JOAN BENET RODRÍGUEZ i MANZANARES

 
   

 
  Data de Publicació
Dimarts
27 d'octubre de 2015
   
  Artícul 205
   
  Anar a l´Inici
   
 
   
   
ARTÍCUL
 
 
EL QUIXOT CAVALCA EN VALENCIÀ
 

Fa uns mesos, arribà fins a la meua porta un senyor al que no coneixia, pero que venia avalat per un bon grup d'amics, els quals tenen tot el meu crèdit. Em presentaren al senyor com Jesús Moya Casado, afegint que era el traductor de l'immortal obra de Miguel de Cervantes Saavedra, El Quixot, a la llengua valenciana segons la gramàtica de la Secció de Llengua i Lliteratura de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, més conegudes com les Normes del Puig, normativa que reconec com l'única vàlida per a la llengua valenciana, de la qual ademés soc professor titulat per Lo Rat Penat.

Fetes les presentacions, mentres degustàvem un café, em plantejaren el tema que els havia conduït fins a mi, puix la traducció del Quixot, necessitava una correcció ortogràfica, gramatical i d'estil. En un primer moment comprenguí que era una àrdua tasca eixa correcció, puix entranyava molts reptes per a que la correcció estiguera a l'altura de l'obra de la qual m'entregaven la traducció. Pero també en eixe mateix moment comprenguí que estava a punt d'integrar-me en un proyecte únic i que estava cridat a ser un dels millors proyectes lliteraris dels últims temps.

Aixina que la meua resposta fon evidentment, sí. I en un apretó de mans sagellem un acort que no a soles mos ha dut a realisar este gran proyecte en comú, sino que eixa acció ha fet que entre Jesús i yo naixca una amistat que dia a dia creix i s'afiança molt més.
Ya en el text en les meues mans, millor dit, en la pantalla del meu ordenador, em fiquí en la faena de polir la traducció, llevant d'ella tot tipo d'estrangerisme norteny i tot quant el meu criteri m'indicà que devia fer per a que el text s'adaptara perfectament a la gramàtica i ortografia de les Normes del Puig.

La correcció fon lenta i laboriosa, ocupant gran part del meu temps durant vora d'un any. Cada paraula, cada expressió, cada paràgraf era estudiat per a que quedara el fidel de la balança en perfecte equilibri per a conseguir una llectura fluïda i actual, sense perdre l'essència i arraïls d'un text escrit en ple sigle XVII, el qual destila fidalguia pels quatre costats expressada en unes paraules i construccions fraseològiques molt particulars i peculiars pròpies d'aquells temps.

Pero com a tot bon mamprenedor i investigador, els reptes són part del meu dia a dia, i a mida que m'introduïa més en la correcció, més content i feliç estava d'haver-la començat, i a mida que el conjunt del text anava prenent la seua forma final, em sentia complagut en mi mateix i en el producte que estava conformant-se, puix veïa que tot el temps que havia utilisat en esta correcció, estava donant un sucós frut que a bon segur anàvem a assaborir i degustar en tot el seu esplendor, no mils, sino potser millons de persones que estaran àvides de posseir un eixemplar d'esta maravellosa edició del Quixot i delectar-se en les aventures d'este ingeniós cavaller, llegint en valencià, llengua mare d'innumerables persones en tot lo món.

Aixina mateix, com li ocorre al nostre amic Jesús Moya, tots els coleccionistes de Primeres Edicions del Quixot, estaran desijosos de poder lluir esta edició en les seues estanteries, puix darrere de més de 400 anys, per fi El Quixot cavalca en valencià per a tot lo món.

Des d'ací, les meues més sinceres gràcies per a tot l'Equip del Quixot, del qual a dia de hui soc part integrant del mateix, i molt especialment a Jesús Moya per la seua traducció.

En Valéncia a vintisset d'octubre de dos mil quinze.

 
 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006/i> Amunt