Hui nos trobem en el domicili d'un un home universal del món valencià i valencianiste. En sa casa es pot respirar valencianisme pels quatre costat, puix sa casa casi és un museu del valencianisme, hui amics meus, estem junt a, Carles Recio Alfaro.

Benet - Hola Carles.

Carles - Hola, Joan. Lamente no haver pogut concretar esta entrevista abans. He estat treballant molt.

Demà me'n vaig a l'Antàrtida. No sé si saps que el primer explorador de la Patagònia fon un valencià: Diego Ramírez de Arellano. Me'n vaig a "Tierra del Fuego", que ell batejà com "Illa de Xàtiva" i vullc visitar les illes que porten el seu nom. Proyecte escriure un llibre que explique als valencians les glòries d'este ilustre navegant del Regne de Valéncia.

Benet - Sempre has estat immers en el món valencianiste. ¿Cóm naixqué en tu este sentiment?

Carles - El sentiment valencianiste és connatural en mi. No tinc idea cóm es va desenrollar dins meu.

Suponc que és cosa de família, d'afinitats. La veritat és que des de ben chicotet yo només m'identificava com a valencià.

Benet - Com escritor, has escrit en els idiomes valencià i castellà, pero en quina llengua et trobes més cómodo.

Carles - Naturalment la llengua valenciana és la meua llengua preferida. El problema és que publicar en idioma valencià és molt difícil. Als escritors valencians nos obliguen a recórrer al castellà, i si volem ser premiats i exaltats com a suposts "patriotes" tenim la presència constant del català en tots els àmbits. Yo pense que a la llarga els autors valencians acabaran escrivint en anglés, davant l'acorralament que patim. És un fet paregut al patit per Joan Lluís Vives, que al vore's atacat pels seus conciutadans se'n anà i usà el llatí, que era l'idioma universal de la seua época.
 

Carles Recio front a la Real Senyera original de l'Institut d'Estudis Valencians
   

Benet - Dins de les seues obres nos trobem personages infantils. ¿Perqué li agrada tant el món dels chiquets?

Carles - A vegades pense que no he creixcut, i m'agrada insistir en temes de fantasia i acció. Entre els meus personages el que més m'encanta és Fallerela. Fixa't en que no es una heroïna de la ciutat de Valéncia, perque falles n'hi ha en Benidorm, Elda o Vinaròs. La vaig crear com personage mitològic de tot el Regne de Valéncia.

Benet - Des de l'àmbit polític. ¿Cóm veu la situació política actual de Valéncia?

Carles - Tenim partits genuflexes, i això arruïna qualsevol iniciativa autòctona. La classe rectora valenciana seguix una tendència iniciada en temps dels Austries. Creuen que sometent-se al poder central tindran més facilitats per a conservar els seus privilegis. No se donen conte que la dignitat i l'autèntic poder naix del poble, i no de les èlits polítiques madrilenyes, que en estos moments depenen de les minories catalana i vasca. Aquells sí que son sabuts, voten sempre a favor d'ells. Nosatres ho tenim molt dur. Cal fer una llavor de sembra molt gran, pero yo crec que en el futur podrem anar avant.

Benet - ¿Cóm veu l'actual 'Conflicte llingüístic' valencià, el qual ya dura més de trenta anys.

Carles - El conflicte llingüístic es una farsa. Han volgut canviar-nos el valencià pel català, i els ha eixit malament. Per a cultivar una llengua que no siga la nostra llengua valenciana ya teníem el castellà. Al catalanisar tan salvagement l'idioma, creen un híbrit ininteligible en les escoles i els mijos de comunicació que han provocat un retrocés encara major dels usuaris. Se gasten més millons que mai en promocionar el català, pero lo que se conseguix realment és que la gent es passe a usar el castellà. La gran víctima és l'idioma valencià.

Benet - ¿Qué penses de les iniciatives de revistes com Veu (La veu dels obligats a callar) i unes atres proyectes?

Carles - La teua iniciativa digital es lo millor que s'ha fet en molts anys, pero t'has cansat perque el valencianisme està molt mal organisat i no tingueres l'ajuda que et mereixies. Llamentablement no tenim mijos de comunicació propis, i això es fatal. Inclús el periòdic que es mostra més procliu al valencianisme sap nadar i guardar la roba.
  

Carles Recio junt al seu gosset en el pati de sa casa
  

Benet - ¿Creu vosté que hi ha prou oferta de llibres en valencià?

Carles - Em precie de tindre una gran biblioteca valenciana que està a disposició de tots els que me demanen qualsevol cosa. He reunit una gran quantitat de documents valencians i vixc pràcticament en un archiu-museu. Ya que les institucions no se preocupen d'estes coses, som els particulars els que hem de fer-les.

Benet - Vosté fon President de l'Institut d'Estudis Valencians. ¿Que recort guarda de la seua presidència?

Carles - Vaig ser president de l'institut d'Estudis Valencians durant 8 anys i el meu major orgull és haver-lo "valencianisat" definitivament. Si no haguera estat yo allí, l'entitat s'hauria decantat en una atra direcció. Els valencianistes que ara són membres m'ho han agraït tal i com els valencianistes saben agrair les coses. Pero com que ya he vist tantes coses, no m'estranya res. Yo respecte a tots i ajude a tots. En el meu museu, per eixemple, conserve la Senyera original del IEV de l'any 1937, senzillament perque yo la vaig comprar i la vaig guardar. Sempre estaré a disposició del IEV i ixcà els seus actuals rectors facen moltes coses.

Benet - ¿Qué pensa del GAV i unes atres associacions valencianes i valencianistes?

Carles - Soc amic del GAV com soc amic de qualsevol entitat valenciana. Per a mi és molt important colaborar en tots els que tinguen una ilusió per treballar per Valéncia. La llàstima és que el poder haja seqüestrat atres associacions valencianistes molt representatives i ya no se presente el front comú que la nostra Cultura valenciana necessita.
 

Carles Recio i Benet en el pati
 

Benet - Ara em permet, li vaig a fer un parell de preguntes, un poc més per a conéixer a l'home. A l'hora d'anar al cine, ¿Una película d'acció en molts efectes especials, o una película intimista d'autor?

Carles - Soc més home d'acció, pero no renuncie a la reflexió. possiblement voldria optar per les dos opcions, una darrere de l'atra.

Benet - A l'hora de beure una copeta, ¿Vi valencià o Rioja?

Carles - Consumix sempre productes valencians, ya siguen vi o qualsevol atra cosa. desdejune orchata en estiu i suc de taronja en hivern.

Benet - Ara com a tots els entrevistats, li convide a dir tot allò que crega convenient i que no li haja preguntat.

Carles - Que no pergam la fe. Nos ataquen per totes bandes als valencianistes i no és cómodo ser-ho.

Pero la satisfacció de tindre la consciencia tranquila no se pot equiparar a ninguna atra. Açò es una porta segura a la felicitat.

Moltes gràcies per concedir-nos esta entrevista i per eixe café i galletes en que em brindà per a berenar. Com sempre, quedem a la seua disposició. 

Carles junt a part del seu recull de coses valencianes


Carles Recio front al seu retrat