Forme part d´eixa generacio de valencians als que la primera batalla de Valencia nos pilla de chicotets pero ya en coneiximent. Eixa generacio que va vore com entraven per la porta de les escoles els llibres de “¿valencia?” per primera volta. Despres els desenganys anirien mes llunt. Curiosament, les referencies a Llengua Valenciana eren minimes per no dir nules.

Descobriem en eixos ulls increduls tipics de chiquets, com nos presentaven una nova realitat en quimerica forma de mapa dels “Paisos catalans”, i llegiem paraules totalment alienes al nostre viure diari.

En la valentia que dona l´ignorancia, s´atreviem a desafiar als nostres majors, eixos que no havien estudiat la nostra “lengua vernacula”. ¿Com era possible que no apreciaren nostres majors la bellea de paraules com petó, nen, ocell, avi, servei, doncs, altre, papallona, desenvolupament…? “El mestre ho diu”, encara que siga de Conca reconvertit a la causa de la nit al dia.

El temps t´obri els ulls. Veus clarament el caldo de cultiu. Cervells inocents, oberts i purs, intoxicats per la major de les mentires. Moneda politica de l´imperialisme en forma de chantage intelectual.

En les pelicules normalment guanya qui te la veritat de cara. No sigue el cas del govern de UCD. S´obria una llum d´esperança quan eixia la primera fornada de mestres adoctrinats en les normes autentiques d´El Puig. Gent preparada i en ilusio que donarien a coneixer els noms dels autentics classics de la lliteratura valenciana.

El desti trunca les ilusions. El transcorrer del temps nos porta unes eleccions que capgiraren el futur de la docencia. Les normes d´El Puig passaren a ¿millor? vida donant pas a les catalanistes normes de Castello.

Anys d´adoctrinament que pronte van vore els seus fruits. La goteta anava caiguent i fent cami. La Llengua Valenciana tenía els dies contats.

Despres vingueren atres eleccions, de nou l´esperança feta vot. De nou la veu del valencianisme que es tornava a fer sentir. Atra volta el temps nos dona un reves. Promesses fetes fum.

Hui torne a mirar els llibres de les escoles i torne al meu passat. Veig el mateix malait mapa, veig les mateixes malaides paraules, pero algo es diferent. Hui pareix que siga lo normal, llavors alçavem la veu, defeniem lo nostre, s´alçavem farts de mentires. ¿Qué feu hui?

Qui mana nos digue una volta que aixo s´havia acabat. ¿A on esta voste Sr Camps? ¿No veu que eixos jovens a qui hui adoctrina son la fusta de la foguera catalanista de dema? ¿Com els pensa dir dema que no existixen els Paisos Catalans si voste els fomenta? Els adoctrinats de CiU d´ahir en Catalunya son hui els votants de ERC.

¿Seran els alumnes d´ara, els seus votants dema, o seran del BLOC o ERPV?  Continue demonissant a Coalicio, Sr Camps, Galicia esta mes prop.