JOAN BENET RODRÍGUEZ i MANZANARES

 
   

 
  Data de Publicació
Dilluns
11 de febrero de 2013
   
  Artícul 148
   
  Anar a l´Inici
   
 
   
   
ARTÍCUL
 
 
BENIARJÓ
 

En l'Horta de Gandia, comarca de la Safor del Regne de Valéncia, hui Comunitat Valenciana, es troba, Beniarjó, en la vora dreta del riu Serpis que ho travessa de sur a nort, prop de la seua confluència en el seu afluent, el riu Vernisa que ho travessa d'oest a nort. Conta en una superfície de 2,75 Km2, pla per sancer i en una població d'un poc menys de 2.000 habitants. El seu núcleu es denomina, El Tosal. Urbanísticament és molt irregular, formant chicotetes places. Este poble es de parla predominantment valenciana, i el seu gentilici és beniarjoters.

Posseïx un orage mediterràneu, sent el vent de ponent el més freqüent, pero és el de llevant el que produïx les pluges, generalment en primavera d'estiu i primavera d'hivern.
Durant l'Edat Mija, la seua població fon majoritàriament musulmana, sent una alqueria musulmana que depenia del castell de Bairén, l'orige d'este poble, apareguent ya en el sigle XII documentat baix el nom de Benizerjo. En passar la reconquista, Jaume I ho regalà a Roman de Castella, pertanyent ad esta família fins a part del sigle XIV. Posteriorment passà a ser propietat de la família March, integrant-se en el ducat de Gandia.

Ausias March Ripoll, insigne poeta del nostre Sigle d'Or de les lletres valencianes, naixqué en Beniarjó en 1397 i als 16 anys heretà els senyorius de Beniarjó i Pardines, sent nomenat en 1435 Senyor de Beniarjó. Pere March, pare d'Ausias March i home de confiança del Duc Real Alfons el Vell, conseguí el privilegi de posseir jurisdicció criminal i civil independent de Gandia, sent l'única població depenent de Bairén en terme propi i delimitat. Posteriorment, Isabel de Próxita llicencia a Ausias March per a que puga cavar una séquia dins del terme de Palma en la fi de traure aigua del riu d'Alcoy fins a Beniarjó, a on era necessària per al cultiu de la canya de sucre.

La seua parròquia rendia cult a Sant Marc, depenent de Gandia, pero en 1535 s'independisà. Prop de 1536 Joan de Moncada Cardona en la seua dòna, Àngela Tolsá Ripoll, foren senyors de Beniarjó i de la baronia de Palma, finalment fon la Casa de Medinaceli. Esta desmantellà i vengué tots els materials del Palau.

Jesús Alonso, historiador i archiver municipal de Gandia, trobà en Saragossa el document que podria definir-se com el “acta de defunció” del palau que Pere March construí en el sigle XIV en Beniarjó i que, en la seua mort, passà a propietat de son fill, el poeta Ausias March i Senyor de Beniarjó, i que finalment en 1864 fon derrocat.

Fins al moment de la seua expulsió en 1609, en que hi havia 160 famílies, fon lloc de moriscs.

En el sigle XIX el creiximent demogràfic fon negatiu, i en el sigle XX el creiximent fon positiu fins als anys xixanta, moment en que deixà de ser el centre de negocis de taronges, valent-li el malnom de la Borriana saforenca.

L'agricultura de Beniarjó es basa principalment en el cultiu de la canya de sucre, tarongers, hortalices i arbres frutals, sent de regadiu la totalitat dels seus cultius aprofitant les aigües del riu Serpis, que es distribuïen a través de la Séquia Comuna de Gandia i de la Séquia de March. També dec de fer notar que a mitat del sigle XIX els escassos 500 habitants que tenia, cultivaven la seda.

La seua industria es deriva de l'agricultura, la qual es veu favorida en tots els sentits, en l'arribada en 1893 del tren Alcoy – Gandia, nomenat el Tren Chicharra, que mantingué el seu trayecte fins a 1969.

En quant a la gastronomia local, els plats més apreciats són els arrossos en les seues diferents varietats; paella, arròs al forn, etc.

Les festes, com en la majoria dels nostres pobles, requerixen una especial menció, per la sua varietat, riquea i vistositat.

Sant Antoni del porquet. A final del mes de giner.

En esta festivitat es realisen les Danses a Sant Antoni del Porquet.

La provessó del Corpus de Beniarjó.

És una de les més tradicionals de la Safor des de la recuperació dels balls típics.
Sant Marc, patró de Beniarjó. Es celebra el 25 d'abril.

Arreplega rituals per a la protecció del camp. L'acte central és el Ball de la Bandera, que es remonta a l'Edat Mija. I Les Caixes, que són una banda de tabals que seguint a l'abanderat anuncien l'inici de les festes, passejant l'ensenya per tot el poble. En el Ball de la Bandera, fan autèntiques filigranes en ella, passant-la pel coll, cintura i moltes parts del cos de qui la maneja. De matí, darrere la missa, es celebra la provessó dels combregants, duent la comunió als malalts i impedits del poble. Darrere d'açò, es beneí el terme des d'una de les vores del riu. En esta festa es convoca el premi de poesia, “Senyoriu d'Ausias March” per a obres en valencià.

Mare de Deu dels Desamparants. Tercer dumenge de maig.

Es fica un retaule de la Nostra Senyora en el carrer de Quatre Cantons a on, antigament els veïns es reunien per a cantar-li una salve.

Festa del Perpetu Socors. Últim dumenge de juny.

Els festers d'esta celebració i els de la Mare de Deu dels Desamparants, sempre estan en rivalitat per ser la millor celebració.

Festivitat del Cor de Jesús. Es celebra en tercer dumenge de juny.

Beniarjó conta en monuments com l'Iglésia Parroquial, dedicada a Sant Joan Batiste, quedant l'antiga iglésia, la capella de Sant marc, com ermita anexa al palau senyorial la qual fon destruïda en els anys xixanta. Alberga més de 400 m2 de pintura mural; la cisterna, i l'aljup àrap; els restos de la Casa Senyorial dels March.

El campanar de l'Iglésia de Sant Joan Batiste, situat en al part posterior de la mateixa, està influenciat pel de Gandia, és de planta quadrada i medix uns 4,5 metros de costat, per uns 25 metros d'altària. Està revestit de rajola cara vista de color rogenc, motiu pel que es nomenat popularment, el Piu Roig. La seua part superior s'arremata en un fris dòric. Per damunt es troben les campanes, i coronant el conjunt una veleta de ferro en l'image de Sant Joan.

Beniarjó es un chicotet poble de fina i bella estampa que farà les delícies de qualsevol visitant que decidixca assaborir el gust a tradició que emanen els seus carrers. Ademés Beniarjó es troba molt a prop d'unes atres localitats veïnes que oferixen una gran varietat d'hotels i cases rural, aixina com ell mateix també conta en cases rurals i multitut de restaurants que saben molt be cóm obrir les ganes dels visitants.

 
 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006/i> Amunt