|
Als companyers catalans:
Mireu volia dir-vos que yo tinc clar les següents coses. 1)
Els catalans que volen els Païsus Imaginaris son una minoria.
2) Que en Catalunya, com en qualsevol atre lloc del planeta,
hi ha gent de totes les classes. No es pot ficar dins d’ un
mateix sac a sis millons de persones per lo que diguen o
facen alguns. 3) Que no tinc res en contra de Catalunya ni
dels catalans sino d’ alguns catalans que volen apropiar-se
de lo nostre. Fins ahi tot be.
Pero tambe vos dic que colonialisme no es nomes impulsar els
Països Catalans sino tambe voler impondre un idioma
estranger (el catala) en Valencia i voler apropiar-se de la
cultura valenciana. Els catalans continuament vos claveu en
camisa d’ onze vares, cometeu injerencies en Valencia i
Balears, vos queixeu del centralisme de l’ Estat Espanyol
pero despres pequeu d’ un intervencionisme frenetic i fiqueu
els nassos en els assunts dels veïns.
Els valencians som d’ atra forma. A mi m’ es igual si els
catalans voleu ser una regio, una nacio, una CCAA, un estat
federat, un estat lliure associat o un païs independent.
Entenc que son assunts interns vostres i no em clave.
Vosatres voreu lo que mes vos interesse. Tampoc em clave si
els catalans voleu parlar espanyol, catala o aranes. O si
considereu que el catala es un idioma independent o un
dialecte del provenzal. M’ es igual que feu.
En reciprocitat desijaria que els catalans no cometereu
injerencies en Valencia. Si els valencians considerem que
parlem un idioma distint del catala... Que mes vos dona?
Acas no decidireu vosatros que parlaveu un idioma distint de
l’ occita? Si el poble valencià insistix en que vol una
llengua propia... per que continuar en eixe imperialisme
llingüistic i cultural? Nomes esteu conseguint queels
valencians parlen en espanyol cada dia mes.
Catalunya, Valencia i Balears deuen tindre bones relacions
entre ells. Be siga dins d’ Espanya (be per a poder fer
contrapes a Madrit) o fora d’ ella (com tres estats
independents tipo Benelux o Països Baltics). Els catalans
sou incapaços d’ entendre que sense igualtat no es possible
la germanor. Que la germanor es dona entre iguals que es
relacionen de tu a tu, no entre pobles que ordenen i atres
que obeixen. Aixo no es germanor... Es atra cosa. |