JOAN BENET RODRÍGUEZ i MANZANARES

 
   

 
  Data de Publicació
Dilluns
15 d'abril de 2013
   
  Artícul 149
   
  Anar a l´Inici
   
 
   
   
ARTÍCUL
 
 
BIAR
 

Biar és un municipi del Regne de Valéncia (Comunitat Valenciana), situat en l'interior de la província d'Alacant, en la comarca de l'Alt Vinalopó, en una vall a uns 700 m.s.n.m. En les estribacions de la Serra de Mariola entre montanyes que superen la majoria d'elles els 1000 m. d'altura.

El seu terme municipal compren una extensió d'uns 98,71 km² de la qual, la mitat aproximadament són boscs i pinars, constituint açò un dels seus principals atractius turístics, junt als seus senders de curt recorregut, alguns de caràcter botànic, situats principalment en les ombries del Recondo i la Fontanella. A on també afloren multitut de chicotetes fonts d'escàs cabal.

L'àmbit turístic actualment és una de les principals fonts d'ingressos de Biar, aixina, ademés de naturalea i deports afins ad ella, també conta en el seu atractiu caixco antic i les seues Rutes, com la Ruta Monumental que s'inicia en el seu emblemàtic Castell o la Ruta de les Ermites, la qual recorre les tres més carismàtiques del seu municipi. Per a acollir als seus visitants, Biar conta en albercs i zones d'acampada per als més atrevits, aixina com cases rurals i hotels per a tots.

Es té constància de pobladors des de l'época prehistòrica, i d'allò nos donen conte vais jaciments, destacant el de la Cova del Cantal, el Cabezo de les Guerres, el Cabezo Gordo i la Cova Negra, encara que el núcleu de població actual sorgí durant el periodo andalusí (Al-Andalus). La primera menció que es té de Biar és un document islàmic del sigle XII, a on apareix com una plaça fort depenent de Xàtiva. Sobre la procedència del topònom Biar, hi ha dos versions. Una deriva del terme llatí, 'apiarium' i 'apiar', que significa, “lloc d'abelles', justificat per la seua importància d'antany en la seua activitat apícola. L'atra teoria, més científica, lo deriva de l'àrap, بِئَر (bi'ar), que significa lliteralment, "pou".

Biar fon lloc fronterer entre les Corones d'Aragó i Castella, pero pel tractat d'Almizra de març de 1244, fon assignat a la Corona d'Aragó, en terres del futur regne de Valéncia. Rebé successius privilegis entre els que destaca la promesa de Pere IV d'Aragó de no segregar la vila i el seu terme de la Corona. Un atre dels seus reconeiximents, és la llegenda que apareix en el seu escut. “Claudo et Aperio Regnum” (Tanque i obri el Regne).
Durant la Guerra de Successió es declarà partidària de Felip V i degué resistir els atacs dels austracistes. A la seua victòria, Felip IV li otorgà els títuls de, “Molt noble, lleal i sempre fidelíssima”.

Des del sigle XX començaren a instalar indústries, sobre tot del sector textil i del calçat, encara que el seu motor econòmic actual, com ya he citat, és el turisme.

El seu clima és bàsicament mediterràneu, en temperatures no molt altes en estiu, i uns hiverns molt frets.

La seua gastronomia és rica i variada, destacant plats molt típics com l'arròs en conill, els gaspachos i l'Olleta d'arròs. Ademés en rebosteria sobreïxen pastes com les coquetes, els armelers o els rollos de vi.

Biar posseïx un dels conjunts monumentals més importants del Regne de Valéncia dels sigles XVI i XVII. Si recorrem el seu impressionant caixco històric, descobrim un poble que en facilitat nos rememora un ric periodo històric. Els seus empinades i estrets carrers d'orige almohade del sigle XII, s'inicia en el castell i constituïxen tot un llaberint radial que cap visitant pot deixar de passejar. Junt a Villena, Sax, Petrer i unes atres localitats propenques, conformen la ruta dels castells d'Alacant.

El seu Castell és la postal i emblema. Està assentat en lo alt d'una meseta, que corona el poble com un testic mut de un infaust passat. Es troba en un lloc estratègic puix domina tots els territoris propencs. La sues contrucció data del sigle XIII, conservant en el seu interior una volta almohade del sigle XII, sent en el seu estil de les més antigues d'Espanya. Fon declarat Monument Nacional en 1931 i es troba en la nomenat, Ruta dels Castells del Vinalopó. En l'interior es troben diversos aljups, i la torre de l'homenage, de tres altures i planta prismàtica sobreïx del restant del conjunt.

Un atre dels seus monuments característics, és l'iglésia Parroquial de Nostra Senyora de l'Assunció. Fon construïda en el sigle XV i pertany al gòtic plateresc valencià del renaiximent. Consta d'una sola nau de cinc trams, en capelles entre els contraforts i capçalera hemidecagonal. Destaca la seua Portada, realisada en 1519 d'amples arquivoltes semicircular. També destaca la seua Capella de la Comunió del sigle XVII, de recarregada decoració barroca.

Uns atres monuments a destacar de Biar, són el seu Ajuntament, d'estil neoclàssic contemporàneu. El Santuari de nostra Senyora de Gràcia, patrona de la vila des de 1635, datat en el sigle XVIII, havent segut originalment una ermita. L'ermita dels Sants de la Pedra “Abdón i Senén”, datada en la primera mitat del sigle XIII i d'estil gòtic. L'ermita de Sant Llúcia, datada en la primera mitat del sigle XIII. L'ermita de Nostra Senyora del Loreto. L'ermita de Sant Roc, el barri de Sant Roc, l'Aqüeducte Ogival, la Casa de la Cultura o el Pau de la Neu, datat en el sigle XVIII, sent un antic neuer perfectament conservat, utilisat en l'actualitat com centre regular d'exposicions.

I menció a banda requerix l'Arbre del Plàtano, el més volgut, gran i en el tronc més gros de l'entorn urbà de Biar. Pertany a l'espècie Platanus Orientalis, espècie prou rara en Europa Occidental i dona nom al Passeig a on es troba. El saber popular creu que fon plantat en temps de Jaume I.

Com tots els pobles del nostre regne, Biar conta en un ample palmito de festes. Aixina nos trobem en les patronals de Moros i Cristians, celebrada del 10 al 13 de maig, sent de les més antigues del Regne de Valéncia d'estes característiques, en la qual es rememoren les lluites entre les almohades i les tropes del Rei Jaume I en 1254. Ad esta festa sempre la precedix la festivitat de Sant Vicent Ferrer. També nos trobem en les Festes de setembre, celebrades de 3 al 4 d'eixe mes, commemorant els vots que li feu a la seua patrona, la Verge de Gràcia, en 1854 per a que els lliurara d'una epidèmia de còlera.
La visita a Biar constituïx una cita ineludible en l'agenda de qualsevol persona, puix aüna tradició, naturalea i cultura, i en este últim aspecte, no se pot deixar de citar el seu Museu Etnològic Municipal, en el qual s'arrepleguen els objectes artístics y etnogràfics més rellevants.

 
 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006/i> Amunt