Lo que sí que deuríem tots, és no fer més badoqueries de les necessàries, que encara aixina no són poques les que fem, d'ahí la frase que diu que "L´inteligència de l´home te llímits, pero la seua estupidea no coneix fronteres".

Tots els anys, hi ha llocs, urbanisacions i pobles sancers que estan somesos a inundacions i tot tipo de perills derivats de l'aigua de les pluges torrencials, pero no és manco cert que eixos mateixos llocs, patixen eixes pluges torrencials molt a sovint i que d'un any per a un atre no fan molt per a poder "soportar" l´época de les pluges sense cap problema, i no vaig a començar a dir ni a clavar-me en si això és un tema polític, ecològic o social, pero lo cert és que molts dels llocs que s'inunden un any, ya de fet molts anys, i que els seus habitants no estan tan acostumats ad això, no pense que es puga acostumar ningú, si que quan ve l´época de les pluges, van preparant les rajoles i el ciment per a tabicar un metro les seues portes, entre unes atres coses, quan lo millor seria que d´una volta per totes, s'agarrara el bou per les banyes i s'eliminara d'arraïl el problema que origina les riuades, per a que no tornara a succeir, o que les seues conseqüències foren lo més dèbils possibles.

De tota manera, no és manco cert que a voltes les ganes de guanyar diners, construint a on siga sense mirar o sense voler mirar a on és construïx o sense pensar en el dia de demà, i unes atres coses per l'estil, duen als estaments públics a donar llicències d'obra a promotors i constructors per a construir en zones a on no devia de construir-se mai: a la vora de barrancs o en els llits d'estos o de rius eixuts; puix quan torna a ploure d'una manera torrencial, com passa massa a sovint en Valéncia, estos es plenen d'aigua, d´eixa aigua que reclama el seu caixer natural, inundant totes les construccions que troba en el seu camí.

Hi ha voltes que urbanisacions sanceres naixen del no res en manco temps del que utilisem per a dir: "ya està feta", pero estes es construïxen en una vall entre montanyes, lloc molt propici per a que l'aigua arrossegue pedres, pals i terra i, junt ad ella, i s'embasse en l'urbanisació, obtenint el mateix resultat o pijor que les construccions en barrancs i rius eixuts.

Després, a bou passat, quan les pluges ya han tornat a dur a un poble a la misèria, trencant cases, ponts, infraestructures… tot són paraules d´ànim i bones intencions per al futur. Pero lo cert és que uns li passen la pilota a uns atres i estos a uns atres més i estos de nou als primers, i en passar molt poc de temps, ya ningú s'enrecorda de les inundacions i de les pluges fins a la pròxima volta que ocorren (excepte els afectats), i les bones intencions i els proyectes de futur cauen en sac trencat.

Moltes voltes nos queixem de coses que en un poquet voluntat, per part de qui corresponga, per part de tots, es podrien solucionar sense més i en allò erradicar el problema d'una volta per totes. I lo de les llicències d'obres... puix també, pero eixe, és un atre cantar.