El 3 de març de 1459 va morir en Valencia Ausias March. Els investigadors no s’han posat d’acort ni en la data ni en el lloc de naiximent. Uns mantenen que en Gandia o Beniarjo en 1397, i uns atres en 1400 en la ciutat de Valencia, que era a on residia la familia materna del poeta. Lo que si que esta clar, i ningu ho posa en dubte, es que era valencià. De la mateixa forma que consta que des de molt jove prengue part en una actuacio valenta, en les distintes expedicions d’Alfons el Magnanim pel Mediterraneu, entre les que destaquen les conquestes de Cerdenya i Corcega. I que en 1419, ya ostentava la categoría de “Mossen”, lo que vol dir que ya havia segut nomenat cavaller.

Pero si va destacar per la seua actuacio militar, distinguint-lo el rey en 1425 com a “falconer major”, aixina com tambe per facultant-lo per a administrar justicia en la jurisdiccio civil i criminal en les seues possesions de Beniarjo, Vernissa i Pardines; per lo que va passar a la historia es per la seua condicio de poeta.

Els seus antecedents familiars, com era el cas de son pare Pere March, tambe el varen involucrar en el mon de les lletres. Eren els temps de maxim esplendor de Valencia, que era la capital mes poblada de la Corona d’Arago, en vora 40.000 habitants. En un Regne de Valencia que era el centre financer de l’Estat, donada la seua espenta en l’activitat economica, i pel seu paper rellevant en la politica mediterranea de la corona. Eixa prosperitat de la nostra terra, va fer possible que en eixe sigle tingueren dos papes valencians, la construccio de monuments rellevants, com: la Llonja, el Micalet, les Torres de Serrans, etc. i una pleyade d’escriptors que feren possible la consecussio d’un Sigle d’Or de les lletres valencianes.

Pero el merit d’Ausias March no es asoles haver format part d’eixe llarc llistat de lliterats valencians que varen fer a la llengua valenciana la mes culta i important del moment, que tambe, sino per ser el poeta que va trencar l’estil dels trovadors imperant en el moment, per la llengua d’us corrent, mes personal, mes sincera. March conseguix la ruptura estilistica respecte als seus antecessors. Va ser en la poesia d’aquells temps, lo que en el sigle XX va conseguir Picasso en la pintura, o els Beatles en la musica.

La gran quantitat dels seus manuscrits que va fer i nos han arribat, les numeroses traduccions que s’han fet de les seus obres, l’influencia que deixà en poetes castellans com Garcilaso de la Vega, Hurtado de Mendoza, Joan Boscà, inclus en Quevedo i de forma destacable en Jorge de Montemayor; el fan tan especial, que tots els autors dels sigles XV i XVI intentaren imitar-lo.

Explicat tot lo anterior, comprendra el llector que un personage del calibre d’Ausias March no podia passar desapercebut per als lladres culturals i llingüistics, usurpadors anexionistes de llegats valencians, per a omplir nomines d’autors importants dels que carixen i, al mateix temps, omplir les estanteries buides de llibres, com es el cas dels catalans.

Si qualsevol persona consulta un diccionari o enciclopedia en l’actualitat, es trobara que Ausias March, efectivament, era valencià, pero era una poeta de llengua catalana. ¡Nyas coca, a vore com es menja aixo! Puix, segons estos “rigorosos” intelectuals catalanistes, per cert, imitats per els castellans, en les seues edicions (¿per qué será que en qüestions de llengua valenciana, els catalans sempre s’alien en els castellans?), el nostre poeta valencià, era catala, perque procedia d’una familia barcelonesa, que se va establir en Gandia a mitat del sigle XIII, en motiu del repartiment de terres posterior a la reconquesta del Regne de Valencia per Jaume I. Per lo tant, com fea dos sigles que uns parients de March es quedaren en les nostres terres, per a estos mestres de futurs membres de l’AVL, el nostre paissà parlava catala, encara que a soles, ya que tot lo mom ho fea en valencià, com ara vorem.

Tal patranya, que a base de publicar-la, inclus en els llibres de la Conselleria de la Generalitat Valenciana, molts la donen com a valida, no te ningun fonament.

El 9 de giner de 1415, encara com a “donzell”, en representacio de la branca valenciana de la familia (som pare havia faltat en 1413), pren part en les corts celebrades en Valencia per Ferran I. Precisament en esta ocasio va tindre l’honor de escoltar un sermo de Sant Vicent Ferrer, que com tots saben (perdo, els catalans, no), parlava valencià.

Per a l’administracio de les seues terres, eixercint els seus drets de senyor, ho fea, llogicament, en la llengua que parlaven els seus vasalls, el valencià, entre ells alguns moros, que li creaven numerosos conflictes, com demostra que el 16 de juliol de 1433 tinguera que redactar el poeta, certs documents sobre la seua jurisdiccio.

En 1435 Ausias March assistix a les corts de Monzo entre els respresentants de l’estament militar del Regne de Valencia, i en giner de 1437, a les que foren celebrades en Morella.

Un cas curios es que, en 1437, contat ya en quaranta anys, Ausias March contrague el seu primer matrimoni en Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blach, en el que afirma que esta escrit en vulgar valenciana: perço que la nacio don yo so natural sen puxa alegrar... Per cert, si Joanot parlava i escrivia en valencià, en quina llengua parlaria la seua germana. ¿Com parlaria Ausias March a la seua dona, sense contar que eren del mateix puesto? ¿En atre idioma? ¡A lo millor es que ya existia el traductor de catala SALT, de la Generalitat Valenciana que nos volen passar per valencià! ¿O es que ara els catalanistes aduiran que no va ser per casualitat que Isabel Martorell va morir als dos anys de casar-se, per no entendres llinguisticament en el seu home?

I per ultim, Joan de Resa –pseudonim de Honorat Joan– (Regne de Valencia, sigle XVI), publicà un Vocabulari Valencià-Castellà , per a la millor comprensio del princip D. Carles d’Austria, fill de Felip II, de qui era preceptor, entenguera i disfrutara de les obres del poeta Ausias March, que varen ser publicades en Valladolid l’any 1555, en Llengua Valenciana, de les quals este Vocabulario formà part. ¿Si Ausias March escrivia en catala, per que s’incluix en esta edicio, al final del llibre un vocabulari valencià-castellà? ¿Si Ausias March haguera escrit les seues obres en catala no tindria que haver fet Joan Resa, per a l’edicio castellana, un vocabulari catala-castellà, en lloc de valencià-castellà?

Queda clar que nomes en les ments megalomanes, alimentades per l’incultura, poden sostindre que Ausias March era un poeta catala.

En recort a este insigne valencià, Ausias March, i per la significancia que va tindre en la llengua valenciana, es per lo que el 3 de març celebren el día de la llengua i cultura valenciana.