|
En la primera part d’este chicotet estudi, vaig fer un
resum general i basic de lo que mos diferencia en els nostres veïns del
nort. Ara i des d’este capitul, anire esmicolant cada apartat, ampliant la
documentacio que fonamenta eixes diferencies basiques en un principi i que
ara seran mes evidents i concretes, donant-vos en la mida de les meues
possibilitas (documentacio disponible) dades, dates, fets i fites que
conformen la nostra realitat historica en tots els ambits i aquella realitat
a voltes verdadera, a voltes ficticia de la veïna catalunya.
1.
CONSCIENCIA IDENTITARIA
VALENCIANS:
El poble valencià va tindre coneiximent de la seua identitat i
memoria historica ans de la reconquista de l’Antic Regne Moro de
Valencia ( Sigles VIII-IX Y X )
catalans:
¿La gran catalunya? durant el
mateix periodo, era un territori desvalgut i sense cohesio, dominat pels
Gots i Visigots. En el llibre “Que es catalunya” de Lluïs Casassas,
Xavier Fabregas i atres, (Edicions 62, 1980) textualment diuen i
reconeixen en la pag. 44 que : “Durant el domini dels gots (sigles V,VI i
VII) i fins des de l’any 971 a 1040, el país – que encara no podem anomenar
pròpiament catalunya – tingue un paper secundari...
2.
RELLEVANCIA JERARQUICA
VALENCIANS:
El 28 de setembre de l’any 1238 el rei moro Zaid, firma les capitulacions de
la Ciutat i Regne de Valencia i el rei En Jaume-I entra el 9 d’octubre en la
mateixa, establint el nou Regne Cristia de Valencia, independent pero dins
la Corona d’Arago, donant-li mes tart els privilegis d’uns Furs propis com a
regne. Per tant, ans de la conquista i despres (
des de l’any 1.238 ) hem segut historicament sempre un Regne. Hui en dia,
constitucional i estatutariament som “ Comunitat Valenciana”. Historica i
rigurosament les denominacions serien: Corona d’Arago, Regne de
Valencia, Comtat de catalunya i en l’actualitat “Comunitat Valenciana i
catalunya” De totes les maneres els poders factics d’uns i d’atres
han conseguit convertir el nom de la nostra comunitat en nomes i simplement
“Comunitat”, fent desapareixer el nom de valenciana que mos identifica com
lo que som “Valencians” i ad ells els han elevat al sumun del tot i no res
de “catalunya”, es dir, “catalunya: una, gran i lliure”, tot allo que
tant diuen odiar i despreciar.
catalans:
Lleida i Tortosa eren de la
Corona d’Arago en seu episcopal i com a frontera dels llimits ab el regne
moro de Valencia. El comte de Barcelona, gracies a embolics matrimonials en
la Corona d’Arago, adquiri predominancia dins de la llavors catalunya i mes
concretament en l’any 1350, en que no se sap com ni perque passa a ser
nomenada Principat de catalunya. Els barbarismes
historics que han reafirmat com a veritats els catalans son: Corona
catalano-Aragonesa i Principat de catalunya, Països catalans, Nacio catalana
i en lo nsotre cas, Pais Valencià. 3.
CONSCIENCIA IDIOMATICA.
VALENCIANS:
En l’Antic Regne de Valencia (predominà durant 6 sigles l’influencia
d’arabismes i el romanç de Castella i Arago).
La tan manida teoria de
l’origen de la nostra llengua, que afirma que va ser portada per els
conquistadors que vingueren en lo rei En Jaume-I, se cau pel seu propi pes,
puix l’historiador E. Vidal i A. Ubieto, afirmen en sifres lo següent:
Els oriunts entre l’any 1387
i 1396 son: Valencia 36%, Castello 30%, Terol 28%, catalunya 1,2%,
Saragossa 1,2%, Extrangers 1,2% i restant Peninsula 2,4%.
N’hi ha un atre reconte des
de 1401 a 1450: Valencians 51,64%, Aragonesos 15,72%, Castellans 11,50%,
Extrapeninsulars 11,50%, catalans 4,23% i per determinar 5,41%
i en 1457, el casell de l’inmigracio per regions oferix ad estes sifres:
Castellans 63,5%, Valencians 27,6%, Aragonesos 5,9%, catalans 2,5%
i Balears 0,5%. En les Corts de Monsò
en l’any 1.510 el reconte de cases era de: 55.616 cases per a tot lo
Regne de les que 9.879 estaven en Valencia i per l’any 1.489 la
proporcio de musulmans, mossaraps i cristians en tot lo Regne de Valencia
era del 50% i perque lo Poble Valencià ya tenia una
consciencia idiomatica pre-jaumina, a lo manco dos o tres sigles ans,
com ho demostren les impreciables “Harges/Jarches valencianes” que
apareixen ya en lo sigle IX, dins del moviment cultural
mossarap.
catalans: En
els desparramats comtats catalans, predomina l’idioma a mitat cami entre la
llengua romanç d’Arago i les influencies del provençal del sur frances).
Els ilustres personages
religiosos uns i soldats atres de la Marca Hispana que vingueren en lo rei
En Jaume-I, una volta firmada les capitulacions, els primers s’entornaren
cap a les seues diocesis i els atres al prohibir-los lo rei aragones
l’entrada en Valencia “ a sac” - es a dir a boti i rapinya - ya no tenien
motius per a quedar-se en lo regne novell conquistat.
Les gents provinents dels
comtats de la Marca Hispana (segons el profesor A. Ubieto,
no eren mes de 1.000), i no pogueren fer valdre la seua llengua
front als mes de 65.000 cristians, 2.000 judeus i 120.000 moros
habitants del regne moro conquistat.
El seu llenguage estava
format entre el provençal i els seus dialectes (Gavaldà, Carlades, Occità o
llengua d’Oc de la comarca de Languedoc, Llemosi etc) de cap al sur de
Francia, junt ab el romanç d’Arago.
El català Antoni Rubio i
Lluch en l’any
1908, dos anys en acabant del fundacional “Congres Internacional de la
lengua catalana” de 1906, organisat pel mallorqui Mosen Alcover i per a
inflamar els abrasors nacionalistes de la burguesia catalana, mos diu que:
“La primera volta que apareix el nom “llengua catalana” es en l’any
1.362” , quan Pere el
Cerimonios mana que el llibre frances de cavalleria “Lançalot” fora
traduit en llengua catalana. Manuel Sanchis Guarner, en la
pagina 20 del seu llibre “La llengua dels Valencians”, mos repetix
eixa mateixa cita en perfecta catalanisacio o normalitzacio (perque….
“ Es la primera vegada que apareix aquesta explicita denominacio”…)
4.
TRADICIONS MILENARIES i ATRES TRADICIONS
VALENCIANS:
Mosatros tenim el milenari “Tribunal
de les Aigües” i “La Casa Vestuari” del mateix i que
continua reunint-se els huit juges de les huit respectives sequies ab
privilegi de “Reals”,com sempre cada dijous a les dotze del mati en la
Porta gotica dels Apostols de la Catedral. Les primeres referencies
apareixen en el califat de Cordova, encara que la certeça historica es troba
quan Jaume-I conquista Valencia i confirma, en lo Fur xxxv, tots els
privilegis que tenien els regadius de l’horta de Valencia.
catalans:
Que yo sapia, ells NO.
Aixo si, tenen l’aigua de l’Ebre, pero la malbaraten llançant-la al
mar en un gest d’autentica insolidaritat i balafiament i en un meynspreu cap
als que ells diuen ser els seus germans (mosatros els valencians)
5.
GASTRONOMIA
VALENCIANS:
Tenim una cuina totalment
diferent en quant als aliments basics de cada dia, ab una gran varietat de
plats tipicament mediterraneus:
Arros en bledes, arros al forn, arros a banda, arros socarrat, arros en
fesols i naps, fideua, bollitori, Borreta de peix, Cruet, caldereta de
pastor i peixcador, arros empedrat d’abaejo, coca de pimento i tomata,
olleta Alcoyana, Noadeta de polp, Titaina de tonyina i pinyons, Tombet
valencià, All i Pebre o Salpico d’anguiles o llobarro, pastiç
de moniato, encaraets, arrop i tallaetes, datils d’Elig i un
gran etcetera i com no: les nostres en denominacio d’origen TARONGES
VALENCIANES i la nostra “PAELLA VALENCIANA” (no la
que va fer el “carota” de Carod Rovira i companyia) i tambe tenim, segons
conta la tradicio popular, la beguda refrescant, nutritiva i en propietats
curatives de la que el Rei En Jaume-I al ser-li oferida a tastarla,
exclama: aço es: Or ¡ chata !, es a dir l’ORCHATA,
i en l’actualitat els FARTONS per a acompanyar-la.
Tenim els dolços del dia de
Sant Donis (9 d’octubre) en la nostra tipica “Mocaorà
o Mocadora” en el sortidet
de fruites, la Piruleta i el Tronaor.
catalans:
Ells tenen Vedella amb
bolets, pollastre rostit, xai al forn, arros a la caçola amb peix, mar i
montanya, canelons de carn, i....…d’allo com mes o manco tots. Pero lo que
mes de lo mes en tot lo mon sancer es el famos plat tipic de: “Pa amb
tomacat i pernil” i com no “Botifarra amb montxetes” i
clar, per a beure Cava. De postre Tortell de crema,
carquinyolis amb moscatell o Crema catalana i els
Panellets d’armela i pinyons.
Dir-vos que sobre el Cava
(denominacio d’origen catalana), n’hi ha molt que parlar, puix, en un
principi volgueren apropiar-se (ademes del metodo Champanois frances) tambe
de la denominacio de Champagne, pero el govern frances els parà els peus.
Donats a apropiar-se de la cultura aliena i falcar-la com a propia, feren en
el champagne com en la nostra “paella i l’allioli”. El nom que prengueren en
acabant de Cava ¡ no es d’origen català !,
encara que ells pensen, que es nomes català, oblidant que la seua raïlam es
valenciana i castellana. Ya en 1700 (encara que es remonta al romanç
migeval) la paraula “cava” estava associada especialment als gitanos del
Sacromonte granadi. En lo nostre Regne , tenim “aquell riu fondable, ab cava
tan profunda” (Vinyoles: Obra a Sant Cristofol, 1498)) i el primer
plural “caves” (Esteve: Liber, 1489). Cava, es sinonim de: cueva,
bodega.
6.
ARQUITECTURA I CONSTRUCCIONS TIPIQUES
VALENCIANS:
Tenim la tipica “BARRACA
VALENCIANA”, les Alqueries,
el Mas o Maset i les Villes, la casa de l’Horta dels llauradors en
les ceberes i els palaus i palauets valencians en la tipica frontera i porta
d’entrada en ample pati, tot d’estil arap i en un algibe o pou d’aigua en
corriola i poal en lo centre.
La barraca es
evidentement la construccio tipica per excelencia de les nostres terres. Era
en lo seu temps, l’anima de la vida quotidiana dels llauradors o peixcadors,
al voltant de la cual girava el treball i la vida familiar i social de la
gent. Molt a prop de la barraca dels llauradors tenim la tambe nostra
cebera, construccio de fusta i palla per a secar les cebes. Hui en dia,
gracies al nostre govern, que no ha fet res per a consevar ad estes
construccions tipiques valencianes, no ne queden mes que unes quantes.
catalans:
Ells la casa de Pages (en
femer inclos) i la Masia catalana. De reminiscencies feudals, tenen les
Cases Peirals (la dels senyors) ab la casa dels massoves o pagessos que
treballaven les terres per als amos o senyors.Respecte a la barraca, des de
fa un 20 anys, venen anunciant i prodigant el nom de tipica casa de les
terres de Tarragona (del Delte de l’Ebre, Tortosa i Amposta) com la
“barraca” sense mes. De fet es una construccio de planta rectangular -5m x
2.5m- sent el doble de llarga que d’alçada i en teulada en forma de “V”
invertida (lo mes paregut a una cebera, pero a lo gran). Evidentment, no
arriba ni a ser una copia mal feta de la nostra, sense possibilitat de
tindre habitacions en una primera planta i l’andana. S’utilisa com a caseta
per a guardar els aparells de llaurança, ab una chicoteta cuina i per a
descansar “el pages” -el llaurador entre mosatros-. Pero com sempre: ¡fent
la ma als valencians!. Mes avant explicare les coincidencies d’estes terres
en mosatros.
…./….continuaràZ |
