Hi ha una preocupacio creixent en Valencia pel fantasma de les deslocalisacions. El tema, encara que greu, tampoc deu llevar-nos la son. Es tracta d’ un proces de seleccio natural: les empreses que es relocalisen son les mes obsoletes, les antiquades, les que ya no poden competir. Es el cas per eixemple de l’ industria clasica (automovils, maquinaria pesada, astillers...) molt forta en el segle XIX i XX i tan desfasada hui que no tindra mes remei que ubicar-se en el Tercer Mon. Per contra, l’ industria moderna (informatica, internet, telefons movils i telecomunicacions...) radica en les nacions industrials del Primer Mon, entre les quals figura el nostre païs.

Que hi haja negocis que desapareguen o se’n vagen no es problema mentres es creen mes empreses de les que tanquen. L’ eixemple perfecte es el del sector dels capells. Fa decades tots els homens portaven capell. D’ una generacio a l’ atra, dixà d’ estar de moda i les fabriques de capells anaren a la quebra. Ni pujà el paro ni fon cap desastre per a l’ economia, ya que tota la gent que treballava en eixe sector s’ incorporà a un atre distint. Aixina de facil. Es tracta d’ un proces de seleccio natural. Si tanquen uns negocis, sorgixen uns atres nous. Si les empreses mes obsoletes es deslocalisen, apareixen atres industries mes punteres, que sense dubte invertiran aci.

Sempre ixen nous negocis que compensen els que van quedant-se pel cami. I ficare tres eixemples nacionals. 1) Fa 15 anys quasi ningu tenía ordenador. Abans de vendre-la, la valenciana Jump fon l’ empresa informatica llider a nivell d’ Estat. 2) Fa 10 anys ningu sabia qué era internet i hui la valenciana Ono es l’ empresa llider del sector a l’ Estat. 3) Fa uns anys, les comarques d’ Utiel i Requena eren ermes i esterils i no hi havia treball. Han passat de ser un llastre a convertir-se en unes de les mes dinamiques a l’ invertir en turisme rural i en uns vins que estan considerats com uns dels millors del mon. Aixina prospera l’ economia; creant uns negocis nous.

Alguns s’ alarmen perque els sectors del joguet, textil, calcer o moble se’n vagen a India o China. Pero estos sectors es poden adaptar per eixemple encarregant-se en Valencia del disseny, distribucio i publicitacio (alt valor afegit) i dixant la confeccio a la ma d’ obra barata d’ Asia. O s’ alarmen perque la produccio citricola puga tindre els dies contats. Pero no es donen conter de que si les taronges i els arrossos ya no son rendibles es poden cultivar atres coses, com ara vinyes o inclus plantacions de canem, el dia que la marihuana siga llegal. Mos podem adaptar a les noves cincunstancies i prosperar. De veritat, les deslocalisacions no son la fi del mon.