| |
| |
En el domicili de Joan
Antoni Alapont |
| |
|
| |
11 d'Octubre de 2009 |
| |
|
| |
|

Anar Arrere
Entrevistes
Inici |
Benvolguts amics i amigues, hui és un dia de festa
per a tots nosatres i per a la poesia valenciana,
puix tenim el plaer d'estar al costat d'una persona
que a hores d'ara, podríem dir sense cap dubte, que
encarna la poesia valenciana.
Hui amics meus, nos trobem junt al mestre Joan
Antoni Alapont i Pérez.
Benet – Bon dia, mestre Alapont.
Alapont – Bon dia amic.
Benet – La primera pregunta és com no podia
ser d'una atra manera la següent. ¿Qué significa la
poesia per a vosté?
Alapont –La poesia és una forma d'expressar
per escrit els nostres sentiments i ens fa traure
fora del pit penes i alegries. És un sentiment que
s'escriu.
Benet – Enguany vosté ha guanyat el premi
Bernat i Baldoví, pero premis i guardons els té a
centenars. ¿Qué haguera segut la poesia valenciana
sense Joan Antoni Alapont?
Alapont – La poesia
en llengua valenciana seria lo que és enguany, en
Alapont o sens ell. Enguany podem dir que goja de
bona salut ya que hi ha un bon planter de poetes
encapçalats pel decà Anfós Ramon.
|
|
|

Home incansable, mai deixa
de treballar i componer poemes
|
|
|
Benet – També està realisant els cursos d'Iniciació a
la Poesia, el qual tinguí la gran satisfacció de
poder realisar en vosté com a mestre. ¿Qué nos pot
contar d'este curs?
Alapont – Sí, estos cursos, dels que estic orgullós,
estan donant profitosos resultats, ya que ixen
poetes en molt bona formació i estil.
Benet – En Valéncia tenim un gènero que podríem dir
que és autòcton valencià, que és la Poesia Festiva.
¿Cóm veu la nova generació de poetes, tant en
Festiva com en Dramàtica?
Alapont – La poesia festtiva valenciana, com be dius,
és única en Espanya i reflectix la nostra
idiosincràsia. Els nous valors estan substituint, en
dignitat, als que nos deixaren.
Benet – Pero en hi ha més puix també està portant el
concurs de Les Creus de Mig, entre atres coses. ¿Qué
nos pot contar sobre Les Creus de Maig i unes atres
activitats seues?
Alapont – Yo sol he procurat mantindre viva la flama
de la tradició del meu mestre i amic Pere Delmonte
procurant que no s'apague en estos temps ¡que ya és
prou!
Benet – A hores d'ara forma part de la directiva de
la AELLVA, i de Lo Rat Penat entre atres
associacions valencianes i valencianistes. ¿Cóm veu
el futur de la llengua valenciana?
Alapont – L'Història ficarà a cadascú en el seu lloc
puix la veritat sol té un camí i la prova és que
estan molts anys tractant de 'normalitzar-nos' i no
ho conseguixen perque el poble és
soberà i diu com se té que parlar i són les
acadèmies les que tenen que acoplar-se al llenguage,
com passa en tot lo mmón.
|
|
|

En el jardí de sa casa
|
|
|
Benet – Li vaig a dir cinc noms i vosté en quatre
paraules diga-nos lo que primer que d'ells li vinga
al cap.
Pere Delmonte, Joan Gil i Barberà, Miquel Adlert i
Noguerol, Josep Bernat i Baldoví, Josep Melià i
Castellò.
Alapont –
Pere Delmonte i Hurtado. El poeta més perfeccioniste
que he conegut
Joan Gil i Barberà. Notable mege i gran valencià.
Miquel Adlert i Noguerol. Referent de la nostra
llengua
Josep Bernat i Baldoví. Pioner de la poesia festiva,
hi ha qui li diu el quevedo valencià.
Josep Melià i Castelló. Poeta complet i de gran
sensibilitat.No se li ha reconegut, fins ara, elds
mèrits que tenia.
Benet – ¿S'atreviria a dedicar-nos un quartet o un
quintet... una poesia?
Alapont – De la meua poesia intimista vos dedique una
copla:
Les alegries i penes
com he pogut comprovar
són, en la mar de la vida,
ones que venen i van....
|
| |

Junt a una figura duna
grupa valenciana en molta història darrere d'ella
|
| |
Benet – Ara si li pareix
be, vaig a fer-li un parell de preguntes per a
conéixer-lo millor. I vaig a començar per una
qüestió molt senzilla. Si un 'geni màgic' li
concedira un desig, ¿qual seria eixe desig que li
demanaria?
Alapont
– que hi haguera germanor en tot lo món
Benet – Una bona
becadeta darrere d'un bon dinar per a vosté... ¿És
un goig o un pecat?
Alapont
– Un goig quan ho faig en el sofà.
Benet – Ara com li dic a
tots els entrevistats, li deixe l'oportunitat de que
puga dir tot allò que crega que ha de dir i
compartir en nosatres i no li haja preguntat.
Alapont
– Que sigam lluitant pwer la nostra pàtria i per la
nostra llengua. No és prou dir que soc valencià hi
ha que demostrar-ho en fets i a diari.
Moltes gràcies mestre Alapont per
les seues instructives respostes, i sobre tot per
haver-nos fet costat atenent en nostre requeriment,
i com sempre dic a tots els entrevistats, quede per
sancer a la seua disposició.
|
|
|
|
|