Estimats amics, hui nos trobem ací en la sèu de l'Associació Cultural Cardona i Vives d’esta bonica ciutat.

Efectivament, hui estem en la ciutat de Castelló de la Plana, a on anem a parlar en una persona que és tota una institució dins del món valencianiste, ¡Com no! Nos estem referint a Gonzalo Romero Casaña, president de l’emblemàtica Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Benet - ¡Bon dia Gonzalo!

Gonzalo - ¡Bon dia Joan!

Benet - Si ho tens a ve, anem a començar en la nostra entrevista. I una primera pregunta m’ix casi sense voler. ¿Cóm és veu el món valencianiste des de Castelló?

Gonzalo - Puix la veritat és que pense que fa no massa temps, excloent honroses excepcions, és veïa com una cosa de Valéncia ciutat i alguns pobles del seu voltant, la gent tenia por a que lo calificaren com a valencianiste, inclòs gent que militava en partits valencianistes, quan arribava el moment de parlar de la Llengua Valenciana, o de la senyera s'acovardien d'una manera a voltes ridícula. Encara recorde el dia que des d'Unió Valenciana em cridaren per a que anara ad un debat en directe a la televisió, fon a principis de 1997, i en l'atra part és trobaria Toni Royo, directiu d’Acció Cultural del País Valencià, i home dirigent del catalanisme més actiu i en una dilatada i treballada trayectòria en el mateix, ningú volgué anar a dialogar en les càmares davant, sobre si el valencià era un idioma o un dialecte del català, i a última hora l'únic voluntari fon yo mateix, després d'eixe moment més gent acodí a la televisió sobretot companyons de la Cardona Vives, nos havíem donat conte que el mensage de vore a persones que com yo som naixcudes ací en Castelló, i que la nostra família també és de la província de Castelló, era el millor mensage de tots contant que tenim uns arguments desconeguts pero molt sòlits, que la gent té ganes d'escoltar, i comprendre aixina que eixe sentiment que tenen de saber-se posseïdors d'una llengua i cultura pròpies, té una substanciació tangible i de veres històrica i científica.

Benet - Esta atra pregunta també és fa casi indispensable. ¿Qué paper juga Cardona i Vives dins de Castelló, i per extensió, dins del món valencianiste?

Gonzalo - La Cardona Vives és fonamental a l'hora d'entendre l'evolució del valencianisme en Castelló, En Josep Maria Guinot fon el fundador de la Cardona Vives, i és la roca en la que des del treball infatigable de la nostra gent, s'està construint, o millor dit descobrint un sentiment castellonenc que naix d'una valenciania que vol ser ella mateixa, i que no és per a res catalana. La gran cantitat d'activitats que portem a fi des de la Cardona Vives, el predicament que fem dels nostres arguments, han fet que cada volta més gent entenga i comprenga que en Castelló tenim una cultura que en les seues peculiaritats, és tant nostra, com de l'horta valenciana, o dels palmerars d'Elig, i que nos fa diferents i diferenciats de les demés cultures del restant d'Espanya. Com dia abans les aparicions en els mijos de comunicació, per part dels membres de la Cardona Vives i grans intelectuals que de tot el Regne de Valéncia hem portat a la capital de la Plana, han fet que el valencianisme haja eixit de la clandestinitat per a passar a ser una opció idealista que representa ad aquells que dignament defenem l'orgull de ser de Castelló, l'orgull de ser valencians.
 

Gonzalo Romero Casaña, davant de la foto del Pare Guinot, fundador de l'Associació Cultural, Cardona i Vives de Castelló
   

Benet - L’atre dia parava en el nostre amic J. I. Culla, de l’associacionisme. Ara volia preguntar-te, ¿Cóm és veu l’associacionisme cultural i jovenil des de Castelló?

Gonzalo - Com una cosa bàsica i efectiva a l'hora de portar a la societat la nostra ideologia, ademés d'una manera de desenrollar la personalitat de cada u, i també de relacionar-se i en molts de casos de fer grans amistats.

Benet - ¿Quals són els proyectes de futur de Cardona i Vives?

Gonzalo - En la Cardona Vives no és per a mai, és alucinant la gran cantitat de treball que se fa en esta associació, i això és degut ad una massa social, i sobretot ad una Junta Directiva en la que és troba lo milloret de la societat de Castelló capital i de part de la província, pense i ho dic en un orgull que de veres m'ompli, que la nostra associació és un model per a tot el valencianisme que vullga construir i propagar-se en la societat, aixina ho demostra la nostra progressió, en uns moments difícils per al valencianisme. La nostra revista Renou; les conferències culturals, impartides per intelectuals de tot tipo pero que en el camp concret de la cultura valenciana són autèntics fenòmens; les excursions per tot el Regne; les nostres aparicions continues en mijos de comunicació i en concret en TV Castelló, que és veu en totes les terres castellonenques; les colaboracions en tot aquell que vullga saber del valencianisme i de les teories que sostenen; els cursos de cultura valenciana; els premis Fadrí-Cardona Vives que enguany és troben en la seua Dècima edició etc., etc., fan de la nostra associació un ser viu que no deixa mai de caminar cap avant en la lluita per lo nostre.

¡Be!, pero contestant-te directament a la teua pregunta, te comente que nos trobem en este 2007, en un any d'aniversaris per a la Cardona Vives, és l'any del centenari del naiximent d’En Josep Maria Guinot, de la fundació fa 25 anys de la nostra associació, i de la 10 instauració dels premis anuals dels Fadrí-Cardona Vives. I per tot això enguany serà encara més intens, tenim preparat un curs de cultura en quatre professors de primera llínea, que serà dirigit per l’historiador, nostre Juli Moreno, i dic nostre per que a Juli lo volem a montó en la Cardona, yo personalment i encara que reconec i presumixc de la meua amistat en ell, li considere un referent de primer orde dins del valencianisme, i enguany, com ya va fent des de fa ya 9 anys serà el director d'uns cursos que iniciarem de la mà del volgut Josep Brúixola en 1997; Estem preparant una excursió a Moixent, i un atra a Valéncia pero abans visitant museus de Nules; editarem un Renou especial dels 25 anys de la Cardona Vives; tenim pràcticament tancat un excelent cicle de conferències; i els premis Fadrí-Cardona Vives 2007 estic segur que d'una manera especial i contant en la presència de tots aquells que vullguen acompanyar-nos eixa nit seran més brillants que mai.

Benet - Si em permets, com les votades ya les tenim ahí mateixa, vaig a fer-te unes preguntes relacionades en elles. ¿Cóm veus el món polític valencià?

Gonzalo - Lo veig complex, i per desgràcia massa crispat i dispersat, hauria d'existir una major comprensió entre tots aquells bons valencianistes que estant en estos moments en diferents partits. Pense que a un bon valencianiste se li deu d'exigir que milite en el partit que milite, defenga la cultura valenciana en tot lo que açò significa, i que obre de bona fe sobretot quan se tracta d’actuar en relació als atres valencianistes, que per a res devem entendre com a enemics, estos per desgràcia són més dels desijables i front ad ells devem argumentar el perqué de nostra personalitat.

Benet - ¿T’atreviries a dir un guanyador de les votades?

Gonzalo - Crec que en estos moments el guanyador de les votades està clar per a tots, el dubte és si ho fara en majoria absoluta (yo crec que si) o no, i si algun partit valencianiste d'àmbit territorial valencià és capaç d'entrar en les Corts, o en l'Ajuntament de Valéncia (pense que és prou possible).

Benet- ¿És possible que depenent de qui guanye les votades, Cardona i Vives puga prendre un rumbo o un atre?

Gonzalo -La Cardona Vives com se diu en els seus Estatuts és una associació cultural apolítica, i per lo tant allí cap tot aquell que vullga estar i és senta valencià, òbviament no és podria entendre mai que un soci de la Cardona Vives fora partidari de partits que defenen els Països Catalans. El nostre rumbo passe lo que passe serà sempre el de la defensa i difusió de la cultura i llengua valenciana, de la personalitat valenciana, això sí des de la fortalea i la base solidíssima de saber lo que som, la Cardona Vives no pot tancar portes ad aquells que volen escoltar-nos, perque nosatres pensem que guanyarem pero també volem convéncer per a no perdre mai més, i això passa per aplegar i obrir-se a la societat.

Benet - Vaig a preguntar-te per un parell d’acontenyiments no molt usuals en Valéncia. En primer lloc, l’aparició d’un nou diari. ¿Quina opinió et mereix el nou diari de Lladró, Valéncia Hui? ¿És la veu que li faltava al món valencianiste?

Gonzalo - Me pareix una noticia d'una gran importància, i una molt bona noticia, m'agrada moltíssim eixe Diari, no més una objecció, ¡Ixcà! pronte és venga, encara que siga a soles en alguns quioscs de Castelló, de veres que nos fa molta falta, les firmes d'eixe Diari proyecten una cultura i una sabuderia de la que els castellonencs tenim moltes ganes de beure. En quant a Joan Lladró, voldria donar-li les gràcies per ser com és, per ser tant valent, tant bona persona, tant idealista, és un eixemple de persona compromesa en la seua terra, i home insubstituible en el món valencianiste, per cert és un Fadrí-Cardona Vives i això nos plena d'orgull als d'esta associació castellonenca.

Si que li faltava eixa veu, i és un bon començament per a tindre en un futur més veus que no se tallen lo més mínim al defendre lo nostre.

Benet - I en segon lloc, ¿Cóm creus que va a repercutir en el nostre Regne l’America’s Cup?

Gonzalo - Pense que positivament, no més se té que vore que els senyors de l'Ajuntament de Barcelona, feren lo possible per a que eixa celebració fora allí, i si no preferien atres ciutats del Mediterràneu, abans que Valéncia, com sempre tant solidaris en nosatres, negant-nos, una vegada més l'aigua en este cas fins la del mar.

Benet - Ara anem a canviar un poquet el tó de l’entrevista. Anem a conéixer un poc més a la persona, a Gonzalo. ¿Et pareix? ¿Si tingueres que fer un viage molt llarc, un parell d’anys per eixemple, a quines tres persones, triaries per a que t’acompanyaren?

Gonzalo - A les meues germanes, i al meu germà.
 

Benet i Gonzalo Romero en la Sèu de la Cardona i Vives
  

Benet - Imaginat que et trobes una llàntia màgica en un geni dins, que et va a concedir a soles un desig. ¿Qué li demanaries?

Gonzalo - ¡Que difícil m’ho poses!, ¿A soles un?,… la felicitat per a tota la gent que vullc, per als que com yo és senten orgullosos de la nostra terra i treballen per ella, i per a la gent de be que hi ha en tot lo món.

Benet - Abans d’acabar. ¿Vols afegir qualsevol cosa que cregues important dir i compartir en tots nosatres?

Gonzalo - En el valencianisme he conegut gent maravellosa, i això, i lo satisfet que em sent quan he complit en la lluita i el treball per la defensa de la personalitat i cultura del nostre poble, son els millors regals de lo que és per a mi una manera de viure la vida que m'ompli, i a la que he donat lo millor de mi.

Benet - Gràcies per l’entrevista. Ara per a finalisar, et vaig a fer la mateixa pregunta que de moment, estic fent a tots els entrevistats. ¿Qué li demanaries als nostres polítics i intelectuals?

Gonzalo - Que no siguen uns acomplexats, que estiguen en el partit que estiguen, sigen valents, que lluiten per lo nostre, que en una estratègia, si en estratègia, pero sense por a complicar-se la vida, tornen ad este poble, a Castelló, Valéncia i Alacant, a la Comunitat Valenciana, eixa dignitat, que perilla greument davant del meninfotisme de part dels nostres, i dels anhels expansionistes d’imperialistes frustrats, als que hi ha que plantar cara en orgull, per ser de la millor part del món, per ser del Regne de Valéncia, per ser Valencians.

Benet - Moltes gràcies Gonzalo per la teua paciència, i per haver compartit en nosatres uns minuts de la teua apretada agenda.

Ha segut un honor poder charrar en tu, puix no són moltes les voltes que u pot compartir uns minuts en persones de la teua talla.

Et desige a tu, i a Cardona i Vives un futur ple d’èxits i que estigau junt al valencianisme per sempre.

De nou ¡Moltes gràcies! I ya saps que, com sempre, quedem a la teua disposició. Un abraç i fins a sempre.
 

Benet i Gonzalo junt a la Real Senyera, la Bandera de Castelló i la Bandera d'Espanya

Benet i Gonzalo Romero Casaña

Gonzalo Romero Casaña

Gonzalo Romero Casaña

Gonzalo Romerno Casaña