|
La Guerra de Succesio (1700-1714) i la conseqüent derrota de
les tropes valencianes en la batalla d’ Almansa fa trescents
anys portà conseqüencies per a la nostra terra que s’
arrosseguen fins i tot encara hui. El Decret de Nova Planta
de Felip V significà la desaparicio del Regne de Valencia
com a poble sobirà, la supressio dels Furs Valencians per “just
dret de conquista”, l’ instauracio d’ una Espanya borbonica,
uniforme i centralista, i dins del capitul que aci mos
afecta, l’ abolicio del dret foral i la substitucio pel dret
castellà per tot arreu del païs.
Ara l’ Estatut preten recuperar el dret foral valencià,
vorem si de modo efectiu o merament ornamental. Aixo si, en
decades de retras respecte al dret aragones, catala, balear,
vasc, navarres... El dret foral valencià deu ser el que
predomine en territori valencià, per damunt de l’ estatal,
que deu ser supletori. El Tribunal Superior de Justicia de
Valencia deu ser l’ ultima instancia judicial en materia de
dret foral, el qual deu regir a tots els ciutadans que
tinguen el veïnat civil valencià, inclus a aquells que
siguen estrangers o de l’ Unio Europea (UE).
El dret foral valencià introduirà novetats que afectaran als
actes quotidians de la nostra vida. Per eixemple, en les
separacions i divorços la separacio de bens sera la formula
predeterminada, no com fins ara que era la de bens
ganancials, propia del dret castellà. Pel que fa a les
herencies, en cas de que muiga el marit sense testar, els
bens passaran a l’ esposa, i viceversa. En el dret castella
la transmissio era vertical i passava de pares a fills, per
lo que es donava la paradoxa de que al morir un espos, la
seua dona de tota la vida es quedava sense res.
Ara be, l’ autentica recuperacio del dret foral passa no
tant per sa reinstauracio sino de forma molt especial per
dotar-lo de contingut d’ acort als nous temps. No podem
pretendre que el dret valencià de 1707 siga valit hui en dia
sense una necessaria actualisacio, modernisacio i adeqüacio
als nous temps, aixina com el reconeiximent dels nous drets
adquirits a lo llarc de tres centuries. El dret valencià no
pot quedar-se en un mer florer simbolic buit de continguts,
aixo sería tant com donar-li la rao als botiflers que
aplastaren Valencia en 1707. |
