Lo que conte, no és un conte, sino una història documentada, aclaridora d'atres històries no ben documentades. El 1 de decembre de 1283, Pere el Gran concedí a Valéncia el Privilegi de tindre un Consolat de Mar. Dins de la Corona Aragonesa, arribaren més tart uns atres Consolats: 1343, Mallorca; 1348, Barcelona; 1363 (i 1401), Tortosa; 1385, Girona; 1388, Perpignan; 1443, San Feliu de Guixols... L'orde judiciari dels Consolats era 'revolucionari', en tant que tant els Cònsuls com els anomenats juges d'apelació devien ser prohoms de l'art de la mar, i no professionals de la Justícia.

El 4 de juny de 1407 el Consell de la ciutat encarregà copiar i ilustrar a Jaume Gisbert i Domenech Crespi, cert manuscrit, inestimable joya artística que es conserva en l'Archiu Municipal del Cap i Casal. Degueren fer el seu treball en gran diligència, perque es conserven encara els albarans de pago de 1408. Eixe manuscrit hui està petrificat, és un monument, que està com està i aixina estava en 1407.

No fa falta ser massa imaginatiu per a pensar que el Consell donaria a copiar, unes fulles soltes, nugades o no, que formarien l'actual manuscrit, manuscrit i allumenat en 1407. És evident que els consellers donaren a copiar lo que hui coneixem, i lo que cal tractar de conéixer és com arribà a formar-se el 'cos' copiat. I ací comencen les divergències dels historiadors.

En 1977, eixe gran impressor artiste que és Ricart Vicent Museros (Vicent Garcia Editors) publicà l'edició facsímil, acompanyada d'una introducció, transcripció i traducció castellana feta per Antoni Ferrando Francés, pulcra i científica, basada en quant a dates en l'aportació feta per Arcadi Garcia al VII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó (1969), que en poques paraules venen a dir que eixes fulles donades a copiar devien estar reunides entre 1350 i 1358 (encara que fora possible una atra compilació anterior de 1331).

Uns anys més avant Germà Colon i Arcadi Garcia publicaren un valiós 'Llibre del Consolat de Mar' basat en el text de la Real de Mallorca, que consideraven 'ordinari', de modo i manera que els demés 'consolats', només mereixien notes a peu de pàgina i les corresponents diferències. Els quatre volums d'esta obra magna foren reeditats en un sol volum l'any 2001, a càrrec de la Fundació Noguera de Barcelona. La datació que defenien era la mateixa que la de 1969.

En 2004, l'Excelentíssim Ajuntament de Valéncia edita novament el facsímil de 1977, sense transcripció ni traducció. En 2006 el mateix Ajuntament publicà una introducció, transcripció lliteral, tal qual, i traducció a l'espanyol, feta per mi, que ara em permet este comentari, que podria respondre ad estes interrogants: ¿quína és la realitat documentada? ¿són certes les dates 1350-1358, o en són unes atres? ¿per qué el text de Mallorca és el 'ordinari', com si fora un llibre de missa, i els demés no tenen més dret que a nota o 'diferència', sent com és que el text valencià és anterior?

I com seguixc encabotat en lo mateix, en que nos deixen tranquils, que treballen lo seu, que lo nostre, si no està treballat ho treballarem nosatres, perque no tenen cap dret a tirar-nos 'fòra de pista atlètica', per tal de guanyar com siga la primera plaça. ¡Qué ya està be de romanços! I per a demostrar-lo documentalment, com cal, sense conjectures, continuaré demà.