Estimats amics, hui estem en la sèu de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana, (AELLVA) i és un plaer per a tots mosatros poder estar junt a un home que ha segut, és i no tenim cap dubte de que seguirà sent un referent per a la llengua valenciana, a soles en dir el seu nom, evoca valencianitat. Hui amics i amigues, mos trobem junt a, Aureli López Muñoz.

Benet - Bon nit Aureli

Aureli - Bona nit

Benet - Anem a començar per l'Associació d'Escritors en Llengua Valenciana, associació de la qual es vosté soci fundador i el seu actual president. ¿Qué és i quins són els seus proyectes de futur?

Aureli - M’agrada pensar que és ben sabut l’objectiu de l’Aellva respecte a la nostra raó de raons : la llengua valenciana. En primer lloc fer-los costat a tots els escritors novells o ya coneguts per a que puguen oferir-nos les seues creacions, llegir-les en les Tertúlies-Tallers de prosa i, en ser possible, publicar-les com també venim fent en els poemes presentats als Recitals Poètics de Primavera d’Estiu, les Ponències o Comunicacions de les Jornades, els Premis Nacionals de Lliteratura en Llengua Valenciana ( dels tres fins ara: Xavier Casp, Josep Mª Guinot i Anfós Ramon n’hi ha llibre de les Jornades dedicades ad ells.), d’igual manera anem publicant-li obra als Escritors de l’Any, setze fins ara, encara que ne tenim un parell pendents. Com a millor informació dec remetre’t a l’Històric de l’Aellva 1990-2007 que anem distribuint en els últims actes d’enguany i està a disposició de qui tinga interés en tindre’l, de bades.

Benet - Vosté és professor de llengua valenciana per Lo Rat Penat. ¿Cóm veu un professor de Llengua Valenciana lo que li estan fent des de fa un bon grapat d'anys a la llengua que ama, la llengua valenciana?

Aureli - Diu un vell axioma que els pobles que no coneixen sa pròpia història estan obligats o condenats a repetir-la. El nostre poble, la nostra nacionalitat ve patint, des de ben arrere, una manca de coherència per a defendre, en la pràctica del jorn a jorn, lo que diu voler profundament en teoria; les raons ne són tantes i tan variades que devem resumir-les en poques paraules: por i mansea, analfabetisme en l’història i l’idioma propi, colaboracionisme entreguiste cap als “dominadors” de Ponent (Madrit) i Tramontana (Barcelona), sense voler assumir aquell mensage valent que tots podríem compartir, “No canviar d’amo, SER l’amo”. El rebordoniment que estem patint en la Llengua Valenciana, ara via A:V.L. (Arrasar Valéncia Lentament) com tots sabeu, crec que ve d’eixe conjunt expost, a més de la “comoditat” que és la quintaessència de la por, com escrigué Miquel Adlert. Des del referent indefugible per a mi, la Secció de Llengua i Lliteratura Valencianes de la R.A.C.V., sempre podrem mantindre i fer créixer l’us i el coneiximent de la genuïna Llengua Valenciana sen empelts forans; el pas del temps dona i lleva raons i hui ha quedat clar i palés que sap i vol defendre-la com ningú; ya toca oblidar personalismes i desencontres que només són d’èxit per als antivalencians; en massa accents, en massa pocs o en els d’ara molts hem sabut seguir l’ortografia marcada per la Secció, nos és necessari estar i treballar junts per Valéncia, ciutat i regne. Recomane com a netament aclaridora l’última publicació corresponent a les XVI Jornades: tres referents valencians: Josep Melià, Pere Delmonte i Joan Costa; les comunicacions dels huit ponents són molt interessants i és imprescindible llegir, espauet, la de Voro López sobre J. Costa i la Secció.
 

Aureli López fent una de les coses que més li agraden, llegir un llibre
   

Benet - Durant més de vinticinc números, vosté ha segut el director de Lo Rat revista. ¿Qué ha significat Lo Rat revista per a vosté?

Aureli - Fon un temps d’ilusions compartides pel valencianisme de construcció, noms com Àngels Redon i Miquel Castellano, Juli Moreno i Mariví Ferrandis, Enric Llorens, Josep Furió, Rozalén, el Dr. Gil Barberà o Josep Mª Boluda, etc., li dedicàrem cor i hores al proyecte d’informar regularment al nostre poble; ho vàrem fer lo millor que sabérem i crec que fon una aportació positiva.

Benet - Ara mateixa no hi ha moltes revistes escrites en valencià, ya siguen en format digital com en paper. ¿Cóm veu el naiximent de noves revistes, com fon el cas de, Veu i més recentment Món Actual.

Aureli - Des de fa un cabàs d’anys crec en el goig de vore escrita i ben escampada la nostra llengua valenciana, qualsevol esforç com el que cites em pareix perfecte, a més tenim les genials Lletraferit i Lletrafaller i van naixent noves publicacions de gent jove i preparada que també defén lo ben nostre després d’haver estudiat lo contrari; encara que ho tingam difícil cada rengló escrit en bon valencià és un cant al futur i un clam cap a la desobediència civil front a l’imposició “oficial”.

Benet - Esta pregunta, no és la primera volta que li la fem a un entrevistat, pero mos agradaria saber la seua opinió al respecte. ¿Creu vosté que la llengua valenciana tornarà a ser la llengua vehicular al 100%, a lo manco dins del nostre regne valencià?

Aureli - si parlem dels desijos del cor, sí, chafant terra hauríem de mamprendre per saber estar units i donar sensació certa de força cultural en la que s’ha de contar; si som capaços de laborar aünant esforços i oferint un mensage conjunt i positiu, encara queda prou de poble pla que nos faria costat si sabem arribar-li.

Benet - També mos ha dit un pardalet que a vosté li agrada molt el joc de la Pilota Valenciana. Per als que no sabem jugar ad este joc, podria explicar en qué consistix?

Aureli - No és cap de secret que el deport nacional valencià és la meua passió; he dit i escrit repetidament que la Pilota Valenciana en les seues huit modalitats vives és un trosset de cultura autòctona tancada dins d’una pilota de vaqueta, de badana, etc., acabem de ser campeons d’Europa i hem segut cinc vegades (de cinc) campeons del món entre dotze nacions europees i americanes; el més valencià dels deports té hui una gran proyecció en el món de l’ensenyança i crec, vullc creure, que el nostre poble anirà tornant al seu deport de cavallers (hui també juguen chiquetes i dònes) orgullós de diferenciar entre lo verament vell, bell i espectacular i lo importat que només té la força dels mijos de comunicació, els colps i els diners. Per a qui desige entendre una miqueta de pilota, hi ha publicacions en Lo Rat Penat, La Real Acadèmia, la Falla l’Albufera de Catarroja, etc.
 

Aureli López junt a la Senyera de Miquel Adlert Noguerol
  

Benet - ¿Creu vosté que els jocs tradicionals valencians estàn difosos com toca?

Aureli - És ben difícil fugir d’esta globalisació que pot ser enriquidora en alguns aspectes pero va enterbolint les costums pròpies i canviant-les per les foranes; entitats com El Piló de Burjassot treballen de valent per a mantindre un grapat de jocs tradicionals que massa chiquets nostres desconeixen; podem ajudar-los jugant a les birles, a les telles, a pareteta o al canut, etc., en els nostres fills i netets.

Benet - Vosté és una persona que ha escrit moltíssim. ¿Té en preparació algun llibre?

Aureli - un llibre en concret no, pero vaig ordenant alguns treballs inèdits (trencant-ne molts que no m’agraden en rellegir-los) i ya tinc més de trescents folis que no sé si voran la llum; mentrestant seguixc repassant les obres de prou amics que escriuen molt millor que yo (vore “un negre feliç” en lletraferit nº 85).

Benet - Ara si li pareix be, li anem a fer un parell de preguntes per a conéixer millor a la persona. Per a llegir tranquilament, ¿Els clàssics valencians o als nous autors en valencià?

Aureli - Mitat i mitat com diria un comerciant. La Colecció Clàssics Valencians de l’Oronella ya va pel número 30 i hauria de ser d’indefugible llectura i obsequi per a tots els valencians conscienciats; d’una atra banda tenim noveles i reculls de contes d’Obduli Jovaní, Mª Jesús Coves, Francesc Tarazona, Quelo Romero, Andreu Tintorer, Josep Vicent Miralles i un llarc etc, que hauríem de fruir i fer córrer entre els “atres” per allò del convenciment raonat.
 

Aureli López i Benet

Benet - Si poguera fer-se realitat, ¿Un viage al fondo del mar o un passeig per l'espai exterior?

Aureli - M’agrada més la mar enchisadora (com li diu G. Ferrada), i me faria molt feliç que eixe fondo estiguera tan net que poguera vore’s des d’ell, com en un ensomi d’espill, tot el regne de Valéncia.

Benet - Per a arrematar l'entrevista, ¿Qué els demanaria als actuals polítics valencians?

Aureli - Que en primer lloc foren valencians de poble, cultura i llengua (com escrigué Julià Sanvalero Aparisi) i en acabant polítics honrats per a defendre l’ideologia que cregueren millor per a la nostra societat. Mai podré entendre l’entreguisme de rojos i blaus a un proyecte ahistòric naixcut de la dreta més estantiça i goluda.

Benet - I no volem acabar l'entrevista sense deixar-li l'oportunitat de poder dir tot allò que no li hajam preguntat.

Aureli - Crec haver expost tot lo que pense ben de cor i voldria acabar demanant-li un chicotet esforç personal a cadascú dels vers patriotes valencians, que per ser-ho han de saber, com yo, que només junts i tenint com a referent normatiu llingüístic a la RACV, conseguirem el respecte del poble i de les institucions que tots tenim ben guanyat.

Benet - Moltes gràcies pel seu temps, puix som coneixedors de la seua apretada agenda de treball. De nou gràcies pel seu temps i ha de saber que quedem a la seua disposició per a lo que vullga
  

Taula taller de Prosa el 10 de decembre de 2007 en la sèu de la AELLVA
D´esquerre a dreta
Aureli López, Roser Lacruz i Vicent R. Calatayud

Aureli López llegint el darrer llibre publicat per la AELLVA


Aureli Lòpez en la sèu de la AELLVA


Aureli López

Gonzalo Romerno Casaña