JOAN BENET RODRÍGUEZ i MANZANARES

 
   

 
  Data de Publicació
Dumenge
17 de diciembre de 2017
   
  Artícul 246
   
  Anar a l´Inici
   
 
   
   
ARTÍCUL
 
 
EL LLIBRE DEL REPARTIMENT
 

El rei Jaume I es propon conquistar Valéncia, i darrere de guanyar la Batalla del Puig en 1237, continua en els seus plans conquistadors i, definitivament el 28 de setembre de 1238, l'últim rei musulmà, Zayyan ibn Mardanish, proclama la capitulació de Valéncia (Balansiya com la nomenaven els musulmans), i la rendix a Jaume I i les seues tropes, entrant estes i el propi rei en Valéncia eixe mateix dia.

Pero a pesar d'això, l'entrada triumfal de Jaume I en Valéncia fon el dia 9 d'octubre, que és el que ha passat a l'història com el dia de la conquista de Valéncia, i eixe mateix dia, Jaume I feu entrega de cases en Valéncia i Benimaclet, tal i com fon pactat en la capitulació.

Una vegada produïda la conquista de Valéncia, el rei Jaume I decidix fer un repartiment de les terres, cases, barris de la ciutat de Valéncia o en la seua horta, o inclús negocis com forns, molins, obradors, carniceries o peixcateries, que, fins ad eixe moment havien segut propietat dels musulmans, entre els nobles i soldats aragonesos, navarros, castellans, anglesos, hongaresos, italians, francesos... que li havien servit be en esta creuada, aixina mateix també fa donació de bens a órdens militars i a l'iglésia. En el seu repartiment inclús otorga càrrecs rellevants.

Aixina que encarrega als seues escrivans reals, entre els que cal destacar a Guillem, Guillermó i Pere Sánchez, que registren molt detalladament en un llibre, totes les donacions d'eixes propietats, naixent en eixe moment, el Llibre del Repartiment, a on es pot llegir en tota claritat, la procedència de qui rep les propietats i els bens que li han segut assignats.

Segons la catedràtica d'Història Migeval de l'Universitat de Saragossa, l'insigne valenciana Ampar Cabanes Pecourt, que és qui millor ha estudiat el Llibre del Repartiment, conclogué que als aragonesos els donà 620 cases, dins d'Aragó, específicament a persones dels comtats de Barcelona i Girona 383 cases i als francesos 80 cases, sent impossible identificar els titulars de les atres 800 cases, sent estes donacions a penes unes 2.000, sobre una població de 20.000 musulmans que vivien en Valéncia, sent esta cantitat un 10% de la població. En lo vullc dir que la repoblació de Valéncia en les tropes de Jaume I, fon totalment impossible, tenint en conte que no hagué baixes de guerra, ya que fon na rendició, una capitulació.

El Llibre del Repartiment consta de tres volums els quals es conserven en l'Archiu de la Corona d'Aragó en els registres números 5, 6 i 7.

El registre 5 és un manuscrit constituït per dèu quinterns de paper en un total de 98 folis redactats en llatí. Es considera un dels escrits en paper més antics i el primer en les terres de la Corona d'Aragó, en Valéncia.

S'inicia la seua redacció en el Puig de Santa Maria, estenent-se la mateixa de forma ininterrompuda fins a 1244, registrant-se donacions de bens en la ciutat i en l'horta de Valéncia. Un apunt extra és el que es realisa en 1252, pel qual, Jaume I indica als sabaters el seu barri de treball.

El registre número 6 consta de 101 fulls, en les que podem comprovar que es donen viles, castells i alqueries repartits per tot el regne. Des de 1242 a 1246 es fan donacions en la capital i en Alzira, Bairén, Xàtiva i Dénia. Entre 1248 i 1249, es donen bens de tot tipo en tot el territori valencià.

El registre número 7 porta per títul Liber iste memoratus de domibus Valentie, començant-se a escriure en, «sub era M CC LXX VII idus aprilis», és dir, el 9 d'abril de 1239.

Són 70 fulls, com els anteriors, escrits en llatí, de tamany un poc més chicotet que els registres 5 i 6. Els seus registres es referixen en exclusiva al repartiment de cases en la ciutat de Valéncia, sent este el primer cens de propietaris dels immobles, tant dels antics, sent els seus amos els musulmans, com dels nous sent propietaris cristians en major part, agrupats en els barris en que es dividí la ciutat darrere de la seua conquista.

Estos tres volums, en un principi, a soles eren un quaderns solts de paper, pero en el sigle XVIII s'enquadernaren conformant els tres volums que han arribat fins a mosatros, per a favorir aixina la seua conservació.

D'esta manera este llibre passà a ser en el pas dels anys, un dels més importants dins de l'història de la conquista de Valéncia per part del rei Jaume I, encara que hi ha un atre llibre més important, que fon el Llibre dels Aveïnaments, el qual requerirà d'un artícul a banda.

Com apunt final, comentar que en 2008, i darrere d'estar 80 anys fòra de les nostres terres valencianes, este impressionant llibre, tornà de nou a Valéncia per a ser el document estrela de la mostra “El Llibre del Repartiment. El naiximent d'un poble”, que tingué lloc d'abril a juny en Sant Miguel dels Reis, sèu de la Biblioteca Valenciana. La mostra estigué inclosa en la celebració del 800 aniversari del naiximent de Jaume I.

 
 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006/i> Amunt