Cada u dels artículs sostenia una tendència política diferent, pero llegint be els seus continguts, podríem afirmar sense cap dubte que abdós demanàvem lo mateix, a soles que cadascú des de la seua postura política.

Ara, després dels resultats que hem tingut en les passades eleccions del dia 27 de maig, vullc fer de nou, i dic de nou, perque esta idea ni és meua, ni és nova, pero no està de més tornar a traure-la a flotació una atra volta, per això dic que, vullc fer de nou una crida a tots els valencianistes, a tots els que sentim Valéncia dins del nostre cor, per a intentar, i si és possible, ¡Que deu de ser possible! Deixar a banda totes les possibles diferències que poguérem tindre, puix en les passades eleccions municipals, no ha perdut est o aquell, això o açò, allò o lo atre de més allà, en les passades eleccions municipals, ¡Hem perdut tots! ¡Ha perdut el valencianisme!

Tornar a dir que és hora de juntar-nos tots, ya està dit moltes voltes, tornar a dir que és el moment de fer allò, o lo atre també està molt dit, i molt vist, a soles és hora de donar-nos conte de que Valéncia és més de lo que molts partits diuen defendre.

Tots els partits, pense, crec, faran lo millor per a Valéncia, si fa falta un semàfor, tots els partits polítics ho posaran més tart o més pronte, si fa falta un colege, tots els partit polítics més tart o més pronte, ho construiran… en això no tinc cap dubte que tots els partits polítics son immillorables i que tots els partits polítics farien lo necessari. O vullc pensar-ho.

Lo que evidentment no facen tots els partits polítics de la mateixa forma o en la mateixa intensitat, és lluitar per les nostres arraïls, per la nostra llengua, per la nostra cultura… ¡I ahí és a on és troba la diferència!

Uns partits polítics, no poden defendre la nostra centenària i dolça llengua valenciana, a soles perque públicament, ya han dit en moltes ocasions, que volen l’unitat de la nostra llengua valenciana, en unes atres formes de parlar. Uns atres partits polítics no poden defendre les nostres arraïls perque d’una forma o d’una atra, parlant o per omissió, no han dit res sobre els inconstitucionals països catalans, obligant inclòs als chics i chiques que estudien la E.S.O. a saber que son els països catalans, quines territoris ho componen i que els unixen.

Uns atres partits polítics saben lo que està passant i s’ho callen, ¡Ells sabran per qué!

Això vol dir que a banda d’un partit que fique eixe semàfor quan i a on faça falta, nos haguera fet falta que haguera eixit de les urnes, eixe partit polític que a més de fer lo mateix que tots els partits polítics, també haguera volgut defendre les nostres senyes d’identitat, que haguera volgut defendre tot lo nostre, que haguera volgut estar al costat i defendre el valencianisme, ¡Que haguera volgut defendre Valéncia a capa i espasa, a més de posar-la bonica!

Per desgràcia, per als pròxims quatre anys tenim un poc de més de lo mateix, puix ya sabem tots lo que nos espera,… un circuit de corregudes de coches… i… Pero imagine, que seguirem sent una comunitat que té dos idiomes oficials, el valencià i el castellà, pero en la qual el valencià va en retrocés perque el poble, el que realment fa la parla, no vol que cap partit polític o acadèmia l'imponga lo que ha de parlar i com ho ha de parlar i no reconeix en el valencià oficial el verdader valencià.

Poc a poc nos estem convertint en una comunitat que parla en castellà que té els seus cartells escrits en català.

Poc a poc nos estem convertint en la rialla de tot lo món.

En esta ocasió hem perdut el tren polític, a soles hem d’esperar , que en la pròxima oportunitat, si la hi ha, el valencianisme no perga el seu tren.