|
Ara, quan ya han passat més de trenta anys des de que Franco
morí, i de nou és restablí un règim no dictatorial en
l'estat espanyol, tots podem i de fet a voltes ho fem, dir
lo que nos pareix be del dictador del seu règim, i de tot lo
que feu malament en son dia, que de segur no és poc. Puix
be, ara anem a anar al diccionari de la R.A.E. (Real
Acadèmia Espanyola), per a vore el significat que li dona a
la paraula, "dictadura", i d'entre les sis accepcions que li
dona, nos anem a quedar en la quarta, que diu: "Govern que
en un país impon la seua autoritat violant la llegislació
anteriorment vigent". ¡Això em sona! Ara anem a vore que
es lo que tenim en estos moments gràcies al govern de So
Zapatero.
Catalunya demana l'Archiu de Salamanca, (els que
nomenaren, Papers de Salamanca), per a guardar-los ells. La
majoria de la gent estigué en contra, pero amparat pel
govern de Zapatero, una nit i rodejats per policies, és
traslladaren els papers de Salamanca, i en el Vist i Plau de
so Zapatero, L'Archiu de Salamanca, ara és L'Archiu de
Catalunya.
A Valéncia li fa falta aigua, pero Catalunya diu que no
li va a donar ni una gota i Aragó blinda l'aigua de l'Ebre
en el seu Estatut d'Autonomia, i en lloc de dir el govern de
so Zapatero, "Hem de repartir la riquea que hi ha en Espanya
entre tots els espanyols i entre totes les comunitats
espanyoles, donant-li a cadascuna lo que li faça falta en
cada moment, ¡No!, a soles, amaga el cap en l'aixella per a
no vore res, per a no vore a l'enemic, per a no vore a ningú,
com facen les esturces, clavant el cap en la terra.
Crec que en estos dos eixemples sobren ausades per a
ilustrar el cor d'est artícul. Lo que ara estem vivint baix
el govern de so Zapatero, és una dictadura encoberta baix el
nom de democràcia, una dictadura que al contrari que passa
en la majoria de les dictadures, no és igual per a tot lo
món, sino que hi ha uns territoris que estan més favorits
que uns atres... la dictadura és selectiva. "En vaig a
clavar en este territori, pero vaig a ajudar ad est atre,
per que m'interessa, o per si acàs".
No tot lo que relluïx és or, diu la frase, i en este cas
és complix al peu de la lletra, puix no és una democràcia lo
que tenim en estos moments, sino una dictadura encoberta,
pero en la qual nos deixen dir, "¡Em cague en la mare que
t'ha parit!" o "¡Estic fins al collons del meu cap", en la
que a més, parlem moltíssim de fútbol, o d'eixes corregudes
de Formula 1 que estan tan de moda, i en la que a més podem
comprar un televisor i un mp3, i en la que a més, nos plenen
en cap en noticies que no valen un pimento i que realment no
son noticies, amagant les verdaderes noticies o llevant-les
l'importància i rellevància que tenen a les noticies que
realment son noticies.
Com en el conte de Blancaneus, ¡Qué be que estem en el
nostre somi! A vore si arriba eixe príncip blau (mai millor
dit) que nos traga del nostre perenne somi.
|
