|
En la primera part d’estes anotacions
d’historia, varem vore, com i perque,
Castello baixà de les montanyes a la
plana, com va obtindre l’autorisacio del
Rei En Jaume I, com referen i milloraren
les muralles de la nova ciutat i com es
desferen del jou dels monges de Poblet
en benefici dels de Sant Vicent de la
Roqueta de Valencia. Per ultim verem com
Castello, deixa de ser desdit a uns i a
atres i al remat quan el generos infant
D. Joan que tenia la vila de Castello a
titul de feudo d’honor, feu renuncia
d’ella el 6 d’octubre de 1368, quedà per
a sempre lligat Castello al Regne de
Valencia i conseqüentment a la Corona
d’Arago.
En esta segon part, continuarem
viajant en l’historia de Castello. Ya
hem vist que Castello prestà als reis en
moltes ocasions grans servicis, que
foren per lo general recompensats ab
diversos fueros, privilegis i
franquicies. Pero ya es hora, que
dediquem uns quants renglons a la festa
major de Castello, aquella que commemora
la baixada dels castellonencs de les
montanyes a la plana (al Palmeral de
Borriana). En l’actualitat esta festa de
la Magdalena es celebra el tercer
dumenge de quaresma, pero n’hi ha que
dir, que en temps preterits es celebrava
el tercer dissabte de cuaresma, i segons
conta Juan A. Balbas, grans degueren ser
els desbarataments que en ella ocorrien,
per a quel 6 de març de 1790, es
publicara un bando, que dia: <<D. Joseph
Luis de Beneyt Abogado de los Reales
Consejos, Alcalde mayor y Theniente
Corregidor, por S.M., de esta villa…Por
cuanto la experiencia misma ha hecho ver
el abuso intolerable y gravísimos
perjuicios que pueden seguirse al estado
y bien de la causa publica en el
disimulo o permision de penitentes
públicos, y aun mas en las mugeres, cuyo
sexo por la misma razon debe ser muy
recatado, y que estas á título de
penitentes imitadoras de Santa Maria
Magdalena, cuya fiesta se celebra en
esta villa en el dia de hoy, no tienen
todas ó las mas de ellas otro objeto que
el callejear con libertad, el ver y ser
vistas……….Deseando en lo posible cortar
semejantes abusos en lo sucesivo; Mando,
que ninguna persona en la actual funcion
y en especial las mugeres salgan
vestidas públicamente con el título ó
disfraz de magdalenas, y si unícamente……las
niñas, hasta la edad de nueve años y se
dirijan en derechura á la iglesia y
sigan el órden de la procesion bajo las
penas establecidas y según el mérito de
la contravencion>> (sic). Tal bando no
causà l’efecte que s’esperava, puix la
mateixa autoritat el 4 de març de l’any
següent, publicà atre bando mes energic,
ordenant que per les inconveniencias
indicades, concluixca la provesso ans de
fer-se de nit o d’amagar-se el sol.
Ans com hui en dia, gran es
l’animacio i la vida en Castello. A
l’alba la gent es posava en moviment, i
la poblacio en massa s’encaminava a
l’ermitori de la Magdalena, on
s’encontren les enrunes del castell de
l’antiga vila. A les set del mati,
eixien de l’iglesia parroquial el clero
i l’ajuntament presidit pel Governador,
dirigint-se en provesso de pregaria a
l’ermita, celebrant-se a la seua
arribada una solemne missa ab sermo
alusiu a la festivitat. Des de dalt es
podia vore en les esplanades de les
rodalies, la gent formant alegres i
bulliciosos grups que, menjaven, rien,
cantaven, ballaven, animats per
l’espirituos suc de l’esprimit frut del
raïm <<sin que nunca se haya tenido que
lamentar la más mínima desgracia, la más
leve pendencia.>> (sic). Cap a les tres
del mig dia, satisfets els estomecs, la
gent escomença a retirar-se.
L’ajuntament i el clero, torna en la
mateixa forma que a l’anada, i a
l’arribada a la ciutat escomença la
maginifica provesso denominada de <<les
gayates, que son unas hermosas pirámides
con gran numero de luces>> (sic). Es
significatiu, que en temps d’un
centralisme conseqüencia de la Guerra de
Succesio i del Decret de Nova Planta,
els governants del nou regimen politic i
especialment els veins del nort, no
digueren res al respecte d’escriure
gayata o gayates en “y” grega i no mos
vullgueren impondre la “i” llatina (gaiata-gaiates)
com en l’actualitat han conseguit els
comissaris llingüistics de l’IEC per mig
de la nefasta e infame AVLl.
Continuant en un aire festiu, anem a
vore atre acontenyiment anual en
Castello, que com en tota Espanya, es
tradicional. M’estic referint a la Fira
de Castello. La celebracio de fires en
Espanya, es remonta des de l’any 1030
ans de Jesucrist, quan per haver quedat
la peninsula Iberica esquilmada a
conseqüencia d’una gran sequia,
arribaren els Rodios i fundaren Rosas
(Catalunya) per a celebrar les seues
fires. Els seguiren els fenicis, que
establiren els seus almagasens i
mercaderies per a celebrar tambe les
fires. Els romans i els godos els
imitaren i els araps toleraren als
espanyols ses antigues practiques, rao
per lo qual Cordoba, Malaga, Sevilla,
Mairena, Medina del Campo, Zamora, etc,
etc seguiren tenint ses famoses fires.
La de Castello, s’escomençà a celebrar
per Tots els Sants, dihuit anys en
acabant de verificar-se la translacio de
Castello a la plana. En acabant un real
privilegi donat pel rei En Jaume I,
datat i firmat en Lleida en l’any 1269,
per el qual concedi a la “villa de
Castello del campo de Burriana” (sic)
facultat per a poder tindre fira, la que
havia d’escomençar huit dies ans de la
festa de Sant Lucas i durar els deu dies
següents. Este privilegi d’En Jaume I,
diu textualmet lo següent: <<Celebrentur
nundinae in villa Castilionis campi de
Borriana quoe incipient octava die ante
festum santi Lucae et durent per decem
dies sequentes>> (sic). La fira de
Castello tingue gran importancia, per lo
que el rei D. Alfonso IV, en un atre
privilegi datat i firmat en la mateixa
vila de Castello, el 27 de novembre de
1334, diu, que no prou en els deu dies
concedits pel rei En Jaume I, per la
gran multitut de gent que acodia,
tinguera una duracio de quinze dies:
<<…..quinque dies adungimus vobis dictis
juratis probis hominibus et universitate
dictae villae dictas nundinas perpetuo
per quindecim dies de novo francas et
liberas concedimus et incipient anuatim
die festivitatis beati Lucae…..>> (sic).
Mes avant, en una sentencia donada
pel rei D. Martin, datada i firmada en
Sogorp el 8 d’octubre de 1402, veem, que
hague entre Castello i Almassora un
pleit sobre les fires d’abdos ciutats,
per quant D. Martin manà, que la fira
d’Almassora que escomençava lo dia de
Tots Sants al igual que la de Castello i
per haver perjui en esta ultima,
<<principiase el dia de San Andres
apostol y durase por veinte dias
continuos>> (sic). La fira de Castello
continuà hasda el primer terç del sigle
XX, ya que la guerra Civil Espanyola
trencà en ad esta tradicio castellonenca.
En relacio a la d’Almassora, perdurà
hasda poc mes del 1500.
Atres fires de menor importancia es
celebraren en Castello, com ho demostren
dos privilegis que n’hi han en l’Archiu
Municipal de Castello: uno de la Regina
Dª Maria de data 1 d’abril de 1444, pel
que s’autorisa a verificar una fira, que
havia d’escomençar el dia Sant Marc i
durar els quinze dies següents. L’atre
el donà el rei D. Felip II, el 15 de
setembre de 1564, per a tindre atra fira
el dia de Santa Barbara en quinze dies
tambe de duracio.
Que la fira de Castello tingue des
d’un principi gran importancia en la
vida de la gent i del poble, aixina com
en la dels pobles del voltant, ho
demostra ben clarament el document o
privilegi ades nomenta del rei D.
Alfonso IV, el qual diu, ademes: <<Cum
terminus decem dierum ad celebrationem
nundinarum vobis satis optus non sit
multitudini gentium……..>> (sic)
Per a concloure este chicotet repas a
l’historia de Castello, fer les
anotacions oportunes en respecte a els
motius pel qual, es feren els bandos de
l’any 1790 i successius, prohibint a les
dones “callejear con libertad, ver y ser
vistas” , que no eren atres , quel
reprimir el festej de les chiques
fadrines en edat de buscar i tindre
marit. Esta predisposicio de la gent
jove, fea que les prostitutes es
mesclaren entre la gentada que acodia
als actes de la Festa de la Magdalena,
baix els disfrasos de Magdalenes i poder
fer “la seua faena” en els carrerons
adyacents. Clero i ajuntament
consideraven actes intolerables i mes
encara en eixos dies, per “los
gravísimos perjuicios que pueden
seguirse al estado y bien de la causa
publica en el disimulo o permision de
penitentes públicos”. De fet, en atra
oportunitat al voltant d’estes
Anotacions d’Historia, vorem com al poc
de establir el rei En Jaume I els Furs
per al Regne de Valencia, es dictaren
noves disposicions per al “regiment de
la cosa publica” i entre elles figuraven:
el reconeiximent de les protitutes i la
practica de la prostitucio, aixina com
els llocs on s’ubicaven les mateixes,
les regles i condicions d’higiene, les
hores, etc, etc.
Atra anotacio, son les referncies que
de la Festa de la Magdalena i en concret,
es fa de les “Gayates”, puix com hem
vist, en l’any 1790, ya eren mes que
conegudes i motiu de gran admiracio pel
poble castellonenc, que rememorava la
baixada a la plana en primitives llums
per a poder vore per on caminaven.
|
