Dir de Valencia que es una mera ciutat de provincies es per a morir-se de riure. Valencia era ya la capital d’ una nacio sobirana –el Regne de Valencia- segles abans de que Madrit fora una capital d’ estat. Quan Toledo era la capital de Castella, quan Madrit no era sino una minuscula vila d’ ignorants, poblerins i analfabets, Valencia era capital d’ un estat sobira. Innegablement Madrit hui es una gran ciutat. Pero Valencia tambe ho es.

Que es diga de Barcelona que es una gran capital europea novament es per a esclatar de tant de riure. Nomes un profunt desconeiximent de l’ historia pot asignar-li tal estatus a una ciutat –Barcelona- que a lo maxim que ha aplegat mai es a ser la capital d’ un comtat de mig pel primer, i la capital d’ una comunitat autonoma despres. Nomes el complex d’ inferioritat a Catalunya i l’ odi provincià a Valencia capital pot espentar a dir aço.

Yo no vaig a dir que Valencia capital siga la millor ciutat del mon, perque sería mentir. Com qualsevol atra gran ciutat del mon -perque Valencia ho es- te els seus problemes i les seues deficiencies. Negar-ho sería de necis. No m’ agrada el patrioterisme barat. Ara be, Madrit i Barcelona no son mes que Valencia capital en tant que les tres –juntament en Sevilla, Saragossa, etc.- entren en la classificacio de grans ciutats. I ho son de ple dret.

Tildar a Valencia de mera ciutat de provincia quan ha segut la capital no d’ un, sino de dos estats independents (el Regne de Valencia primer i la Republica Espanyola durant la Guerra Civil despres), es de tindre poc trellat. Valencia capital es una gran ciutat que acumula una gran historia. Que tinga menys poblacio que Madrit o Barcelona no significa res; la menuda Washington, en nomes 600.000 habitants, es la ciutat mes influient del mon.