JOAN BENET RODRÍGUEZ i MANZANARES

 
   

 
  Data de Publicació
Dimarts
24 de novembre de 2015
   
  Artícul 206
   
  Anar a l´Inici
   
 
   
   
ARTÍCUL
 
 
HUIT LLINAGES PANQUES
 

Recentment s'ha estrenat una seqüela de la película “Ocho apellidos vascos”, la qual viu i em riguí prou, que li han ficat per nom, “Ocho apellidos catalanes”.

En quant llegí el nom de la seqüela, sabia que no anava a anar be l'argument de la película i que acabaria clavant-se en la nostra Comunitat Valenciana, puix en l'anterior película, la primera, els protagonistes eren de Sevilla, País Vasc, i Càceres, és dir, ¿qué pinta Catalunya en la seqüela? Res. Pero ya ficats a agarrar un atre territori d'Espanya, ¿perqué no “Ocho apellidos ceuties”, “Ocho apellidos ovetenses”, o, “Ocho apellidos canaris” per citar alguns eixemples? Puix perque és més “cool” dir Catalunya que Badajoz, Huelva o Castelló, i ademés, aixina de pas s'asseguraven que podrien dir lo que diuen en un moment de la película, i és el motiu d'este artícul.

Arriba la película a un punt del seu metrage en el que Berto Romero, que fa de català, Clara Lago que fa de vasca, i Dani Rovira que fa d'andalús, estan parlant sobre un treballador de Berto, i en eixe moment, Clara Lago li pregunta; “Pero, ¿No era valenciano?”, a lo que Berto respon; “Bueno, és lo mateix, dels països catalans”. ¿L'actual Comunitat Valenciana, part d'uns països que no existixen? ¿Part dels països catalans? ¡Mare meua quina vergonya dona escoltar això en les sales de cine, sobre tot quan és ausades coneguda la mentira de l'existència d'eixos països, tan imaginaris com “Narnia”, o, ”La Tierra Media” del Senyor dels Anells.

El director Emilio Martínez Lázaro, els guionistes, Borja Cobeaga i Diego San José, i totes les persones implicades en la tasca d'arreplegar informació per a rodar esta... direm película per ser generós, a soles em deixen dos coses que pensar d'ells; una, que realment no han buscat informació fidedigna en llocs de reconeguda integritat moral i històrica i s'han deixat dur per lo que s'escolta en qualsevol lloc prenent-se unes cerveses o es llig o veu en les rets socials entre vídeos de gatets i rialles de chiquets, passant lo que ha passat, és dir, que han clavat la cama fins a l'altura de la coroneta i s'han quedat tan tranquils escampant una mentira de proporcions bíbliques, puix la nostra Comunitat Valenciana, l'antic Regne de Valéncia, no pertany a cap país inventat. O be la segona, és que són uns panques i ho han fet a consciència o be, s'han deixat aconsellar per panques que els han dut a dir una verdadera burrada en una película que igual inclús podria haver estat be, pero que ya està marcada en l'estigma del descrèdit cap una una bonica terreta, Valéncia.

Posicionar-se en una postura radical com és esta, o no enterar-se de lo que es té entre mans, en este cas és lo mateix, puix l'efecte final és que per tot arreu van a fomentar una idea errònea dins d'una película entretinguda que en un principi, en unes atres Comunitats d'Espanya passarà sense pena ni glòria, pero que al remat són coses que es queden en la memòria i que en un moment donat qui ho escolte, ho podrà dir en qualsevol lloc equivocant-se i sense cap por a fer el ridícul.

A soles em queda recomanar a totes les persones que tinguen dos dits de front, que no vagen a vore este destrellat i que açò sí que siga una cadena que vaja de boca en boca.

 
 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006/i> Amunt