ENTREVISTA A; JOAN ANTONI ALAPONT I PÉREZ

 
 
   
 
 
  En el domicili de Joan Antoni Alapont
   
  11 d'Octubre de 2009
   
   
Joan Antoni Alapont i Pérez


Anar Arrere

Entrevistes

Inici

Benvolguts amics i amigues, hui és un dia de festa per a tots nosatres i per a la poesia valenciana, puix tenim el plaer d'estar al costat d'una persona que a hores d'ara, podríem dir sense cap dubte, que encarna la poesia valenciana.
Hui amics meus, nos trobem junt al mestre Joan Antoni Alapont i Pérez.

Benet – Bon dia, mestre Alapont.

Alapont – Bon dia amic.

Benet – La primera pregunta és com no podia ser d'una atra manera la següent. ¿Qué significa la poesia per a vosté?

Alapont –La poesia és una forma d'expressar per escrit els nostres sentiments i ens fa traure fora del pit penes i alegries. És un sentiment que s'escriu.

Benet – Enguany vosté ha guanyat el premi Bernat i Baldoví, pero premis i guardons els té a centenars. ¿Qué haguera segut la poesia valenciana sense Joan Antoni Alapont?

Alapont – La poesia en llengua valenciana seria lo que és enguany, en Alapont o sens ell. Enguany podem dir que goja de bona salut ya que hi ha un bon planter de poetes encapçalats pel decà Anfós Ramon.
  

  Joan Antoni Alapont i Pérez
Home incansable, mai deixa de treballar i componer poemes
 
  Benet – També està realisant els cursos d'Iniciació a la Poesia, el qual tinguí la gran satisfacció de poder realisar en vosté com a mestre. ¿Qué nos pot contar d'este curs?

Alapont – Sí, estos cursos, dels que estic orgullós, estan donant profitosos resultats, ya que ixen poetes en molt bona formació i estil.

Benet – En Valéncia tenim un gènero que podríem dir que és autòcton valencià, que és la Poesia Festiva. ¿Cóm veu la nova generació de poetes, tant en Festiva com en Dramàtica?

Alapont – La poesia festtiva valenciana, com be dius, és única en Espanya i reflectix la nostra idiosincràsia. Els nous valors estan substituint, en dignitat, als que nos deixaren.

Benet – Pero en hi ha més puix també està portant el concurs de Les Creus de Mig, entre atres coses. ¿Qué nos pot contar sobre Les Creus de Maig i unes atres activitats seues?

Alapont – Yo sol he procurat mantindre viva la flama de la tradició del meu mestre i amic Pere Delmonte procurant que no s'apague en estos temps ¡que ya és prou!

Benet – A hores d'ara forma part de la directiva de la AELLVA, i de Lo Rat Penat entre atres associacions valencianes i valencianistes. ¿Cóm veu el futur de la llengua valenciana?

Alapont – L'Història ficarà a cadascú en el seu lloc puix la veritat sol té un camí i la prova és que estan molts anys tractant de 'normalitzar-nos' i no ho conseguixen perque el poble és soberà i diu com se té que parlar i són les acadèmies les que tenen que acoplar-se al llenguage, com passa en tot lo mmón.
  

 

Joan Antoni Alapont i Pérez
En el jardí de sa casa
 

 
Benet – Li vaig a dir cinc noms i vosté en quatre paraules diga-nos lo que primer que d'ells li vinga al cap.

Pere Delmonte, Joan Gil i Barberà, Miquel Adlert i Noguerol, Josep Bernat i Baldoví, Josep Melià i Castellò. 

Alapont – 

Pere Delmonte i Hurtado. El poeta més perfeccioniste que he conegut

Joan Gil i Barberà. Notable mege i gran valencià.

Miquel Adlert i Noguerol. Referent de la nostra llengua

Josep Bernat i Baldoví. Pioner de la poesia festiva, hi ha qui li diu el quevedo valencià.

Josep Melià i Castelló. Poeta complet i de gran sensibilitat.No se li ha reconegut, fins ara, elds mèrits que tenia.

Benet – ¿S'atreviria a dedicar-nos un quartet o un quintet... una poesia?

Alapont – De la meua poesia intimista vos dedique una copla:
 
Les alegries i penes
com he pogut comprovar
són, en la mar de la vida,
ones que venen i van.... 

  

  Francisco Bellido Sant Feliu
Junt a una figura duna grupa valenciana en molta història darrere d'ella
 
 

Benet – Ara si li pareix be, vaig a fer-li un parell de preguntes per a conéixer-lo millor. I vaig a començar per una qüestió molt senzilla. Si un 'geni màgic' li concedira un desig, ¿qual seria eixe desig que li demanaria?

Alapont – que hi haguera germanor en tot lo món

Benet – Una bona becadeta darrere d'un bon dinar per a vosté... ¿És un goig o un pecat?

Alapont – Un goig quan ho faig en el sofà.

Benet – Ara com li dic a tots els entrevistats, li deixe l'oportunitat de que puga dir tot allò que crega que ha de dir i compartir en nosatres i no li haja preguntat.

Alapont – Que sigam lluitant pwer la nostra pàtria i per la nostra llengua. No és prou dir que soc valencià hi ha que demostrar-ho en fets i a diari.

Moltes gràcies mestre Alapont per les seues instructives respostes, i sobre tot per haver-nos fet costat atenent en nostre requeriment, i com sempre dic a tots els entrevistats, quede per sancer a la seua disposició.
 

 

Joan Antoni Alapont i Pérez
Joan Antoni Alapont i Pérez
 

Joan Antoni Alapont i Pérez
Darrere d'Alapont la piscina de sa casa
 

Alapont i Benet
Alapont i Benet

 
 

 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006 Amunt