No es normal que un estat estiga sumit de forma constant en convulsions internes. De fet, aquells estats que han passat per ahi sempre han acabat reventant com una pinyata: Unio Sovietica, Checoslovaquia, Yugoslavia, etc. I en Espanya les tensions son continues, aço s’ ha convertit en un tots contra tots. A la lluita cainita de les dos Espanyes que continúa despertant un rencor i un odi extraordinaris inclus en la joventut de 20 anys que no ha vixcut la guerra ni la dictadura, cal sumar els nacionalismes: Galicia contra Madrit, Euskadi contra Madrit, Navarra, La Rioja i Osca, Catalunya contra Madrit, Arago, Valencia, Balears i Murcia, inclus Castella contra Lleo.

Com aço no es suficient, faltava la guerra de l’ aigua. Arago, Catalunya i La Mancha contra Valencia, Murcia i Almeria. I com a cas excepcional i fora de la norma tenim a Ceuta i Melilla, absolutament avasallades pel Marroc, que reprochen a Madrit que no els defenga del tirà de Rabat o que el Cap de l’ Estat no haja tengut ni tan sols la delicadea de visitar-les una miserable volta en mes de 25 anys de regnat del Borbo. Es la demencia. Es l’ Espanya roja contra l’ Espanya facha. L’ Espanya centralista contra l’ Espanya separatista. L’ Espanya humida contra l’ Espanya seca. Espanya contra Espanya. Espanyols contra espanyols. Aço es el tots contra tots.

La cosa està molt mal. La relacio entre els espanyols s’ ha deteriorat de forma galopant en poques decades. I aci nomes es pot fer dos coses; canviar el model d’ estat per a alleugerar la tensio o asistir a la desaparicio de l’ Estat Espanyol. El que aposten per al primera opcio demanen per eixemple que Espanya siga un estat federal, que Euskadi puga ser un estat lliure associat a Espanya o que els Tribunals Superiors de Justicia siguen l’ ultima instancia en lloc del Suprem, que hi haja agencies tributaries propies per a les autonomies o que cada autonomia puga fer lleis propies mes conservadores o mes progressistes segons siga la mentalitat del lloc.

Pero tals demandes millorarien l’ estabilitat interna d’ Espanya. De fet, estes propostes son una realitat al païs mes unit del mon. Estats Units es un estat federal (i no per aixo dixen d’ estar units), té un estat lliure associat (Puerto Rico), ne tenen no 19 sino 52 administracions de justicia, puix el Tribunal Suprem practicament està per a unificar doctrina (i per qüestions consitucionals), que es per a lo deu estar un Tribunal Suprem. Tambe alli tenen 52 agencies tributaries i mentres que als estats mes conservadors encara apliquen la pena capital en els mes progressistes es llegal fumar marihuana. I no per aixo els Estats Units dixen de ser el païs mes unit del mon.

Aci quan es fa qualsevol proposta descentralisadora els periodistes de la Meseta agiten l’ espantall de l’ unitat d’ Espanya per a ficar la por en el cos a la gent, i el PP amenaça en que arribarà l’ Apocalipsis i es desataran les set plagues bibliques com algu intente que Espanya canvie el seu model centraliste, jacobi i uniformisador. Els que confonen l’ Estat Espanyol en un Estat Castellà, els que entenen que ser espanyol consistix en que Madrit done les ordens i els demes estigam simplement per a dir “Si, buana” son els autentics trencaespanyes. Espanya te dos models distints a seguir: la descentralisacio d’ Estats Units o... el centralisme de Yugoslavia, clar.