Qualsevol postura, creença o conviccio es respectable. Anem a partir d'ahi.

Ara, aixo si, sense dubte pot ser moltissim mes respectable i sobre tot mes llegitima, si es coneix perfectament lo que eixa postura, conviccio o creença significa, inclou, i com no, implica.

Perque parlar per parlar es molt facil (i desgraciadament molt freqüent, que li anem a fer), i parlar simplement repetint com a loret lo que s'ha sentit d'uns atres, tambe.

Pero s'ha de ser serio i coherent. O, per lo manco, intentar-ho lo maxim possible. No nos estem fent cap de favor a nosatros mateixa, ni tampoc als nostres oyents si parlem sense tindre clar coneiximent de en qué es sustenten les nostres afirmacions i les conseqüencies que poden tindre les nostres ulteriors accions.

Una persona que s'embarca en un determinat proyecte ha de saber a on l'ha de dur, i no a soles aixo, mes que tambe ha de fer un chicotet esforç intelectual i multiplicar la seua postura dins de la seua imaginacio per un monto de factors mes, que no son atres que els seus conciutadans o correligionaris susceptibles d'embarcar-se en el mateix proyecte. Despres d'aixo, que veja a vore si la «bona» (anem a supondre que es bona) intencio que el va impulsar a soltar amarres no va a dur-nos a tots a un segur naufragi.

Anem a posar un eixemple molt «viu» en l'actual societat valenciana. Anem a posar com a eixemple el sangrant conflicte llingüistic valencià. Perdoneu els llectors per l'adjectiu de sangrant, si vos pareix molt exagerat, es perque no vos heu parat a pensar en les conseqüencies que la seua resolucio, i ya no resolucio, sino simplement corrompidor sediment pot tindre en el si de la societat valenciana del sigle XXI. O be perque no heu acaparat les suficients senyes per a fer un pressupost del resultat (i conste per favor i davant de tot que yo em considere un simple iniciat).

Esta volta anem a dur a examen analitic i futurible una de les dos postures, ¡mal dit!, de les tres postures que hi ha front al conflicte (la tercera sería la postura passota o indiferent ad ell). Anem a examinar la postura catalanista o catalanisadora.

Quan u defen l'unitat de la llengua entre valencià i catala, com fan alguns valencians (mes be poquets respecte de la totalitat, pero molt sorollosos), s'estan defenent, recolzant i propiciant moltes, moltissimes coses, i es inconscient i temerari ignorar qualsevol d'elles (o la majoria, com sol passar)...

Creure, intentar practicar i difondre l'unitat de les dos llengües pot ser molt «guai» front a tercers, pot estar molt de moda, pot ser molt «modern», i pot ser molt «d'esquerres». (...¡ya!: que li ho pregunten a la burguesia nacionalista catalana; inicial perfiladora, mantenedora economica i futura beneficiada de tot este follo...)

I no se, puc intentar yo tambe imaginar el plaer unioniste-llingüistic que pot sentir un valencià en escriure's en normativa fabrista en un catala, o inclos en un atre valencià (com quan els barcos es comunicaven codificant en morse)...

Puc algo mes facilment divisar l'excitacio economica que un valencià famelic de diners pot sentir en imaginar-se un orgasme comercial-politic en els rics i prospers veïns del nort, despreciant als «pobretons» i simples conciutadans del sur, desprovists de voraços tentaculs imperialistes...

I a tot aço els catalanistes no es posen d'acort ni entre ells. A voltes diuen que el valencià es la mateixa llengua que el catala, a voltes que es un dialecte, a voltes que es una parla del catala.. En fi.. Com tinguen tots els arguments aixina de clars..

Per a començar a aclarir-nos: la sociollingüistica es l'unica disciplina cientifica que pot fer l'intent de catalogar una parla com a llengua o com a dialecte. Aci la llingüistica no pinta res, ya que esta disciplina se dedica a estudiar un sistema llingüistic concret, existent i a descriure'l internament, mai busca relacions del sistema en els seus parlants, en la societat en la que s'engloba o en sistemes llingüistics veïns.

Sociollingüisticament parlant, el fet hipotetic de que valencià i catala foren una mateixa llengua (sociollingüisticament es demostrable que el valencià te clarament MES criteris que el catala per a tindre la consideracio de llengua) no implicaria l'adopcio d'unes normes ortografiques alienes al valencià com son les de l'Institut d'Estudis Catalans.

Segons l'opinio de sociollingüistes no ya valencians ni catalans sino estrangers, el fet de que hipoteticament el valencià fora un dialecte del catala hauria de dur als planificadors de la politica llingüistica a estimular les diferencies entre el dialecte i la suposta llengua mare , i mai a eliminar estes diferencies, que es lo que estan fent aci. O siga, que excusa cientifica ho senc molt pero no en tenen els senyors catalanistes, i em podria estendre fulles i fulles parlant d'aço.

Lo que s'està duent a cap es un proces de substitucio i eliminacio de la llengua que ara parlem els valencians. Ni mes, ni manco.

¿Que no? ¿Que son la mateixa llengua? ¿Que catalans i valencians nos entenem? (Nota: el criteri d'inteligibilitat es sociollingüisticament NUL per a diferenciar llengua o dialecte).. Val, molt be, anem a vore..

Aci tenim un fragment lliteral de l'obra del catala Raimon Casellas titulada «Els sots feréstecs» (¿?) que va eixir en l'examen de selectivitat d'enguany, com a proposta de comentari de text, i que van haver de «tragar-se» els pobrets estudiants valencians en l'apartat de «valencià» (a vore on està el valencià...):

« Ni empaitats frec a frec per les fogoses preguntes del capellà... Més aviat feien cara d'anguniats i neguitosos, com si els amoïnés i els dongués pena aquella exaltació del rector nou, que maldava tant como podia per arrencar-los a l'etern ensopiment... »

No em direu que no queda «chulo», «modern» i «cult» dir que aço es valencià... ¿S'ho creuran de veritat els propis professors? Puix be, ahi teniu un eixemple que puc posar yo al voltant de l'unitat de la llengua. A vore quin catalaniste valencià es tan sabut d'entendre que recollons diu en eixes tres llinies. Vinga, listos, sabudets, «cultissims».

En fi, ya se lo que em diran... «Però aquesta és la varietat pura de la llengua, ¡oi!... Aquesta no és pas gaire la llengua que parlem habitualment (¡quin descubriment!)...

Aquesta és, de debò, la llengua literària què tenim d'estudiar als instituts; doncs, no la que nosaltres hi utilitzem... al Païs Valencià...» (¿¿¿???)

Aixina que eixa llengua se'n passa de culta (de tota manera se'ls reconeix al parlar i escriure cóm s'esforcen per a acostar-se a la seua malentesa «purea llingüistica»). Per aixo es pareix tan poquet al valencià que parla el poble baix, la massa com dirien alguns. Val, molt be... Anem a posar un atre eixemple mes del carrer: Aci tenim el cartelet que anuncia en tabal i dolçaina una interessant oferta en un punt de venda de Telefonica en Castello ciutat:

Entri a telespacio i descobreixi més de 200 productes i serveis de Telefònica. Contracti'ls aquí mateix.

¡Fotre! Aço si que per lo manco s'enten una miqueta millor, pero quan intentes pronunciar-ho la veritat es que t'agarra prou la risa. Tambe son molt bonicos els «descobreixi» i el «servei» i que si el «aquí» i el alla.

(aquí no es un castellanisme, la mitat de lo que parlem els valencians son castellanismes, pero la llengua «pura» no en te cap.. Ya veeu..).

I yo se lo que em diran, m'ho puc imaginar tambe: Això és la flexió verbal purament barcelonina. Malgrat aquesta avinentesa, l'Institut d'Estudis Catalans ens respecta les formes dialectals als parlants de qualsevol indret del Païs Valencià, ¡oi que si!

Vaja, aixina que nos respecten les formes dialectals.. ¡Moltes gracies, senyors dissenyadors de la llengua! ¡No son vostens a sols els «dissenyadors» de la llengua que ha de parlar el poble valencià, a mes tenen el detall d'a soles forçar-nos algunes parauletes, fonetica, lexic i estructures, pero la flexio verbal de moment nos la respecten!

¿Segur? ¿Esteu tan segurs? ¿Per quant de temps penseu que nos ho continuaran permetint els dissenyadors de la llengua? Finalise ya en dos cites que poden quedar molt be com a colofo d'est articul, s'expliquen per elles soles, i segur que a mes d'u li obrirà els ulls sobre la realitat que tenen planejada per a nosatros. Prepareu-vos.

«El problema més greu està en la societat que hem de conquistar i no en la llengua, car la major part de les protestes sempre està en el lèxic, l'element més identificatiu, amb la fonètica, i social. Això ha de fer que el lexema s'acoste al poble, que el mot tinga més valor d'intercanvi, d'adhesió i d'identificació.» (Ferrando, 1990, pag. 113)

No es pot anar massa de pressa, ben be que ho saben, per aço en el model llingüistic del lexic cal: «tenir present els resultats aconseguits per la normalització llingüística al País Valencià des de 1932-1936, 1960-1980 i des de 1980-1988 amb la literatura, l'escolarització, l'expansió de la lectura literària, i veure quins mots no valencians s'han naturalitzat ja al País Valencià» (Ferrando, 1990, pag. 111).

El Sr. Ferrando es un dels «caps pensants» del catalanisme actual dins de la Comunitat Valenciana, i es un dels principals «planificadors» de la politica llingüistica en la que se nos està, se nos vol submergir.

I, per a rematar a l'espantat llector, anem en l'ultima:

«Crec que és arribada l'hora d'eliminar costums d'accentuació dialectal entre els valencians. Hom comprèn que fa cinquanta anys -per raons tàctiques- convingués accentuar segons la pronúncia valenciana mots acabats en la llengua estàndard en -è, -èn, i -ès. Grafies com ara *vosté, *comprén o *encés resulten innecessàries a l'hora d'ara, quan els milers d'infants valencians escolaritzats en valencià (lligga's catala) diàriament -si no volen limitar-se als textos «oficials»- amb textos publicats al nord de la Sènia. [...]

Si l'ortografia és arbitrària, i convé que cada llengua dispose -sempre que siga possible- d'una sola forma escrita per a cada paraula, no veig motius per a mantenir grafies dialectals com les marcades adés amb l'asterisc.» (J. Colomina, «La contribució dels dialectes a la fixació d'un model estàndard», 1993, citat en Carbonell, 1995, pag. 46; este llibre està aprovat com a text per al COU en la Comunitat Valenciana.

¿Està tot ya mes clar o encara no està clar? ¿Algu dubta encara del proces de destruccio i substitucio que està sofrint la nostra llengua? ¿Algun pare d'alumne està dispost a quedar-se impassible front a la netejada-reomplida llingüistica-ideologica que li estan fent en el cap al seu chiquet? Ya veeu, ¡nos tenen el futur planejat!

¿Que hi han valencians que volen creure en l'unitat de la llengua i la subordinacio llingüistica (i proximament politica, que es el següent pas)?

Puix molt be. Fantastic. Tenen total llibertat per a fer-ho. I es una postura respectable com qualsevol atra.

Ara, que s'atenguen a les conseqüencies. Que sapien que si la politica d'immersio llingüistica en catala continúa en Valencia com fins ara, anem a vore dins d'una dotzeneta d'anys si parlem valencià o quin Frankestein de llengua que parlem. I a vore si dins de 20 o 40 anys, ya no es parla una atra cosa aci que PUR CATALA DE LES MUNTANYES DEL MONTSENY.

I a vore si som com ara, una feliç i pacifica Comunitat Autonoma, historic Regne de Valencia, dins de la realitat de l'estat espanyol... O formem obedient i sumissa part dels Països Catalans, i per fi s'ha completat el proces de fagocitacio politic-cultural del poble valencià.

¡En fi!, que cadascu sapia lo que defen, i que s'atenga a les conseqüencies.

Yo, per la meua banda, estic i estare de part de la Llengua Valenciana, i mai tindre vergonya de reconeixer-me lo que inevitablement soc, i gustosament em senc, que es VALENCIÀ.