| |
| |
Passejant pels Jardins de
Vivers |
| |
|
| |
31 de giner de 2010 |
| |
|
| |
|
Anar Arrere
Entrevistes
Inici |
Benvolguts amics hui podríem dir que és un dia de
festa per a tots nosatres, pues la poesia es ficà de
festa quan la nostra amiga començà a escriure-la en
la gràcia i mestrage que la caracterisa. Per supost
que haureu imaginat que hui estem al constat d'Ampar
Cabera i Sanfèlix.
Benet – Hola, benvolguda Ampar.
Ampar – Hola Joan
Benet – Són tantes coses les que podríem
dir de tu que vaig a començar per qualsevol d'elles.
Tu fores nomenada com a Escritora de l'any en 2008,
per la AELLVA. ¿Cóm se du això?
Ampar – La veritat és que mai he segut
massa conscient de lo que este guardó representa,
era un premi que l'obtenia gent de molta valia i del
que yo estava a anys llum de conseguir. Aixina que
al obtindre'l me quedí completament despistada en lo
que se referia a les seues conseqüències; L'estímul
per a escriure més i millor, l'espenta cap a un món
tan difícil com el de la lliteratura Valenciana i
també,perque no dir-ho, eixa miqueta de por a
defraudar a qui tant ha confiat en mi.
Pero no hi ha dubte de que estic orgullosíssima
d'haver-lo rebut.
Benet – Has guanyat el premi de poesia
Torre de Paterna en 2008, la Flor Natural de Paterna
en 2007, Viola d'Or en els Jocs Florals de Valéncia
en 2007 i molts més, estàs imparable. ¿D'a on traus
la genialitat per a escriure tants poemes
guanyadors?
Ampar – Yo no crec
que siga genialitat, si no simplement una manera de
fer aplegar als demés les teus inquietuts, les teues
fruïcions i reflexions. El que guanye un poema,
simplement vol dir que li ha calat a eixa persona el
teu mensage. I això és realment lo genial, poder
comunicar-se uns en atres a través de l'escritura.
|
|
|
Ampar Cabrera i Sanfèlix
|
|
|
Benet – A la poesia aplegares a través dels lliberts
de falla. ¿Qué són per a tu els llibrets de falla?
Ampar – Son la porta a un món fascinant ple de
picaresca i de dobles intencions. Son al igual que
les falles el cor de lo purament valencià, perque
tin en conte, que és l'única lliteratura que se basa
en lo efímer, en una escultura que durara cinc dies
i que després desapareixerà. Per a mi la seua
escritura és diferent i única, m'embolica d'una
manera adictiva tal, que fins arribe a ensomiar en
els versos i les rimes o els girs sarcàstics de les
diferents escenes.
Benet – Has realisat poesia festiva i dramàtica. ¿En
qual d'elles et sents més cómoda?
Ampar – Això depén del moment en el que estiga, puix
reitere el poder de la poesia com mig per a fer
aplegar els teus sentiments als demés, pero en
general me trobe cómoda en les dos.
Benet – Fent referència als distints tipos de poesia.
¿Qual d'elles creus que és més difícil d'arrematar
en èxit per a aplegar als cors de quines estan
escoltant-la o llegint-la?
Ampar – Yo ací tindria que ser diplomàtica i dir que
totes en un mateix grau, pero com se supon que tinc
que sincerar-me, te diré honradament lo que yo crec;
que és més difícil fer riure que plorar.
Benet – Has participat en els tallers de prosa de la
AELLVA en molt d'èxit. Si algun dia degueres de
triar entre la poesia i la prosa, la teua elecció.
Seria... perque...
Ampar – Suponc que la poesia, perque quan he estat
escrivint prosa durant un periodo de temps llarc, he
tingut que fer un menut lapsus i escriure alguns
versos per matar el cuquet. De totes maneres fent
prosa també me sent molt a gust.
Benet – També sabem que eres una empresària d'èxit.
¿A qué dediques la teua llabor com empresària?
Ampar – És una empresa familiar dedicada a la
confecció i venda de trages de nóvia, comunió i
festa, baix la firma de 'Ellas'. Ara dispongam de
quatre tendes situades en Valéncia, Castelló i
Xàtiva, encara que la més coneguda, i que de segur
que a la majoria li sona haver-la vista, és la que
se troba en el carrer Cavallers, junt a la plaça de
la Mare de Deu. Esta tenda, a mes, té l'honor de ser
la botiga més antiga de Valéncia dins d'este ram.
|
|
|
En un camí de Vivers
|
|
|
Benet – Baix el teu prisma d'empresària.
¿Cóm veus l'aspecte social i econòmic actual?
Ampar – Parlant mal i pronte, la cosa està
fotuda de veritat. Yo no he vixcut mai una época
pijor que esta. Hi ha una verdadera crisis econòmica
agravada per una sicosis colectiva cap al no gastar
un duro i promoguda per uns senyors que ara anuncien
una recuperació galopant quan és tot lo contrari. I
anem a deixar ací el tema.
Benet – Ara en el teu permís, et vaig a fer
un parell de preguntes en un to un tant més distés.
Tu estàs entregada al món dels trages de nóvia i al
món de la poesia. Per a una nóvia, lo més bonico que
li pot passar, ¿és lluir el dia de la sua boda un
trage d'enveja, o que el seu futur marit li faça una
poesia exalçant les seues qualitats?
Ampar – Pensant en la meua bojaca espere
que lo més important siga el trage, pero, per
supost, deu de ser molt bonico que el teu nóvio te
faça un poema, sobre tot si esta escrit en lo cor.(I
no és una coentor d'upa.)
Benet – Per a arrematar un bon dinar.
¿Gelats italians o gelats de Xixona?
Ampar – Gelat de Xixona i a ser possible de
torró.
Benet – Ara com solc fer en tots els
entrevistat, et deixe l'oportunitat de dir tot allò
que cregues important compartir en nosatres i no
t'haja preguntat.
Ampar – Només voldria dir que el meu somi,
al igual que el de molts escritors en llengua
valenciana, seria el poder viure de l'escritura,
dedicant-li el cent per cent dels meus esforços,
cosa impossible tal com estan hui les coses. Pero
que gràcies a gent com tu, que obri portes des de la
web, o a Alapont i Melià en els cursos de poesia de
lo rat penat, a la AELLVA promocionant i espentant a
autors jóvens,etc... la tasca d'aplegar a més gent
se nos fa molt més fàcil a tots. Gràcies.
Moltes gràcies Ampar per estar hui en nosatres i per
haver compartit uns moments de la teua apretada
agenda, els quals agraïm enormement. I com sempre
dic, quedem a la teua disposició.
|
| |
Ampar Cabrera i Sanfèlix
davant d'un roser que es deslluïx davant la seua
bellea |
|
|
|
|
