Bon dia a tots.

Hui, com en unes atres vegades, nos trobem en una gran persona, en un gran home, i si em deixa dir-lo, en un gran amic, per a charrar en ell, un poquet, encara que podríem parlar hores sanceres, puix és un home en una trayectòria molt llarga i sobre tot, molt valencianista, mos estem referint al nostre amic;

Federico Bonillo i Vigo.

Benet - Hola Federico, ¿Cóm estàs?

Federico - Encantat d’estar en tu, un gran valencianiste, que vaig conéixer quan em decidí a enviar-te el primer dels meus artículs d’opinió a la teua pàgina Uep “Llengua Valenciana Si”, ademés de ser un gran plaer charrar de lo que tantes voltes hem fet junts.

Benet - Si et pareix be, i a l'ombra d'este marc que nos proporciona el teu poble adoptiu, Alboraya, passejant pels seus carrers i a l'abric del seus parcs i monuments, anem a començar l'entrevista.

En primer lloc i degut al teu càrrec polític com, Secretari de la Gestora Local de Coalició Valenciana en Alboraya, la primera pregunta és fa casi inevitable. ¿Cóm veus el món polític valencianiste actual?

Federico - La veritat Joan, és que des de l’assentament de la democràcia en Espanya i des de l’instauració de les autonomies en les distintes Comunitats Autònomes, dir-te que, llevant dels primers anys en que hagueren 4 partits d’àmbit nacional (U.C.D., A.P., P.C.E. i P.S.O.E.) i que al final de la correguda quedaren 3 al desaparéixer la U.C.D. i més tart quan és disgrega el P.C.E. el món polític a nivell estatal és bipolar (P.P. i P.S.O.E.)

En la nostra Comunitat Valenciana, ha succeït lo mateix, sent el P.S.-P.V. i el P.P.-C.V. satèlits dels seus respectius partits estatals en Madrit i yo diria també de Catalunya, afegint ad eixe marc polític, el que fon en el seu dia, referent com únic partit polític valencianiste, és dir “Unió Valenciana” que al remat, ha fet lo que els demés, apuntar-se al carro guanyador (la gran majoria s’han passat al P.P. barata prebendes i tractes de favor), traïcionant al seu electorat i lo que és pijor al poble valencià en general.

Pere això no és una excepció, puix tant P.P. com P.S.-P.V. han fet lo mateix o encara més. Aixina que Joan, el món polític valencianiste en estos moments està absent, l'única i pot ser l’última oportunitat de reviscolar hui en dia és només “COALICIÓ VALENCIANA”.
  

   Benet i Federico Bonillo i Vigo  en l'iglésia d'Alboraya
 

Benet - En esta mateixa llínia, esta segon pregunta, també és casi inevitable. ¿Cóm és viu l'ambient polític pre-votades ací, en el teu poble, Alboraya?

Federico - La veritat és que des de que inaugurarem la Gestora Local de Coalició Valenciana, tots estan nerviosos –poble i partits polítics-.

Uns, els primers desperten d’eixe endormiscament i desengany que han estat patint en els últims anys. És donen conte, que n’hi ha gent que si que defenen els seus interessos generals, defenen les seues arraïls (llengua, cultura, tradicions i símbols d’identitat) i els segons, veent com un atre partit polític, els amenaça en trencar la baralla de la bipolaritat política i de govern compartida i consentida entre ells.

Com vaig dir en la conferència d’inauguració de la Gestora Local de Coalició Valenciana en Alboraya, Coalició Valenciana “inquieta al món polític de la nostra pàtria en general i també al món catalaniste i pancatalaniste en particular." Això és bo i també, bona senyal. Pero en el poble d’Alboraya, tenim una qüestió afegida i és el tema de l’horta, per açò en Alboraya, tenim uns vells problemes i tenim uns nous reptes i expectatives per a resoldre en l’agricultura.

Benet - Ara tenim que esta tercera pregunta, també és en cert modo inevitable de fer, puix tu formes part d'eixe gran partit polític que és Coalició Valenciana.

¿Quin paper creus que pot jugar Coalició Valenciana en les votades de l'any que ve?

Federico - En general, Coalició Valenciana pretén tindre lloc i representació en el major número possible de pobles de la nostra Comunitat, en el Cap i Casal i aixina com tindre representació en Les Corts Valencianes, i per descontat, procurar ser en certa mida “la clau” de la governabilitat de les polítiques de la Generalitat Valenciana – mane qui mane-

Benet - Un pas llògic, seria anar escalant posts, ¿És eixe el teu cas? ¿En les pròximes votades vas a formar part d'alguna llista?

Federico - Com tot en esta vida, u te que dependre i poquet a poquet perfeccionar-se en tots els aspectes de sa vida, anant pujant escalons.

En un sentit generaliste, pense que com tots, yo també vullc anar escalant puestos, pero més que de prestigi i rellevància de qualsevol tipo, m’interessa més l’aspecte humanístic i moral del ser humà. Açò no vol dir, que estant implicat –com sempre i des dels díhuit anys- en la defensa de la terra del meu cor “la nostra Pàtria Valenciana”, si Coalició Valenciana ho considera oportú i convenient i els meus companyons aixina també ho decidixen, ho faré de gust i de cor, puix tinc ganes de dir-li a més d’u i d’una forma políticament correcta “El nom del porc”

Benet - El president de Coalició Valenciana Juan Garcia Sentandreu, alça tot tipo de pensaments en l'opinió pública. ¿Quina opinió et mereix?

Federico - A pesar de totes les opinions que desperta En Joan Garcia Sentandreu, la majoria d’elles venen d’aquells, que pregonen i practiquen tot allò que critiquen d’ell. Són aquells, que més tenen que callar i que de no ser a base de mentir, falsejar, tergiversar i difamar, no és senten realisats com polítics i manco encara com persones. Eixe es, en essència i bàsicament lo seu ideari polític.

Respecte a En Joan Garcia Sentandreu, dir-te que com persona és d’aquelles que tenen una gran sensibilitat per la família i per l’àmbit social. En lo que respecta al món polític, dir que les seues implicacions polítiques i valencianistes venen de llunt, puix fon fundador en l'época d’estudiant de dret del sindicat “Alternativa Universitària Valencianista” que lluità contra l’imposició del català en L'universitat en els anys 80.

Ha sigut president del G.A.V. i Secretari de la Federació Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de Valéncia. Per la seua formació acadèmica com Doctor en Dret en l’especialitat de Dret Autonòmic i Constitucional i per la seua implicació en la lluita contra el catalanisme i defensa de l’identitat del poble valencià, fon fundador junt en atres associacions de la Fundació “Nou Valencianisme” i que d’ell naixqué l’ideari fundacional del partit polític de Coalició Valenciana del que és el seu President Foral. Per a més resenyes, dir-te que el passat dia set de novembre de 2006 i en l’acte de clausura del VII Congrés Nacional de Centres Especials d’Ocupació per a Persones en Discapacitat Celebrat en Toledo, en Joan Garcia Sentandreu va rebre el “Premi Nacional d’Integració per a Persones en Discapacitat”.

En fi, per a mi és aquella persona que me demostra dia a dia, que pots tindre qualsevol ideologia política, sempre que tota estiga farcida abans que res de Valencianitat i Valencianisme.
 

Federico Bonillo i Vigo, davant de l'Escut del seu poble adoptiu, Alboraya.
 

Federico - Hui en dia, entre els governs centrals, els governs acomplexats de la nostra Generalitat i les forces imperialistes i absorbidores de Catalunya, la sentència de mort del poble valencià està feta.

Es veritat, que la pandèmia del catalanisme i del pancatalanisme en la nostra pàtria ha mossegat fort i n’hi ha molta gent enganyada i lo que és pijor desenganyada. Especialment a Catalunya l’agradaria firmar-la i a E.R.C. eixecutar-la.

Si ocorreguera lo dit en la teua pregunta ¡Estaríem morts!, pero per a intentar evitar-ho estem la gent de Coalició Valenciana.

Benet - Tu eres articuliste i a banda estàs escrivint un llibre sobre el famós, "Conflicte Llingüístic" entre Valéncia i Catalunya. ¿Hi ha conflicte llingüístic? I si lo hi ha, ¿Hi ha forma de solucionar-lo?

Federico - La veritat és que el problema no és llingüístic, sino polític. Res més que açò, que no és poc.

Simplement és tracta de crear una “nació catalana” anexionant-se uns territoris en el pretext de la llengua. Ho dic, perque en el tema de la llengua alguns o uns quants podrien arribar a certs acorts puntuals, ¡Yo mai!.

Be, si acàs en dos punts molt concrets:

1º Que els Valencians i els catalans parlem una llengua -açò és evident- i

2º que yo parle Valencià i ells un dialecte nomenat Barceloní, manat fer pel fundador del I.E.C. Prat de la Riba i prefabricat per Pompeu Fabra, un ingenier industrial en química -açò també és evident-, pero clar, yo soc yo i els polítics de tanda, pensant només en l’interés i profit partidiste i personal, trien l’opció de “tirar per lo carrer d’en mig” davant l'incompetència d’uns i el chantage d’atres, abans que deixar les coses ben claretes des del principi.

També he de dir, com en unes atres ocasions, que el poble valencià, fa més o manco cent anys, per ser massa bones persones i creent que tots actuen de bona fe, s’acostà en l’àmbit lliterari al poble català –per allò de la germanor i els Jocs Florals- i és, en este punt concret a on és van equivocar de ple, puix coneixedors del caràcter nostre, poquet a poquet i en nocturnitat i alevosia, prepararen i femaren el camí de l’unificació de la llengua –evidentment al català-. Prova d’açò són les normes o l’acort ortogràfic del 32, firmat en Castelló i que donaren pas a la catalanisació progressiva en l’àmbit universitari i polític i conseqüentment de la nostra societat civil.

Entre P.S.-P.V. i el P.P. s’encarregaren d'aplanar el camí, el P.S.-P.V. ficaren la primera pedra quan arribaren a la Generalitat i en el canvi de govern al P.P. “Zaplana”, Jordi Pujol i Aznar en el famós “Pacte Secret de la Llengua” decidiren donar a Catalunya lo que volien primer: la llengua Valenciana i és fonamentà la que hui en dia és el nostre cavall de Troya, és dir, la A.V.Ll.

Hui per hui, res és pot fer. Si per algun cas, si Coalició Valenciana, arriba a tindre la clau de la governabilitat en les pròximes eleccions, intentar revalencianisar lo perdut. De tota maneres, torne a dir, que el problema és polític, només la voluntat dels polítics valencians de ser primer que res “valencians” i des d’eixe sentiment actuar en conseqüència.

Benet - Anem a supondre l'hipotètic cas de que demà t'alçares del llit i fores de colp el President de La Generalitat Valenciana. ¿Qué seria lo primer que faries?

Federico - Com a la A.V.Ll. li han donat ranc estatutari i no és possible la seua derogació fulminant, li retallaria la partida presupostaria fins a ofegar-la i afonar-la en la més absoluta misèria i per a més escarni, potenciaria a la R.A.C.V. (a la que cridaria a consulta – per allò dels accents i atres cosetes-).

M’agradaria donar-los la meua decisió personalment, cara a cara, mirant-los als ulls i veent en ells la desvergonya i l’indignitat dels traïdors i dels bochins. Pero en fi, Joan, açò és un somi utòpic, pero n’hi ha que dir-ho, ¡Que bonico seria!

Benet - ¿T'agradaria poder trobar més prensa escrita en valencià?

Federico - ¡Si! La veritat és que no tenim cap diari estrictament en valencià. Els tres que temin a nivell de la nostra comunitat, són coneguts per tots. Levante, Las Provincias i el Diario de Valéncia.

Revistes de tall valencianiste, encara ne trobem, pero prensa diaria, no. La bona noticia és que el dia 28 d’este més, naix el nou diari per a Valéncia i en Valencià nomenat “Valéncia Hui” de Joan Lladro i atres… La direcció del mateix serà a càrrec de Baltasar Bueno. Bona noticia pels valencians, que tindrem un diari en valencià, segons les normes de la R.A.C.V. (Joan Lladro), ya que els dos primers abans nomenats, ho fan en català pur i dur o en eixe híbrit de la A.V.Ll. Només en Diario de Valéncia, trobem artículs en valencià de columnistes o colaboradors.

Benet - I ara et vaig a fer una pregunta que de moment, li vaig a fer a tots els entrevistats. ¿Que li demanaries als nostres polítics i intelectuals?

Federico - Honestitat i dignitat, des d’un sentiment de valencianitat i des d’un valencianisme efectiu, per a defendre els nostres interessos, pero com a ¡VALENCIANS!

Benet - Be. Ara si et pareix et vaig a fer un atre tipo de preguntes, un poc per a conéixer més a la persona, no al polític. ¿Et pareix? Tria un llibre, una película i un lloc per a viure.

Federico - Un llibre: EL CRIT DE LA LLENGUA; una película: Doctor Zivago i un lloc per a viure: ací en Alborya i per arraïls dels meus yayos per part de mare, Requena.

Benet - ¿Rogeta, bonica i primeta, o moreneta, en carn damunt dels ossos i en dots per a la cuina?

Federico - Bonica per fora, de monyo castany, en la carn damunt dels ossos que deu de tindre i en dots –molts- per a la cuina i per damunt de tot: Bonica per dins.

Evidentment, estic referint-me a la meua dòna, en la que veig la beneïda trinitat del seu ser com persona, muller i mare. Per a mi és “La bellea nueta”, aquella bellea que traspassa la carn i els ossos i que és veu quan la mires als ulls i contemples la llum del seu cor i de la seua ànima.

Benet - ¡Be! I ara per a arrematar esta entrevista, i per a que no se te quede res dins de tu que no hi hages dit. ¿Vols afegir alguna cosa que cregues convenient dir?

Federico - Encara que el futur com identitat diferenciada del poble valencià no és alenador i forces quimèriques nos estan engolint, crec que mentres quede un valencià com cal i de cor, fique per eixemple, yo, sempre quedarà un ale d’allò que varem ser, puix ser valencià està per damunt de totes les gorromineries del món de la política i que fa miserables ad aquells que la representen indignament per interessos partidistes i personals.

La majoria d’ells, no entenen que, pàtria i ser valencià, és “ALLÒ I EIXE SENTIMENT, QUE MOS ESTIMEM I VOLEM, ENCARA I TOT DESCONÉIXENT-LO I SENSE SABER-HO”. La gran “putada” és que per a ser valencià, s’ha de ser a lo manco d'adopció, quan no de naiximent, pero també s’ha de ser irremediablement, per sentiments, per devoció i per vocació. Est és el meu cas, pero… no tots pensen igual, pero yo, per lo que he dit abans, i com digué Xavier Casp. “Tant si vullc, com si no vullc, que si que vullc, -i yo afigc- i perque se'n puja cor amunt: ¡SOC I SEMPRE SERÉ VALENCIÀ!".

Per a concloure, dir-te amic Joan, que quan el meu cos deixe esta terra i este món, ho faré baix la meua senyera i les meues cendres junt ab la senyera, seran esbargides pel cel de la meua pàtria volguda, com esperit que farà recordar, encara que siga en somis, que era, ser “Valencià”.

Benet - Molt emotiva esta resposta teua.

Moltes gràcies, Federico pel teu temps, puix tot sabem que eres un home
molt afaenat i en moltes coses que fer, i que hi hages compartit en nosatres uns minuts del teu temps, és tot un plaer. ¡Moltes Gràcies de nou i fins a sempre!

Federico i Benet


Federico i Benet



Escut d'Alboraya