La fauna humana es tan complexa, que ha segut capaç de crear uns sers extraordinariament experimentats en creure's les seues propies mentires. La seua distorsio cognitiva els fa convencer-se del seu destrellat, hasda el punt de patir una patologia digna d'analisis.

Els sintomes que patixen estos individus evidencien una clara falta de personalitat (per mes que ells, llogicament, pensen lo contrari) i un complex/comportament visceral. La seua inconsciencia, ademes, els porta a usurpar el treball laborios, documentat i provat dels atres, en el fi de presentar-lo com a propi, sense importar-los el ridicul i el descredit (si es que alguna volta l'han tingut) que la seua actitut comporta. Presumixen de trayectoria lliteraria, quan no se'ls coneix mes merits que fotocopiar llibres i participar en coloquis de mercadet. En ocasions arriben inclus a intentar captar, a base de manipulacions, a pobres personages de sarsuela (espanyola, clar) per a que els facen els cors.

Un claro eixemple de lo que dic es el trist espectacul protagonisat per Carod-Rovira i els seus palmers de la AVL en la fira del llibre de Frankfurt fa pocs dies. Este personage en aspecte de carabiner (i que em perdonen els del ofici), a falta de presentar algo decent davant del compromis adquirit en els alemans de dedicar este any el certamen a la "cultura catalana", no se'ls ha ocorregut atra cosa que presentar com a propia davant de l'opinio publica l'obra Tirant Lo Blanch, del nostre paisa Joanot Martorell (Gandia, 1413-1468).

De sobra sap Carod-Rovira lo que dia Martorell en la seua obra: ... me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... A la que Cervantes calificà com "el mejor libro del mundo". Per cert, d'ara en avant Pérez-Carod; si ell no respecta la nostra denominacio oficial [ni res] basant-se en que apareix escrit una volta per ahi d'atra forma, en el mateix criteri yo tambe he lligit, per ahi, que li diuen Pérez-Carod, encara que, segons ell, no siga cert.

Com segurament sabra Pérez-Carod, els catalans abans de patir de la megalomania actual eren respetuosos en el treball alie, i no tenien que recorrer a l'usurpacio i la manipulacio. Respectaven tant l'autoria com el contingut de les obres. Aixina consta, de fet, en la reedicio realisada en Barcelona de 1497 d'esta magnifica obra: lo qual fon traduhit de angles en lengua valenciana.

Pero la distorsio a la que abans fea mencio els ha dut a donar un pas mes en la seua paranoya. Ya no es contenten en apropiar-se de la nostra llengua, sino tambe de la paella, les falles, els moros i cristians, etc. No han incluit (crec) l'entrada de bous de Segorb per les seues possibles connotacions espanyolistes, i perque algo tenen que rebujar en la seua manifesta magnificencia per als demes.

Y es que no tenen sentit del ridicul. En lo be que haveren quedat davant dels germanics en les seues fotocopies lliteraries-periodistiques-illegibles, les seues "botifarres amb mongetes" i les seues coleccions d'ilustracions de tebeos. Y per atribuir-se lo que no era seu, usurpant i manipulant lo nostre, tota la prensa alemana encara s'esta partint de risa davant de tal desvegonya, carregada de despotisme barat.

Pero si personages com Pérez-Carod nos donen pena per la seua grotesca extravagancia intelectual, lo del seus criats de la AVL roça la tragicomedia. ¿Per que els membres d'una institucio al servici dels valencians fan de "palanganers" dels catalans? ¿Per que consentix el nostre President Camps, que esta institucio nos desacredite (una volta mes) en un stand en eixa fira? ¿Com es posible que despres de que Cataluña haja promocionat com a propis, no nomes la llengua (que per als membres de la AVL seria tristament "acceptable") sino la paella, les falles, etc. (aixo excedix la discusio filologica i entra dins de lo miserable), la "representacio" valenciana no desmontà la paradeta i se'n tornà a casa? Perque aixo es admitir no que parlem catala, sino que som catalans.

¿Com el nostre govern ¡valencià!, que te la missio i obligacio (que no se'ls olvide) de velar per els nostres interesos, permet en el seu silenci i consentiment la traicio a nostra cultura i llengua valenciana?

Els personages que com Pérez-Carod fan de la distorsio, usurpacio i manipulacio el seu estil de vida fantasios nos produixen llastima per les seues manifestes carencies i falta d'estil. Pero lo realment preocupant per als valencians son les accions dels membres de l'AVL, que nos produixen indignacio, vergonya i impotencia, no ya per la seua presencia en la fira dedicada a la cultura catalana, sino per la seua clara vocacio i entrega a dilapidar i suplantar la nostra personalitat, en els nostres imposts. ¿Que sera lo proxim que estaran tramant estos antivalencians de la AVL? ¿Participar en el congres de llengua catalana? ¿I ho consentirà Camps, o d'una volta per totes dira ¡ya n'hi ha prou!?