Ultimament estem comprovant com els catalanistes van incrementant els seus intents anexionistes en tot lo concernent al Regne de Valencia. Este pas avant en les seues pretensions ve auspiciat per la deixadea de funcions de les nostres autoritats valencianes, quan no per seua colaboracio.

Que en la nostra propia casa tingam que escoltar com se manipula l'historia, quan s'afirma que la llengua dels papes valencians Calixt III i Aleixandre VI era el catala, ademes de ser fals, es una mesquindat. Si incomprensible es que estes "afirmacions" vinguen de Massimo Miglio, president de l'Istituto Storico Italiano per il Medioevo; pijor es que les faça el rector del colege Corpus Christi, Miquel Navarro. Esta falta de rigor no se si es producte de beure en les fonts del catalaniste Batllori, o de les que proporcionava l'Ajuntament de Valencia de Rita Barbera. En el consistori, per a documentar-se sobre els nostres ilustres païsans, redireccionaven la pagina uep a la paradeta de subvencions del catalaniste Eliseu Climent, que per si no s'havia donat conte el funcionari de torn de les pretensions d'este personage (que incredul soc), eixa pagina, finalisa en ".cat". Per cert, si Rus, actual president de la Diputacio i païsa dels papes, seguix estes recomanacions dels seus companyers de partit, ya pot canviar la tiara de les escultures dels Borja que es troben en la porta de la Seu de Xativa, per la barretina catalana, i modificar els catalecs del seu poble, per a reconvertir-los en catalans. Com dia, tots estos dogmatics quan tenen que adulterar la llengua dels Borja, solen consultar al jesuïta Miquel Batllori. Este catala ha segut un dels maxims instigadors de les "tesis" sobre la catalanitat llingüistica dels Borja, a traves dels seus llibres De València a Roma, El catalán en la corte romana, o La familia de los Borjas, etc. En estos rocambolescs escrits, Batllori manipula el llenguage dels papes, el valencià, afirmant, que no a soles parlaven el catala, sino que "la presencia de familiares y amigos de los dos papas Borja en Roma era tal que el catalán era lengua utilizada verbalmente y en los documentos en la curia". Esta afirmacio, ademes de falsa, es imposible. I no per que no fora "oficial" en la curia del Vatica el catala, sino perque era el valencià. N'hi ha que remontar-se als principis de l'historia dels Borja, per a compendre l'imposibilitat de que esta familia parlara atra llengua distinta a la valenciana.

Els Borja eren una de les families aragoneses procedents de la localitat de Borja (Zaragoza), que participaren en la reconquesta del Regne de Valencia, al servici de Jaume I. Es dir, res que vore el seu orige, en territoris en la parla, encara inexistent, catalana. Les dos branques de la familia, els Gil de Borja i els de Borja, que es varen assentar, des d'aquells temps en Torre de Canals i Xativa, confluiren en el casament dels pares d'Aleixandre VI, Jofre Gil de Borja i Escrivà i Isabel de Borja (germana de Calix III) en l'any 1419. Alfons de Borja, despres de ser bisbe de Valencia, fon elegit papa i va pendre el nom de Calixt III (1455-1458). Com no podia ser d'atra forma, degut a l'hostilitat per part dels romans que volien un papa italià, en Roma es va rodejar de familiars i amics, com ara vorem. Este valencià va nomenar cardenal al su nebot Roderic i el va promocionar dasta que, anys despres, va ser elegit com papa en el nom de Aleixandre VI (1492-1503).

Eren els temps del maxim explendor demografic, economic i cultural del Regne de Valencia (sigle XV). Valencia competia en el seu potencial en Marsella, Venecia, Genova, etc. Es contruien les Torres de Quart, la Llonja, les Atarassanes, el Palau de la Generalitat. Es va acavar de contruir el Micalet, i es va ampliar la Seu, gracies als Borja. L'explendor de la llengua valenciana era tal en els temps dels Borja, que va alcançar un Sigle d'Or, en els Ausias March, Jaume Roig, Roïç de Corella, Sor Isabel de Villena, Joanot Martorell, Miquel Pereç, etc. Tots escrivien i denominaven a la seua llengua, valenciana. ¿Quina llengua parlarien, a sovint, els Borja, atenent a que eren de zones valenciaparlants i que varen conviure en qui no coneixia mes que la llengua valenciana? ¿Quina llengua parlaven els seus fills i familiars? ¿I l'immensa majoria de valencians que formaren i dominaren les altes estancies del Vatica? ¡En llengua valenciana! Es mes, se sap que Aleixandre VI era trilingüe, ya que dominava el valencià, l'italià i el llati.

Com a prova de lo anterior, existix la correspondencia privada entre Aleixandre VI i el seu fill Joan (duc de Gandia), escrita en llengua valenciana, i, per recomancio del papa "de ta ma propia", per a verificar l'autentisitat de les mateixes. Son 44 documents que es troben en l'archiu de la Seu de Valencia, com aixina ho arreplega Sanchis Sivera. El catalaniste Batllori fa mencio de 64 cartes, de les quals diu que estan escrites basicament en valencià (ell diu en catala, clar), excepte 3 en castellà, 2 en italià i 1 en llati.

Tambe son importants els documents que analisa Manuel Oliver en D. Rodrigo de Borja (Alejandro VI). Sus hijos y descendientes, publicats en Boletín de la Real Academia de la Historia [Publicaciones periódicas]. Tomo 9, año 1886. Sección d, un "Extracto de los principales documentos que existen en el archivo de la casa del Excmo. Sr. Duque de Osuna en Madrid, relativos al cardenal D. Rodrigo de Borja y Borja, después Papa con el nombre de Alejandro VI, y de sus hijos y descendientes, primeros duques de Gandia", en els quals, tambe, es troben alguns en llengua valenciana.

I es que, per a desgracia dels que tenen que fer-se una historia a nostra costa, els Borja, ademes de papes, eren valencians. Encara que Peter Burke (Emmanuel College. University of Cambridge), en "Reflexiones sobre los medios de comunicación de masas en la Europa moderna", en Manuscrits 23, va mes enlla a l'analisar les traduccions dels texts dels historiadors i censors de l'epoca, quan afirma que havien llevat un retrat de León X: "Sin embargo, un hiriente retrato de Alejandro VI fue mantenido -aunque se eliminó en una traducción española hecha por Flórez de Benavides en 1581-, ya que estos cortes solían hacerse por razones religiosas o 'nacionales' y Alejandro VI, Rodrigo de Borja, antes de ser papa, era valenciano".