Bàsicament, Sixto era un bon amic meu, pero per damunt de tot era un gran valencianiste, un valencianiste que encara no haver naixcut en la nostra dolça terra valenciana, defenia Valéncia i tot lo valencià a mort, era un valencià i un valencianiste de soca i arrel.

Ha mort un professor d'institut en l'àrea de matemàtiques, una persona que feya càlculs complexos de cap d'una manera tan ràpida que donava enveja vore-lo resoldre-los. Una persona en la que era fàcil parlar de qualsevol tema, educat, amable... Una atra gran persona que sense haver destacat mai en lo que podríem definir com l'entorn valencianiste actiu, sempre lluitava en qualsevol lloc a on estiguera i es trencava el pit, per Valéncia. Per eixa Valéncia que com he dit ans, sense ser la seua terra materna, sempre duya en el seu cor.

Nos coneguérem en la falla, i des d'eixe moment, compartirem un bon cabaç de charrades valencianistes, idees, opinions afins... ilusions... ilusions que ya mai no va a vore complides. En les nostres mans queda poder oferir-li a ell i a totes les persones que com ell, s'han mort sabent de la grandea de Valéncia i de les seues arraïls, allò que es mereixen, una Valéncia sense cap jou, una Valéncia lliure.

També vullc fer des d'ací un recort a Andrés Cerveró, un atre molt bon companyó que nos deixà fa un poc més d'un any. No vaig a fer d'açò un acte habitual, pero, Sixto era especial, eixa especialitat que dona l'haver menjat en ell, haver freqüentat sa casa, compartir les mateixes ilusions... eixa especialitat que dona saber, que s'ha anat un bon amic.

¡Bon viage Sixto!

Benito