Bona vesprada a tots els amics de L'Archiu. Nos trobem dinant en Chirivella i fruint dels seus jardins, a la mateixa volta que, de nou mos trobem en una persona que, més que una persona és un referent dins del món valencianiste actiu, una persona que sense cap dubte, és un camí a seguir.

Evidentment, com haveu imaginat, estem parlant de, Joan Ignaci Culla, articuliste, escritor, empresari... pero sobre tot, valencianiste.

Benet - Bona vesprada Joan Ignaci, és un plaer poder charrar en tu.

Culla - El plaer és meu, poder colaborar en una pàgina del prestigi de la vostra.

Benet - ¡Gràcies per les teues paraules! Ara si et pareix, anem a començar en l'entrevista en una pregunta que evidentment, ha de ser la primera. ¿Qué és, a on vol anar i quals son els proyectes de futur de Renaixença Valencianista?

Culla - A) És una associació cultural que, com tants atres, naix per a defendre la personalitat valenciana.

B) Des de la nostra independència política, volem arribar a que tots els colectius, siguen: polítics, culturals, mediàtics, empresarials o ciutadans, tinguen consciència i consciència del fet valencià. Això que en teoria, se dona per supost (te repte a que li preguntes a qualsevol), no més ocórre en teoria, ya que en la pràctica deixa molt que desijar.

C) Els nostres proyectes van encaminats en eixe sentit. Per una part, volem crear una plataforma a on pugam transmetre la nostra cultura de forma clara i accessible, per a tot lo món. Els valencians, entre atres coses, tenim dos problemes:

1º) que l'immensa majoria desconeix la nostra història i la nostra cultura, i

2º) Que, molts dels que la coneixen, la coneixen manipulada i adulterada pels anys d'influència catalanista que hem soportat. D'ahí que de forma constant publiquem en els mijos de comunicació artículs per a difondre el nostre llegat i al mateix temps, desmontar la paradeta mercantilista catalanista. També a través de conferències, en els distints fors a on nos conviden, i molt pronte, a través de seminaris, taules redones d’experts en diferents matèries, etc. També volem tindre una uep en condicions (tipo la vostra), a on poder ficar tota l’informació de les distintes investigacions que desenrollem. Aixina podrem arribar a tot lo món, pero sobre tot als jóvens immersos en el pla de suplantació, per aniquilació, que sofrixen en el sistema educatiu. Estem convençuts que Internet, va a ser el pijor enemic del catalanisme, ya que els anem a desmontar una per una les seues falàcies. Per això, i mentrimentres no contem en algú voluntari valencianista per a poder desenrollar-la, en la vostra pagina, aixina com en qualsevol atra que nos la demane, expondrem el nostre treball. Contra més punts tingam, més referències tindrem, a on poder transmetre l’autentica història i cultura valenciana.

Benet - ¿Pot ser que siga Renaixença Valencianista, eixa veu que li faltava a Valéncia?

Culla - Eixe va a ser un dels motius pel que és fundà Renaixença Valencianista. Moltes entitats s’han deixat dur pels acontenyiments, ho s’han adormit o han preferit dur-se be en el poder establit a on per unes miserables “almoines”, silencien lo que tindrien que denunciar en tota la força de la dignitat. Per això naix Renaixença Valencianista, per a ser el “Pepito Grillo” de tots aquells que no tenen consciència, siguen catalanistes, o en teoria valencianistes, encara que no guste ad estos últims.

Renaixença Valencianista, esta formada per persones en un gran bagage cultural i polític, que s’han caracterisat per la fidelitat a l’ideologia valencianista, per això demanem eixe mateix compromís en els que tenen eixa obligació, en alguns casos renumerada, i eixercixen de veletes. A ningú s’obliga a desempenyorar càrrecs públics, és una opció individual i voluntària, per això mateixa, si no complixen, estan prevaricant, ademés de traïcionar a qui a confiat en ells. Desgraciadament estem veent que molts estan vivint esplèndidament, gràcies a “vendre” que son, en teoria, valencianistes.

Benet - En Valéncia l’associacionisme valencianiste no està molt estés, no hi ha molta gent que s’unixca a les associacions ¿Per qué creus que passa això?

Culla - Va haver un temps en que si funcionava. Pero en el pas del temps, la gent és cansa de vore que tot l’esforç i sacrifici que l’han dedicat, no és transforma en fruits. Tot en esta vida ha de tindre una recompensa. Una falla treballa tot un any, per a vore el seu treball transformat en monument i festa, el dia de Sant Josep. ¡És complixen els seus objectius! Una associació de montanyistes, se junten, coordinen, s’entenen, s’equipen, per a alcançar el seu objectiu, pujar a la cima.

El valencianisme, després de tants anys de lluita, no a soles no ha conseguit els seus objectius, sino que cada volta els veu més inalcançables. Això sense contar que quan ha pogut conseguir-los via política, se'ls ha traïcionat. D'ahí que no estem vivint els millors temps de l’associacionisme valencianiste.

Benet - L’associacionisme juvenil, per desgràcia, a soles està representat per un parell d’entitats, que siguen tres… ¿No deuria de fomentar-se l’associacionisme jovenil valencianiste?

Culla - És lo que més futur li veig. Per això, n’hi ha que recolzar-lo i fomentar-lo. El futur és dels jóvens. Tenen l’espirit que a molts ya nos falta, i sobre tot ganes. Estos JASP (Jóvenes Aunque Sobradamente Preparados), l’únic que necessiten és que els ensenyem a on hem fallat mosatros, per a que ells no tinguen els mateixos erros. Tinc la sòrt de comunicar-me per correu electrònic en alguns d’ells, i no me deixa de sorprendre les ganes de treballar que tenen, i l'intent que demostren en canviar este valencianisme apàtic.
 

Joan Ignaci Culla i Benet
 

Benet - Anem a canviar un poquet el rumbo. Com molta gen sap, tu has sigut un bon grapat d’anys vicepresident del G.A.V. planter de valencianisme… ¿Cóm veus al G.A.V. dins de l’espectre cultural valencià actual?

Culla - 14 anys, que no son pocs. El G.A.V. és una més en el panorama del valencianisme actual que t’he comentat abans. Va abanderar la lluita de carrer, la del poble pla, i gràcies ad eixa lluita, és dir al G.A.V. hui tenim lo poc que tenim, que no és poc: que figure Idioma Valencià en l'Estatut, la Real Senyera, l'Himne, etc. Sobreviu gràcies a les aportacions humanes de gent, que ha llevat com lema: Valéncia, per damunt de tot. I quan dic, per damunt de tot, és per damunt de tot.

Hui per alguns venedors de bragues i uns atres de retalls, el G.A.V. és una institució que els destorba, que els repugna. Segurament perque s’identifica com un grup que va saber guanyar lo carrer, deixar-se la seua família, el seu treball i els seus complexos per defendre lo que en eixe moment requeria i necessitava Valéncia. Estos que hui van de seudointelectuals que no han tingut ningun remordiment, o lo que és pijor, vergonya en ocupar unes cadires de la Secció de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. en la que no estan capacitats ni intelectualment ni moralment, entenien que el valencianisme és representava cada 9 d’Octubre passejant la “medalleta”. Estos que presumixen hui d’intelectuals, i que per obra del “Espirit Sant” és creuen filòlecs, en capacitat normativa, (a lo millor han fet un curs via CECE -cursos a distancia sense professors-, i ningú s’ha enterat), s'amagaren baix la pols dels quadros de les “regines”, quan n’hi havia que ficar els mijos humans i els “cacaus”, per a fer els primers llibres homologats per a l’ensenyança de llengua valenciana en els coleges, cosa que va tindre que fer el hui, per a d’ells, “despreciable” G.A.V.
Pero hui les coses han canviat, i fan lo mateix que en teoria critíquen: desprecien a tots aquells que no adopten la normativa que per la via de l’imposició han adoptat; i aixina els va. S’han quedat quatre, que trauen unes subvencions per a publicar uns llibres, que no els llig ningú, pero servixen per a decorar l’estanteria, i un currículum que, gràcies als premis que endogàmicament és repartixen i amplien a falta de mèrits.

¡No és d’estranyar que els que s’han venut per una nomina a la A.V.Ll. precisament, siguen els “camarades” d’estos venedors i que repudien al G.A.V. com a qualsevol valencianiste que tinga dignitat!

Benet - Dins de l’àmbit polític ¿Cóm veus les pròximes votades? ¿T'atreviries a fer quinieles en el resultat de les mateixes?

Culla - Sent sincer, per al valencianisme, molt mal. Si tenim en conte el fenomen del bipartidisme que en la nostra terra impera, i que conta en tot el poder mediàtic; i que quan el valencianisme ha tingut representació ha abandonat la seua ideologia, per a transformar-se en agencia de colocació, salvo honroses excepcions, com Lola Garcia Broch; nos pinten “bastos”. Per una atra banda estem sofrint, com un partit nos lo seguixen venent com valencianiste, el P.P. per a seguir enganyant a la gent, quan ha fet la major traïció ad este poble (i això que contava en majoria absoluta), la creació i blindage de la A.V.Ll. Una entitat que ni el P.S.P.V. s’haguera atrevit a crear-la. Això és com les reconversions industrials, que sempre les ha fet l'esquerra, post que dominava els sindicats i lo carrer. Ací a passat lo mateix, ha tingut que ser el P.P. el que fera esta traïció, per a tindre al carrer silenciat. Ara si entren els que defenen l'unitat de la llengua, no se trobaran un senda, com tenien fins ara, sino una autopista, per a finiquitar els seus objectius, gràcies al P.P.

Benet - Tots esperem que els partits valencianistes siguen la clau i peces fortes del valencianisme polític darrere de les votades..., pero, si no tragueren suficients vots com per a tindre representació política, ¿Qual creus que podria ser el futur de partits com : Coalició Valenciana, Unió Valenciana?

Culla - Esperem que algun dia siguen la clau de veritat, pero sobre tot, que sàpien usar-la. L’atra volta que foren la clau, per a l’únic que va servir, és per a que alguns montaren una cadena de pollastres a l’ast. És més, molts encara s'estan menjant lo que queda d’ell, mira si ha donat el pollastre. La clau és demostra en voluntat, i en llealtat ad una ideologia. Eixe va a ser un dels problemes del valencianisme. Va a ser el principi del fi. Preferiren colocar a 400 persones, que demanar la Conselleria de Cultura i Educació, per a dur el catalanisme dels coleges.

¿El futur dels partits? No ho sé, pero una atra travessia pel desert, pot ser molt dur.

Benet - Baix el teu punt de vista, els partits valencianistes, ¿Deurien d’acodir a les urnes formant coalició de partits (lo que se sol dir, formant pinya) o cadascú a la seua dividint-se els vots?

Culla - Yo lo he comentat per activa i per passiva: o se va junts o no traurem res. N’hi haurà que engolir-se molts “sapos”, pero no queda mes remei que no dividir més el vot valencianiste.

Llògicament, quan dic d'anar junts, me referix ad aquells partits, que tinguen la premissa clara d’anar en contra de la A.V.Ll. i no d’aquells que diuen (com el P.P.), ser valencianistes, i ya s’han abraçat ad eixa normativa, o als que han montat una paradeta familiar, en nom de partit polític, per a poder vendre alguna cosa al P.P. i seguir chuplant quatre anys més.

¡És el moment! Ya no se pot denigrar més ad este poble. O donem un mensage clar i d’unió, o no podrem lluitar en contra del poder absolutiste del bipartidisme. ¡Yo no sé que més li han de fer al poble valencià per a que reaccione!

Benet - Be. Anem a baixar-nos un poquet del carro de la política. Ara et vaig a dir sis noms propis, i contesta’m lo primer que et vinga al cap. Comencem:

Benet - Pare Fullana i Mira

Culla - Va ser la màxima figura llingüística que ha tingut el Regne de Valéncia. A soles l’ha pogut fer ombra el benvolgut i admirat pare Guinot. Va a ostentar la càtedra de llengua valenciana en l'universitat, la cadira en representació de nostra llengua en la R.A.E. i va fer de sa vida, tota una obra a favor de la llengua valenciana.

Benet - Eliseu Climent:

Culla - Sense dubte, és la persona més renegada, pero més sabuda que viu en el nostre Regne, ya que sent un traïdor a la nostra pàtria, ha montat una “paradeta”, en la que no para de fer diners, i damunt és passeja per Valéncia, com el virrei de Catalunya, sense cap problema. Li trau subvencions a la Generalitat catalana, a la valenciana; permís a Rita per a obrir l’edifici de “El Siglo”; i per a lo que faça falta. És un vividor nat, que té enganyat fins als propis catalanistes, perque per ad ell, lo primer és la 'pela', i després lo que siga.

Benet - Rafael Orellano

Culla - Va ser el primer president del G.A.V. un gran valencianiste i millor persona.

Benet - Gloria Marcos:

Culla - ¡Pobreta! És el ridícul al cubo. És la clàssica persona, que per desgràcia, per ser paisana, te produïx vergonya aliena. Deixa-la que siga buscant les pedres del Mur de Berlin.

Benet - Xavier Casp:

Culla - Sent com ha segut un gran valencianiste, al final la seua trayectòria va a quedar maculada per la seua entrada en la A.V.Ll. Molts som els que l’indicaren que això era un erro, ya que l’únic que volia Zaplana, era valdre's del seu nom, per a llegitimar una traïció. No nos va a fer cas i va a entrar fins a que és va a donar conte que, efectivament, Zaplana lo va a enganyar. Zaplana l’havia promés que contaria en majoria absoluta de valencianistes (11 contra 10). Zaplana (mal valencianiste, pero gran negociador), sabia que els catalanistes del sector de l'universitat, per un milló de pessetes al més assegurades en 15 anys, s’enfrontarien a qui fora per a entrar en la A.V.Ll. cas de Ferrando, etc. Tenía molt clar que, per ad esta gent defensora de la “veritat científica”, lo primer és la pela i després el seu ideal. En estes premisses, va a enganyar a Casp. Lo que no li va a contar és que havia pactat en Pujol atra composició (majoria catalaniste), per a que C.IU. aprovara els presuposts d'Aznar.

Mai tenía que haver entrat, ni ell ni nigú que en teoria diuen ser valencianistes, al vore la composició. Els que queden, han demostrat que no estan, per a en teoria fer valencianisme, sino per diners.

Benet - Ascensió Figueres:

Culla - És la “tonta util” al servici dels acomplexats del P.P. El P.P, que va a renunciar fa molt de temps a la defensa de la personalitat valenciana, necessitava una persona que contara en el beneplàcit del sector catalaniste, i va a ficar ad esta dòna que ya s’havia pronunciat a favor de l’unitat de llengua. Passarà a l’història com una de les persones que més han traïcionat ad este poble, ya que el seu treball està encaminat a fer desaparéixer la llengua valenciana i treballar a favor del I.C.E.

Benet - Ara si em permets, et vaig a fer un parell de preguntes, un poc per a conéixer millor a la persona ¿Qual és el teu major somi?

Culla - El meu somi, és que els valencians algun dia alcancem a tindre consciència de poble.

Benet - ¿Un plat de faves en bona companyia o cava i caviar a soles?

Culla - Sempre bona companyia i si és en un post a on se puga charrar millor

Benet - Ara et vaig a fer la mateixa pregunta que de moment, li faré a tots els entrevistats ¿Qué li demanaries als nostres polítics i intelectuals?

Culla - Estic fart de polítics i d'intelectuals que el seu valencianisme no més o demostren en les tertúlies de café. Els intelectuals, no s'han banyat mai per la seua terra. Conec a molts catedràtics de l'universitat que de portes cap a fora diuen ser valencianistes, pero en el dia a dia, no fan absolutament res per la defensa de la seua cultura i la dignitat d’esta terra. És més, són còmplices de l’immersió catalanista de l'universitat, pel seu silenci. En quan als polítics, és pijor. Són “valencianistes” mentrimentres duren les campanyes electorals, deprés a viure a la sopa bova i a ser bons chics, obedint la veu del seu “amo”, que per ad això cobren, i contra mes temps millor. Dona vergonya, vore la poca talla tant intelectual, com moral de la gent que ostenta la representació política, sense distincions de partits. Els demanaria coherència, pero sobre tot, amor i llealtat a la seua Pàtria. ¡Crec que en això, no faltaria demanar-los més!

Benet - I per a que no se te quede res dins, ¿Vols afegir alguna cosa que cregues important dir i compartir en tots nosatres?

Culla - Simplement dir que estem en un moment crucial. No a soles estem jugant-nos el present, sino el futur. Si este poble no reacciona i lluita per lo seu, que després no vinga ningú queixant-se, o demanant responsabilitats als demés, siguen d'ací o d’allà. ¡La culpa serà nostra, per no haver sabut defendre, lo que era nostra obligació…, després serà tart!

Benet - ¡Moltíssimes gràcies benvolgut Joan Ignaci per compartir en tots nosatres uns minuts del teu valiós temps!

Ara per a acabar, a soles em queda donar-te les gràcies, per haver accedit a realisar esta entrevista, a més he de confessar públicament, que he fruit molt de la teua companyia dinant en tu.

¡Fins a que tu vullgues!