|
Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valenciá, alerta! Alerta que
el
modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de
preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra
llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió,
la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera. [...]
Els valencians tenim, puix, lo sagrat deure de defendre únicament la llengua
Valenciana (valenciana, si senyor, no la de… qualsevol atra Espanta [sic]
per més volguda que mos sia, ni tampoco lo dialecto valenciani, castellanisat
i rebordonit.’’
Si no fora perque està entre cometes, al ser una cita de Rossent Guimiel
Enguix, i que la va publicar l’any 1906 en Valencia Nova, n.º 16, en el
titul ‘‘Pel nostre idioma’’, en contraposicio al Primer Congrés
Internacional de la Llengua Catalana, celebrat en Barcelona, denunciant la
pretesa absorcio del valencià pel catala, nos creuriem que estem parlant de
l’actual AVL, perque a la fi te el mateix comés i objectius que pretenien
els catalans de principis del sigle XX: que desaparega la llengua
valenciana, per imposicio del catala.
I es que l’historia es repetix, com tantes voltes hem denunciant. Ara baix
l’etiqueta de “valenciana” (no perque obedixca als seus principis
estatutaris, que no es complixen, ni se’ls obliga a complir per part dels
seus creadors: la Generalitat Valenciana, sino per sufragar-la els valencians
en els seus imposts) la AVL nos vol obligar a assumir una normativa aliena a
la llengua valenciana, al poble valencià; exactament igual com els catalans
en 1913, al aprovar les normes ortografiques fabrianes.
No faltaren les veus de denuncia, per part dels valencians, per a denunciar
tal desbarat, exactament, com ocorrix ara (a excepcio dels nostres
governants, clar), i no perque els catalans es feren una normativa que no
tenien i aixina intentar arreglar l’embroll llingüistic existent en Catalunya,
sino perque baix eixe pretext intentaven incloure als valencians dins d’eixa
mateixa normativa.
U dels que va alçar la veu contra tal tropelia va ser Boty (seudonim), en
quatre articuls publicats en el periodic La Voz de Valencia , a partir de
giner de 1914, i que portaven per titul ‘‘Por la unidad ortográfica
valenciana’’. En els primers, ademes de lloar les excelencies de la llengua
valenciana, i de la conexio que ha d’haver entre el poble i la llengua,
reclamamava l’unitat ortografica valenciana (algo paregut a lo que
promulguem alguns ara, llogicament, des d'una optica valencianista), de la
següent manera:
‘‘A ningún valenciano amante de su tierra y más si lo es
de la literatura valenciana, se le oculta la importancia, trascendencia y
significado de esta aceptación a abordar y dar cima conveniente a este
problema filológico. Se refería a: la completa separación entre el pueblo y los cultivadores del
lenguaje [...]
Nuestra lengua valenciana es tradicionalmente dulce y expresiva, de
variadísimos matices fonéticos, que respondiendo a incontrastables razones
étnicas, como herencia de la tradición, han venido hasta nosotros a través
de tantos años de menosprecio, hostilidad y hasta represión de nuestra
lengua [...] y conservada sólo por el pueblo, por los humildes, por los
ignorantes, únicos sabios que de su vivir hicieron sagrado depósito de ella,
en el que hemos bebido los contemporáneos y por el que se ha podido
continuar, y está a punto de triunfar al lado de las demás lenguas
románicas, la nuestra, tan rica, tan dulce, tan expresiva, tan bella’’.
Per aixo, l’articuliste es mostra clarament contrari a seguir les normes
catalanes signades en l’any anterior (1913): ‘‘Las normas ortográficas
dictadas por el Institut d’Estudis Catalans, con todo el respeto debido a la
ponencia ortográfica de la sección correspondiente y al mismo Institut,
hemos de declarar que en manera alguna podemos los valencianos aceptarlas
absolutamente, por ser en muchos casos tales normas extrañas por completo a
la idiosincrasia de nuestro pueblo’’.
Replegant este i atres sentirs i en demostracio de la plena autonomia i
independencia de la llengua valenciana, el 21 de giner de 1914, en els
locals de Lo Rat Penat es aprovada la proposta de Teodor Llorente, per a que
el pare Lluis Fullana i Mira, presente un proyecte complet de normes
d’ortografia valenciana. Tres mesos despres es publica en diversos periodics
de Valencia el “Proyecte de Normes Ortografiques de la Llengua Valenciana”.
En 1915 s’editava la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana , de
Fullana. I ara nos preguntem, ¿A on estem un sigle despres? |