ENTREVISTA A; JOSEP MANUEL PÉREZ ESTRUCH

 
 
   
 
 
  Passejat per Benicalap.
   
  24 d'Abril de 2011
   
   
Josep Manuel Pérez Estruch


Anar Arrere

Entrevistes

Inici

Benvolguts amics, hui nos trobem de nou en un bon amic, i un bon i gran valencianiste ademés de ser un excelent deportiste en una branca del deport no molt usual. Hui amics, nos trobem junt a, Josep Manuel Pérez Estruch.

Bon dia Josep, anem a començar si et pareix be.

Benet – En primer lloc vaig a començar per preguntar-te, ¿Qué és i cóm naixqué AUROCH?

Josep – Bon dia a tots, i gràcies Joan per la teua invitació.

AUROCH és el nom del club d’arquers que presidixc des de fa ya 10 anys, i naixqué del somi d’un amic meu (Juan Martínez) que m’ensenyà a tirar en arc. AUROCH vol dir “bou” en el llenguage iber.

Benet – I com no podia ser d'una atra manera, la següent pregunta és, ¿Cóm naixqué en tu eixa afició al tir en l'arc?

Josep – Ve un poc relacionat en les arts marcials (soc cinturó negre 1er. dan de kàrate) i em fea “gràcia” lo de tirar en arc, pero com no n’hi havia, o yo per lo manco no coneixia l’existència d’algun club de kyudo (l’art marcial de tir en arc japonés) i coneixia a meu amic Juan, que en digué que portava uns anys tirant i que si yo volia dependre, llavors li vaig dir que sí.

Benet - Com president de l'Associació AUROCH, ¿Qué li podries dir a tots els que lligen esta entrevista per a que es facen fan del tir en arc? I evidentment, s'apunte a l'Associació.

Josep – És un deport apte per a qualsevol estat físic, favorix la concentració, és bo per a l’esquena, es realisa a l’aire lliure, per lo qual és molt sà, i nosatres ho practiquem de manera lúdica, en lo qual desconectem els fins de semana de la rutina diària, encara que també anem ad alguna competició oficial i realisem una lliga social del club.

 


Josep Manuel Pérez Estruch
   En mig del Arc del Portalet de Benicalap
     

 

Benet – Comenta'ns un poquet com és esta disciplina deportiva.

Josep – En el nostre club practiquem la modalitat “instintiva”, o siga, que no és modalitat olímpica. Tirem en arcs sense visors i sense estabilisadors, com feyen en l’edat mija (com Robin Hood). I fem competicions de recorreguts de bosc 3D, en dianes d’animals a tamany natural (porcs senglars, ossos, titos, conills, etc.), a on es fan dos circuits de vint dianes en un entorn de bosc, en mitat de la montanya. Molt bonico de veres.

Benet - ¿Qual és la situació actual del tir en arc en Valéncia? ¿I en Espanya?

Josep – Be, en Valéncia està prou be el nivell, tenim competidors que van als circuits nacionals i deixen el pavelló valencià en bon lloc. I en Espanya també tenim bons competidors, inclús tenim medalles internacionals i olímpiques (or olímpic per equips en Barcelona ’92).

Benet – També sabem de la teua preocupació per la teua terra. ¿Cóm veus el panorama actual de Valéncia?

Josep – L’amor per la meua terra me’l inculcà mon pare, que era un palleter. El panorama actual està influenciat per la situació general d’Espanya. Actualment estem en una crisis econòmica forta i una crisis de valors en general, agravada per l’inoperància del poder polític valencià que a soles es preocupa de guanyar vots a qualsevol preu, inclús el de pactar en els independentistes (catalans i vascs). Perque no nos oblidem de que el PP (o el PSOE) són uns partits d’ambit Nacional, i se deu a la sèu central, que fa i desfa segons l’interesse. I que tenen una gran destrea per a “anestesiar” a la societat valenciana, marejant-la en barquets, ferraris, cavalls, tenis, etc. (que pense que no estan mal per a Valéncia, pero n’hi ha coses més urgents que fer ara).

Benet – Esta pregunta no es podia fer d'esperar. ¿Cóm veus el tema de la llengua valenciana?

Josep – Complicat. La veritat és que en el blindage de la AVLL que han fet en l’Estatut, pareix que la cosa se complica.

Pero yo pense que si treballem adequadament, deuríem conseguir la derogació de la malaïda Acadèmia de no se quina llengua, puix hi ha documentació i història per a tombar les mentires que ells defenen.
 

  Josep Manuel Pérez Estruch i Joan Benet
Josep Manuel i Joan Benet
 
 

Benet – Entre les teues activitats es troba ajudar al partit a on milites, Coalició Valenciana. ¿Cóm veus el plantejament polític valencià actual?

Josep – Be, primer he d’afegir que yo mai he sigut persona de militar en ningun partit o associació (per a be o per a mal), ya que mai m’he vist yo en un lloc d’este tipo (a lo millor per baixa auto-estima en eixe aspecte –jaja-). Yo no soc ningun especialiste en la qüestió política, no soc més que un palleter (en el meu cas, un administratiu) que fart de tanta follia política i de tant despropòsit, ha decidit “declarar-li la guerra” als que volen traïcionar-nos. La qüestió és que yo milite en Coalició Valenciana i en el GAV casi des de la mateixa data, és dir, després de les passades eleccions locals i autonòmiques. Pero també he de dir ad eixes persones que s’acomplexen pel tema polític, i diuen (quan els convé, clar) que “passen” de política, que encara que ells passen de la política, el seu futur està condicionat pels polítics, o siga, que si no prens decisions per tu mateix, les prendran atres (els polítics).

I ara, responent a la teua qüestió he de dir-te que l’únic plantejament polític valencià (en totes les lletres) és el de Coalició Valenciana, un partit de valencians que no venen per un grapat d’euros les seues creències, ni l’història del seu poble. Yo, després de l'últim Congrés Foral he vist un Partit en uns plantejaments socials i cívics molt honrosos i sincers, pense que sense ninguna “floritura” impossible, realitats adaptades a la realitat del moment en que estem.

Benet – Clavant-te en la faena de fer quinieles. ¿Cóm distribuiries els cinc primers llocs en les votacions de maig d'enguany?

Josep – Soc molt roïn fent quinieles, i com t’he dit abans, no soc un expert en política (ni tampoc estic al dia de les estadístiques o els sondejos), pero pense que és el moment de despertar a la societat valenciana del seu “narcotisme pepero”. Pero tenim que estar àvits en guanyar, demostrar a la societat que ya hi ha prou de bi-partidisme polític entre PSOE i PPOE, que lo Regne de Valéncia necessita un poder polític sincer, i que mire pels nostres interessos.

Benet – Ara si et pareix, te vaig a fer un parell de preguntes en un to un tant més distés. I la primera és, ¿En cas de no poder tirar més en arc, qué atra arma triaries?

Josep – Crec que tornaria a les arts marcials en mans nues o kali filipí (en pals de bambú) (no tinc remei, jaja).

Benet – Una dòna és una dòna quan...

Josep – … no té “pirindola”, jaja … té grans… raons per a demostrar-ho, jajaja

Benet – I ara per a acabar, te deixe l'oportunitat per a que pugues dir tot allò que no t'haja preguntat i penses que seria bo compartir en tots mosatros.

Josep – No soc persona de grans pensaments ni grans frases lapidàries, a soles soc un “currito”, que treballa en el cor i en coneiximent per les qüestions que creu justes, les que conec i he conegut tota ma vida.

Pense que si tots i cadascú de nosatres fa lo que ha de fer, la recompensa arribarà per sí mateixa. Pero hem de creure en el nostre cor que lo que fem és lo correcte.

“Piano piano si va lontano” diuen. Si som capaços de no desfallir, vorem els fruts del nostre treball. Pero hem d’arrimar el muscle tots a una. (“Tots a una veu, germans vingau”, diu el nostre himne).

Gràcies Josep pel teu temps i per estar sempre al costat del valencianisme lluitant de valent per ell, i com sempre dic, quede a la teua disposició.

Josep – De res amic, ha sigut un plaer i un verdader honor haver sigut triat per ad esta entrevista. I lo mateix te dic, sempre a la teua/vostra disposició.
 

  Josep Manuel Pérez Estruch
Josep Manuel descansant un momentet durant l'entrevista
 

Josep Manuel Pérez Estruch
Josep Manuel front al Pavelló de Benicalap
 
Josep Manuel Pérez Estruch
En un dels bells jardins de Benicalap
 
Josep Manuel Pérez Estruch
Josep Manuel front a l'iglésia de Sant Roc

 
 

 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006 Amunt