“Cristòfor Colom, noble de Barcelona

Redacción. 10.3.2006.

Va ser diputat, governador, militar, corsari i va tenir un germà president de la Generalitat.

L’Historiador Jordi Bilbeny, a Cristòfor Colom. Príncep de Catalunya (Editorial Proa), argumentava que aquest famós personatge va formar part de la noblesa barcelonina.

Bilbeny assegura que, al llarg de la seva vida, va ser diputat, governador, militar, corsari, membre del Consell d’Estat i, fins i tot, va tenir un germà president de la Generalitat.

L’autor hi ha estat investigant gairebé 20 anys, amb l’interès inicial d’escriure una novel·la sobre la figura de l’almirall. A poc a poc, va anar descobrint “contradiccions”, que el van moure a intentar trobar “la veritable història” de Colom.

Bilbeny apunta que va arribar a tenir més poder que el rei, ja que va crear “un virregnat hereditari, que va continuar el seu fill i el seu nét”. Colom hauria salpat amb les tres calaveres del port de Pals (Alt Empordà) i, finalment, “devia morir de vell a Barcelona” ”.

El pseudohistoriador Jordi Bilbeny –conegut per la seua proximitat ideologica a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)- continúa en la seua creuada personal de demostrar que tots els grans personages universals del planeta Terra son catalans. Est home, sense cap tipo de credibilitat, ha dit que Miguel de Cervantes era en realitat catala, que escrigue En Quixot de la Mancha en catala i que li deien Miquel Servent. En fi, si l’ Encarta diu que Ausias March i Joanot Martorell –els dos de Gandia- eren catalans ¿puix Cervantes per qué no?

El seu gran descobriment fon no obstant que Cristofol Colon era catala en una epoca en la que Catalunya no havia naixcut i lo que existien eren els comtats de Barcelona, Girona, Ausona, Urgell, Besalú, Cerdanya, Els dos Pallars, Ampuries i Rosello. Sincerament, si Colon haguera segut valencià m’ avergonyiria d’ ell, ya que sería un traidor que en lloc de dirigir-se al seu païs, s’ adreçà al Regne de Portugal i al de Castella. No entenc per lo tant, la febra catalana per Colon, com no siga incloure America dins dels Països Catalans, que podria ser.

Cristofol Colom i Miquel Servent... Pero ¿per qué detindre’s ahi, senyor Bilbeny? ¿I si Fernando de Magallanes no fora Magallanes? ¿I si Magallanes fora en realitat Marga Llanés? ¿I si Nicolau Copernico no fora Copernico? ¿I si en realitat Copernico fora Nico Copes, pero que en tots els llocs es presentara com Copes, Copes Nico (igual que Bond, James Bond)? ¿I si Alberto Herreros fora en realitat Albert Ferrer? No mos oblidem tampoc a Guillem Shakespeare, Josep Lluïs Rodríguez Savater, Francesc Franc i Bahamond, etc, etc.