L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), en un intent mes d’adoctrinar-nos en el catala, s’ha decidit a traduir el missal. Baix l’excusa de fer un servici als valencians, volen conseguir que el nou arquebisbe, que es te que nomenar dins d’uns mesos, aprove lo que no han conseguit en Agustín García-Gasco durant cartorze anys: la catalanisacio de l’Iglesia. No obstant, l’AVL ha advertit que, indistintament de contar o no en el suport del arquebisbat, el publicarà i distribuirà, per a que els retors que ho desigen pugen utilisar-lo en la lliturgia, encara que no siga oficial.

Esta institucio, al servici de la dogmatisacio del catalanisme, pero sufragada pels imposts dels valencians gracies a l’aquiescencia del PP, ya va intentar en decembre de 2002 la seua aprovacio, encara que afortunadament va ser paralisada pels bisbes de les tres diocesis en juny de 2004, argumentant l’inexistencia de “un acort definitu” sobre la llengua.

Estos acolits de l’Institut d’Estudis Catalans van mes alla de fer “la Educación para la Ciudadanía” de Zapatero; volen que la ciudania s’eduque en la religio baix els parametres de la megalomania del catalanisme, indistintament de que, en la majoria dels casos, els que ho promouen siguen anticlericals o el seu vot al servici del catalanisme estiga per damunt de l’eclesiastic.

D’aprovar-se este tex lliturgic trencaria la comunio tradicional existent entre el poble i l’Iglesia, com anem a vore mes avant.

A lo llarc del temps innumerables obres religioses s’han tigut que traduir del llati a llengua valenciana, o simplement, s’han escrit en la llengua propia, perque en definitiva era la que parlava el poble: la valenciana.

De fet, la primera obra impresa en Espanya, editada en Valencia en 1474, va ser, precisament, la que va surgir d’un certamen de poetes valencians, organisat per Bernat Fenollar i dedicat a lloar a la Verge Maria. Dites poesies es varen convertir en el famos i pioner llibre Les trobes en lahors de la Verge Maria.

Mencio especial per la seua importancia mereix la traduccio de la Biblia ‘‘de lengua latina en la nostra valenciana’’, com consta en el colofo, que va escriure fra Bonifaci Ferrer, germa de Sant Vicent i doctor en Dret i Sacra Teologia, quan era superior general de l’Orde de la Cartoixa de Portaceli. Esta va ser la primera Biblia que fon imprentada en una llengua romanç, el valencià (i no en cap atra com hagueren desijat tant els catalans, com el membres de l’AVL), i ho va ser en la ciutat de Valencia el mes de març de l’any 1478.

Un atre llibre que no podia faltar per al coneiximent del poble valencià en la seua llengua es Imitacio de Iesuchrist , del Kempis, que fon editat en Valencia l’any 1482, a on en la seua primera pagina l’autor, Miquel Pereç, tambe deixa clar en la llengua a la que el traduia: ‘‘... esplanat de lati en valenciana llengua...’’.

L’esplendor economic i cultural del Regne de Valencia en el sigle XV va fer possible alcançar, entre atres coses, el Sigle d’Or de la llengua valenciana, en el que va tindre especial importancia la lliteratura religiosa.

Una atra obra significativa es Historia de Joseph , del teolec i escritor Joan Roïç de Corella, qui en el començament del llibre tambe deixa explicit en la llengua en que esta redactada: ‘‘... Descriure en vulgar de valenciana prosa...’’.

Una de les majors figures representatives de la lliteratura valenciana en general, i de la prosa religiosa en particular, es Sor Isabel de Villena. Esta abadesa del convent de la Trinitat de Valencia havia segut educada en la Cort de Maria de Castella hasta els 15 anys que va pendre els habits. Molts son els autors que demanaven el seus consells, donada la seua sapiencia. La seua obra mes important es Vita Christi (1497). Un llibre que inicialment anava dirigit a les monges del seu convent i escrita en “romanç perque los simples e ignorantes puguen saber e contemplar la vida e mort de nostre Redemptor e Senyor Jesus”. Tal va ser el seu exit que tingueren que fer-se noves edicions, com va ocorrer en 1513.

Segurament els membres de l’AVL han pensat que els valencians som “simples e ignorants”, i que per aixo no es donariem conte de que la nova traduccio del missal que per la força nos volen impondre als valencians es una farsa, ya que no seguix els criteris llingüistics del poble valencià. No els importa trencar tota una tradicio historica en que predominava, com hem vist i vorem, els esforços dels autors per acostar els texts religiosos al poble a traves del mig mes compresible, la seua llengua. Perque a d’ells, per damunt de les obres o texts que editen per a justificar els seus sous millonaris (als seus amos, que no als valencians, clar), l’unic que els importa es impondre una nova llengua, en este cas la catalana. Per cert, en el missal de l’AVL ¿indicaran que està en llengua o idioma valencià (com senyalaven tots els autors a lo llarc del temps), o diran nomes “valencià”?