|
Benet - Vosté ha vixcut
molt de temps fora de Valéncia, en l’estranger. Baix
el seu criteri, ¿Cóm ha canviat Valéncia social,
cultural i políticament des de que vosté la deixà
fins ara?
Ismael
- Hi ha un abisme entre lo que Valéncia fon, és i
serà en el futur.
És una
ciutat a la que se li està traguen lo millor de sí
mateixa, després de molts d’anys d’ostracisme
supeditada als poders fàctics lluntans a la nostra
dualitat de valencians i espanyols.
Tu, estimat
amic Joan comprendràs quant dic. Puix encara
acceptant el progrés i creixent benestar, la
modernitat de la nostra terra, tinc un sabor
agredolç i estic pres d’una fonda nostàlgia per
aquella Valéncia en la que naixquí i creixquí. Una
Valéncia provinciana que mantenia i amava i honrava
les seues arraïls, més encara quant més se nos
ningunejava i segregava per part del poder central.
Havia també una calidea, campechania, cortesia i
hospitalitat, hui més be reduïda a “pose”.
Tire en
falta la nostra forma senzilla i alegre de saber
viure i deixar viure, de compartir, de deixar la
clau sempre en la tancadura de la porta, de la
bellea del nostre camp, les plages, la costa encara
no sagnada i apresonada per mils de costes que la
desvirtuen, tot allò producte de la desmesurada
avarícia privada i oficial.
Intuïxes
que soc un home dual, del passat pero també del hui
més actual, i soc del passat per que en ell és quedà
la meua chiquea i adolescència, els meus somis més
purs abans de gojar i sofrir la realitat del món.
Resumint un
poquet, pense que Valéncia, culturalment ¡S’ix!
Socialment es una ciutat europea, i políticament… si
política és progrés i bona administració; estic en
quí millor ho faça, puix en este terreny, em
considere, apolític.
Benet - Ya que té vosté el
seu llibre escrit en llengua valenciana, ¿Quina
opinió li mereix la llengua valenciana i qué futur
creu que pot tindre?
Ismael
- Encara que em falten coneiximents i experiències
vixcudes dins del món del valencianisme per a poder
contestar be ad esta pregunta, a més que he vixcut
molts anys fora de Valéncia, podria fer una
valoració que poguera paréixer lapidaria, pero és la
meua senzilla opinió.
A) Yo he
encarregat la traducció de Ben Saporta, puix no
domine la nostra llengua vernàcula i no m’atreviria
jamai a escriure en ella, encara que la parle a l'us
de la meua chiquea i “en lo carrer”. Crec sense ser
filòlec, que la llengua valenciana, NO, jamai
“dialecte” de cap atra, i per això, a l’igual que
respecte les llengües que en unes atres parts
geogràfiques és parlen en unes atres diccions i
expressions, per a mi son llegítimes i dignes de
respecte com lo és la meua, i per allò espere, desig
i exigixc que la meua vernàcula siga respectada i no
subjecta a vaivens i conveniències de cap tipo.
B) No soc
endeví, per desgracia, pero sí puc percebre que
estem en un moment complicat per múltiples raons, o
siga, en qüestions de Pàtria i llengua, al meu juí,
no hi ha cap lloc per a pactes, 'trapicheos',
concessions o exigències.
Si se té
consciencia de ser se és, o no se és, pero no poden
haver miges tintes. Soc valencià en totes les seues
conseqüències i certees. Abans que els diners o
l’èxit, estan les pròpies conviccions,
l’autorespecte i la dignitat.
Benet - Ara si li pareix,
li vaig a fer un parell de preguntes, un poc per a
conéixer la cara més humana d’Ismael. Per a llegir,
¿Un llibre del colombià Gabriel Garcia Márquez o u
dels llibres del romà Publio Virgilio Marón?
Ismael
- Per a les persones més senzilles, parlar de
Virgili potser que els sone a chinenc, molt
especialment des de que mos han retirat una part
molt important de la nostra educació com son els
clàssics d’ahir.
Et podria
dir la biografia sancera de Virgili, pero no crec
que siga el moment, pero si que he de dir-te que
evidentment, Virgili.
Benet - Si ha de triar…
¿Un apartament chicotet en lo alt d’un rascacels de
Nova York, o una casa de camp en un poble de
Valéncia?
Ismael
- Sense cap dubte, una caseta en el camp de la
nostra terra, preferiblement no llunt del mar, puix
soc eminentment del litoral i un ser marí, una
espècie de tritó, puc com lo feu molts anys, passar
hores i dies front al mar, a soles fruint de la vida
que tanca el sí del mar, baix el sol i… a ser
possible sense gent al meu voltant (cosa impensable
hui dia).
De fet fa
un temps, em construí un chalet en, Collado Mediano,
prop de l’Escorial, que per a mi era l'edén.
Jamai
sabria viure en algun apartament d’un rascacel urbà,
puix conec l’Empire State Building, les
desaparegudes Torres Bessones de Mahattan, la
monumentalitat de Wetmister en Londres i aquell àrea
plena de apartaments en ple centre urbà, molt
“chic”, pero que yo avorria.
Benet - En respecte a la
cultura, i més exactament als temes lliteraris, ¿Qué
els demanaria als actuals polítics valencians?
Ismael
- Yo em considere un lliurepensador i en un
component molt fort d’ètica.
Per això,
els demanaria a soles que, “Donen a Deu lo que és de
Deu i al César lo que és del César” i no mesclen,
'Churras con Merinas'.
En lo que
al mondet de la lliteratura, i lo escric en
minúscules, puix la LLITERATURA s’escriú en
mayúscules, comprenc a tots i se tots els sense
sabors que deixa en la boca l’esforç, el treball,
l’arriscar, l’esperar.
Benet - I ara per a
arrematar l’entrevista, li done l’oportunitat per a
que puga dir tot allò que vullga dir i que no li
haja preguntat.
Ismael
- Per a arrematar esta ampla entrevista, la qual
jamai t’agrairé suficientment, i en la que he
tractat de ser espontàneu, com sempre, et diré que
una revista digital (de moment espere) com la que
dirigixes, era molt necessària. És un excelent for
de lliure expressió a on expondre u les seues idees
sense por a ser amordaçat, obligats a callar.
Des de la
meua dualitat de somiador i home, convide a tot lo
món a unir-nos per a canviar lo que puga ser
canviable, i lluitar per a formar un front comú.
Vullc
afegir un pensament de Joan Lluís Vives, humaniste
valencià; “Viu d’acort en tu mateix, se Fidel a tu
mateix, per que no hi ha música com l’harmonia
interna.”
Benet - Moltes gràcies
Ismael, parlar en tu sempre es un plaer, i hui més
que mai ¡Que seguixen ben les vendes de Ben Saporta
i bona sort en el següent llibre! Un abraç i com
sempre, quede a la teua disposició.
Ismael
- Moltes gràcies a tu i de nou reitere la meua
predisposició a participar sempre que tu vullgues en
la teua revista.
I com tu
saps, soc un “Corredor de fondo” i moriré en la
quartilla i la ploma en la mà.
No és pot
matar l’instint d’un escritor, màxime quan, en sa
vida més interna és una constant necessitat, i en mi
ho és i serà fins a que em muiga. |
