Encara que li pese a molts, estem en una terra de fonda tradicio cristiana. No tenim mes que vore a qui li dediquem les festes patronals en els pobles del nostre Regne, a qui nos encomanem quan volem algo (sempre nos recordem quan nos interesa i egoistament, per desgracia) inclus, a qui donem gracies si algo nos ix be.

Les persones mes representatives de tots els ambits, be siga de poder tant politic com economic, culturals, socials i inclus deportius, sempre han sigut conscients d’este fet. Per aixo al principi de cada temporada deportiva, no s’obliden del seu Sant o Patro, per a despres, si els exits arriben, oferir l’apreciat trofeu a la nostra Geperudeta. Es evidentment, un eixemple. Pero podriem ficar atres.

Les persones que tenen responsabilitats de govern i les mes altes institucions culturals i pseudo-culturals (estes ultimes, desafortunadament cada volta ne son mes), es fiquen ben aseats a l’hora de fer eixos actes publics d’ambit religios. Ells deuen de saber quin son els riscs de pecar, i de sobra son coneixedors (dic yo), de les formes possibles per a recorrer eixe perillos cami.

Sabran que poden fer-ho tant de pensament, paraula, obra u omissio.

Crec que no m’arisque gens ni miqueta si vos dic que sou uns pecadors. I no valen esta volta les escusses del chiquet que encara no ha pres la seua primera comunio.

Sou uns pecadors de pensament, perque vos tireu tot el dia pegant-li voltes al cap pensant i repensant quina sera la proxima volta que aneu a traicionar al vostre poble. Li dediqueu hores i mes hores, pensa que te pensa, sabedors del proxim mal.

Sou uns pecadors de paraula, tant la que doneu ara i que sabeu que no aneu a complir, com la que donareu en el seu dia sabent que no l’anaveu a respectar. Pecat que feu cada volta que obriu la boca i llançeu per ella nefastes paraules que es claven com a taches en els cervells dels bons valencians. Paraules que ya s’encarregueu vosatros de fer dir als vostres adoctrinats per mig de tribunes d’or pagades per tots.

Sou uns pecadors d’obra, de les moltes que n’esteu fent. Infectes academies, subvencions barbares per a gent no manco barbara. Les vostres mans estan tirant cada dia de la corda que nos esta ofegant, que esta matant cada dia mes la nostra historia, la nostra cultura, la nostra Llengua.

Bochins d’un sentiment que s’encarregueu de demonissar, com si forem el Satan que vegeu vosatros cada volta que del espill feu us.

Obra pecadora que ni tan sols esta ben pagada, actes fet per vosatros per pur analfabetisme, per traicions fetes mes dalt del Senia, per rises maquiaveliques que nos mostren la seua llengua, eixa llengua que esta bruta, que vol enbrutar les dels nostres fills.

Sou pecadors per omissio, perque no feu res per evitar tota esta masacre cultural, perque deixeu que el vostre poble siga moneda de canvi, perque sou uns cobarts, dels que preferixen mirar cap a un atre puesto per que son sabedors del mal que han fet.

Sou fanatics de Judes, apliqueu la seua doctrina cada dia i cada hora, sou els seus millors discipuls, penseu que la mentira i el mal vos faran grans, encara que siga en la traicio dels vostres germans.

Continueu anant a missa, falta vos fa, continueu traicionant al vostre germa de sanc que es deixa la pell tots els dies en el camp per a pagar-vos la vostra traicio, per a fer gran una terra que vosatros voleu matar, la mateixa que esteu ofegant.