JOAN BENET RODRÍGUEZ i MANZANARES

 
   

 
  Data de Publicació
Dilluns
08 de giner de 2007
   
  Artícul 011
   
  Anar a l´Inici
   
 
   
   
ARTÍCUL
 
 
3r SALÓ VALENCIÀ DEL LLIBRE. ¿VALENCIÀ?
 

Fa uns dies aní al, 3r Saló Valencià del Llibre, el qual és feu en el Monasteri de Sant Miquel dels Reis, seu de la nostra coneguda, A.V.LL., per cert, d'entre tots els llocs que podien haver triat per a afonar més al valencià, han triat un antic temple, un antic lloc de cult cristià, a on encara estan les imàgens dels sants, sobre tot l'image de Sant Miquel, que presidix el gran saló.

En respecte a l'exposició, puix hi ha una paraula que pot definir tot lo que he vist, 'Pancatalanisme'.

Si és un saló del llibre valencià, havia coses que estaven de més, per eixemple tots els llibres que feyen referència a tot lo català, o siga, gramàtica catalana, la Catalunya de..., la Catalunya vista per..., el català en respecte... biografies i llibres de gent catalana i pancatalanistes com Pompeu i Fabra, editorials catalanes fent publicitat dels seus llibres escrits en català, i de temes catalans.

He de dir en honor a la veritat que també trobí, a soles un llibre, que feya referència al mallorquí, pero també he de dir que no parlava a soles del mallorquí, sino que eixe llibre feya referència al mallorquí en respecte al valencià i al català.

Per a que ningú puga dir res, també he de dir que yo no conec tot el fondo lliterari de l'exposició. Yo estic parlant dels llibres que poguí vore en les casi tres hores que estiguí veent l'exposició.

Per a amenisar el passeig per l'exposició, de fondo s'escoltava música supostament valenciana, pero quan deixava de ser música de fondo i escoltaves la lletra, et donaves conte d'a on era la música.

La A.V.LL., eixa entitat que s'autonomena, "valenciana", deuria de no haver deixat que en este acontenyiment tan valencià com és el seu saló del llibre, tot lo català s'haja pogut passejar de dreta a esquerra i d'amunt avall. Açò a soles em du a pensar que la A.V.LL. no te cap interés en que la llengua valenciana torne a tindre tot el seu esplendor i la seua glòria, eixa mateixa glòria que en el seu moment la dugué a tindre el primer Sigle d'Or d'una llengua romanç.

Pot haver gent que quan lligga este text puga dir, ¿I que té de mal que hagen llibres que feyen referència a tot lo català i que estiguen escrits en català?. Puix si eixe cas és dona, a tota eixa gent he de dir-los que si han deixat que hagen llibres escrits fent menció a qualsevol tema català, ¿Per qué no havien llibres escrits en gallec, en alemà, en suahili i fent referència als seus respectius llocs de procedència... si cap una atra llengua que no siga la valenciana, en est acte acontenyiment valencià, qualsevol llengua podia haver estat representada, i no ha segut aixina, a soles ha segut la llengua catalana. ¿Per qué?

He de dir també que els únics llibres que és salven de tot aquell embolic català, són quatre o cinc llibres que en son dia edità la R.A.C.V. allà per l'any 1.998 - 2.000, encara sense accentuar. També en la secció de diccionaris és trobava el diccionari que en són dia edità la R.A.C.V., que en estos moments és l'únic diccionari de valencià que és pot utilisar per a traduir del castellà al valencià, (tots els demés estan en català).

És una verdadera pena que delliberadament estiguen ofegant al valencià.

Per darrer he de dir que eixa exposició ha segut visitada per multitut d'escolars i gent de tot tipo, i per a la majoria d'eixa gent, lo que allí estan veent és valencià, l'unitat llingüística seguix el seu camí. ¡Que be planejat que ho tenen tot!

Desig de tot cor, que la A.V.LL. és dissolga i que el valencià puga seguir el seu camí en pau i molt llunt del català.

 
 
 
Usuaris en llínea Grup LLVS   -   Octubre 2006 Amunt