hem tret una nova edició del Diccionari Ortogràfic, la tercera, i ya estem treballant en la quarta, s'ha fet dos edicions de la flexió verbal normativa, s'ha tret, després de molt de temps damunt la taula paralisat, el corrector ortogràfic i pronte publicarem el Diccionari General de la Llengua Valenciana, en el qual treballem de valent. Cada obra que fem la remetem a tots els membres de la AVL per a que prenguen nota.

Benet – Per qüestions laborals, has estat vivint fòra de Valéncia durant algun temps. ¿Cóm es veu Valéncia des de fòra d'Espanya? ¿Hi ha qui no sap indicar-la en els mapes?

Juli – Quasi tota la gent en qui he parlat coneixia Valéncia. És més, hi ha més gent en Macedònia, a on he estat, que coneix i ubica Valéncia que gent d'ací que sàpia ubicar Macedònia. La cultura general hauria de ser recíproca. També hi havia en els Balcans molta gent que coneixia Valéncia pel fútbol...
 

 

Juli Amadeu
En l'escala de fusta que du a les classes
 

 

Benet – He de dir en orgull que has sigut professor meu en grau mig dels cursos de Llengua i Cultura Valencianes que organisa Lo Rat Penat. ¿Veus pròxim el dia que els títuls de Lo Rat Penat tornen a tindre validea a nivell institucional?

Juli – Sincerament, no. Pero redundant en lo que te dia abans, a pesar d'això continuen sent importantíssims perque no podem reivindicar res des del desconeiximent i l'anarquia, com fan grupúsculs de 'frikies' en llançar propostes sense formació llingüística. Per tant, la formació és molt important. Tampoc no són oficials els títuls d'idiomes que no es traguen en l'Escola d'Idiomes i, no obstant això, el paper que en l'aprenentage tenen les acadèmies i les escoles no oficials és notable.

Benet – ¿Qué ha supost per a tu el guardó de, 'Escritor de l'Any' que t'ha otorgat la Associació d'Escritors en llengua Valenciana, (AELLVA)?

Juli – Ha segut una sorpresa. No m'ho esperava. El treball que he fet estos anys, els llibres i publicacions, el corrector i el diccionari de la RACV, les classes que impartixc en Lo Rat Penat... són coses que he fet des del convenciment i mai no he buscat una atra cosa més que la satisfacció personal de treballar positivament per allò en lo que crec i defenc: la Llengua, la Cultura i la Pàtria valencianes. En qualsevol cas és un estímul per a continuar pel mateix camí. És un orgull i un honor rebre el mateix guardó que anteriorment ha recaigut en persones a les quals tant admire i aprecie com ara Mª Jesús Coves, Antoni Atienza, Quelo Romero, Voro López, Paco Tarazona, Obduli Jovaní, Ampar Cabrera i un llarc etc.

Benet – Ara com sempre li faig a tots els entrevistats, te vaig a fer un parell de preguntes un tant més personals. Per a menjar, ¿Coqueta espanyola, coqueta francesa o preferiries inventar la coqueta valenciana?

Juli – La coqueta m'agrada de totes les maneres pero, posats a triar, preferixc un arròs o una fideuà...

Benet – ¿Preferixes viure en el conjunt d'una illa de cases en el barri antic o millor aïllat en una masia vora la mar o al peu d'una montanya?

Juli – Pel ritme de vida que duc i totes les activitats en que participe, el meu lloc està en la ciutat. Pero és magnífic poder desconectar una temporadeta en la mar o en la montanya. Últimament estic més bolcat, quan puc, en la mar. M'estic preparant per a ser patró de barco i l'experiència en la mar és increible.

Benet – Ara si vols aprofitar, et vaig a deixar que digues i compartixques en tots nosatres, tot allò que cregues que has de dir i que no t'haja preguntat.

Juli – Moltes gràcies, Benet. Per a rematar tot lo que he dit, només voldria emfatisar l'idea de que hem de continuar treballant en positiu, com sol dir l'amic Aureli López, puix és l'únic camí per a intentar guanyar les màximes coses possibles. I si de bestreta s'ha de sumar i intentar contar en tots per ad este objectiu, hui crec que hem de desmarcar-nos radicalment d'alguns grups i d'alguns personages que s'autoproclamen valencianistes, que només són 'anti' moltes coses i 'pro' de molt poques. Eixos palleters fraudulents són tan nocius com els pancatalanistes.

¡Gràcies Juli pel teu temps! I per fer-nos costat a pesar de totes les tasques en les que estàs clavat. I com també sol dir en acabar les enquestes, quede a la teua disposició.

 

Juli Amadeu
Juli amadeu
 

Juli i Benet
Juli Amadeu i Joan Benet
 

Juli Amadeu en la porta d'una aula
Juli Amadeu a punt de començar una classe

 
 

 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006 Amunt