|
Este 9 d’ Octubre l’ he viscut des de la tristor de vore l’
afonament d’ una patria. Mentres que la mija de deute de l’
Estat es del 40% del nostre presupost, en el cas de l’
autonomia de Valencia ascendix al 89%. Aixo vol dir que dels
11.000 millons d’ euros de presupost, destinem 10.000 a
pagar interessos. El bloqueig economic del govern central
socialiste i el balafiament del govern autonomic popular
esta afonant en la miseria al nostre païs.
Des de l’ entrada en vigor de l’ euro tots mos hem empobrit.
Els preus estan pels nuvols. La gent no parla d’ una atra
cosa que no siga lo cara que està la vida. Els jovens estan
cobrant un sous indecents de fa una decada mentres que la
complicitat mafiosa de constructors i politics fa que el
cost de la vivenda creixca un 15% cada any. Cada volta es
mes dificil arribar a final de mes, mes dificil comprar-se
un pis, mes dificil poder tindre un fill...
El model sanitari que s’ està imponent es el de l’ Hospital
de la Ribera (Alzira), es dir, titularitat publica i gestio
privada que estan fent de la salut publica un negoci privat.
El deute es tan galopant que ya casi no es construixen nous
coleges ni instituts, per lo que els jovens professors
valencians han d’ emigrar a Catalunya per a donar classes.
Pareix mentira, pero despres d’ emigrar a França i Alemanya
al passat, toca fer maletes de nou.
L’ industria tradicional està sent desmantellada per complet.
El calcer, el textil, els joguets... en pocs anys mos podem
trobar en que tota l’ industria manufacturera de les
comarques del Sur pot haver desaparegut del mapa. L’
inversio estrangera ha caigut, les empreses es deslocalisen,
no tenim AVE, Aeroport de Castello, Parc Central, autopistes
ni una fiscalitat foral que pose freno a tot aço. La nula
competitivitat mos du explotacio i paro.
L’ agricultura te els dies contats. Als nostres ports
arriben taronges marroquines i egipcies a les que posen l’
etiqueta de “Comunitat Valenciana” i son exportades a Europa
com si foren fruites valencianes. I tot aço en l’
autorisacio i beneplacit d’ una classe politica que te por
dels arancels i condemna el camp a la destruccio. Els
nostres agricultors li paguen la pensio a uns aragonesos i
castellans que no mos volen donar ni una gota d’ aigua.
A banda tenim els multiples casos de corrupcio que estan
emergent de baix de les pedres com si foren bolets. El cas
IVEX, el cas Julio Iglesias, el cas Eduardo Zaplana, Carles
Fabra, Luis Díaz Alperi, Terra Mitica, Oriola, Torrevella,
etc, etc, ect. S’ estan unflant a furtar (a mosatros) i la
gent ho be ho ignora tot i es feliç de la vida, o inclus li
es indiferent en cas de saber lo que està passant. Es una
societat encanallada complice del crim.
Tenim una classe politica que no es mereix ni el dret a
respirar i que per contra mos esta governant. Ah, i en cap
moment he parlat del tema llingüistic o cultural! Aço es lo
que n’ hi ha. Valencia fa aigües per tots els costats com el
Titanic, Valencia s’ afona mentres que mosatros continuem
parlant de futbol o prenent el solet a la plaja. Vivim en el
païs de les maraveles. La millor terreta del mon. No passa
res. En Valencia mai passa res.
|
