Els científics (ho siguen o se nomenen) deuen saber la data exacta, dia o any, i el descobridor de que la llengua valenciana deixà de ser llengua valenciana canviant a la denominació 'científica' de llengua catalana, perque tot en este mon té un abans i un després. No deixa de ser curiós, sobretot des de 'dins' certes enganyifes nominatives que lo que fan és fugir del nom (Consell 'valencià' de Cultura, Acadèmia 'valenciana' de la Llengua, i el llibre que m'ajuda al present comentari, excelent llibre de Climent Martínez, 'L'interés per la 'llengua dels valencians' (Segles XV-XIX)'). Si crec que seria convenient conéixer que lo que qüestione és perque he pensat, pense i pensaré que els escritors que dien escriure en llengua valenciana, tenien i encara tenen dret a que es respecte el seu 'calificatiu'. Anar a fer llenya a bona part significa que no és massa correcte buscar coses allà a on no poden ser trobades.

Joan Esteve, notari públic de Valéncia, per autoritat real, publicà en Venècia (no Valéncia, com diu una, de les dos, entrades de la 'Gran Enciclopedia de la Región Valenciana'. L'Explicit diu 'liber elegantiorum Johannis Stephani viri eruditissimi civil Valentiani regis auctoritate notarii publiciti, Latina et valenitana lingua, exactissima diligentia emendatus: Opera atque impensa Paganini de paganinis Brixiensis Venetis impressus'. I explicat aço, venen les interpretacions 'científiques'.

Ferrando considera que realment sols adopta una sèrie mínima de particularismes morfolexicals i semàntics que no justifiquen de cap manera la denominació de llengua valenciana utilitzada per l'autor. Salvador Guinot, la primera obra didáctica que nuestra lengua valenciana posee. Moll, que en 1960 escriu probablemente es el más antiguo diccionario de una lengua neolatina, si entendemos como tal un libro lexicográfico de extensión considerable y de contenido superior a la mera equivalencia de unos centenares de voces de una lengua con las de otra (que es lo que suele designarse con el nombre más modesto de vocabulario), en 1977, és més rotunt, és el primer diccionari pròpiament lexicogràfic del català i un dels mes antics de les llengues romàniques; també es important pel seu volum i per l'abundancia d'informació sobre les dues llengues: la catalana i la llatina....En conjunt, el lèxic d'Esteve pertany al patrimoni general del català. Colón reconeix que el caràcter valencià traspua per tot arreu, tant en la terminologia que hi és usada, com en la morfologia i en els objectes que surten en la virolada realitat reflectida per aquest diccionari: en les paraules i les coses. No parlem de valencianismes, sinó de la manera com s'ha congriat un ambient inconfusible.

Deixe fòra d'este artícul els problemes del per qué s'edità en Venècia i no en Valéncia, per raons d'obscenitat, perque si l'autor coneix la llengua del poble ha d´arreplegar els vocables tal qual. 'Ad cesessum ventris ire', no te atra traducció 'popular' que 'anar a cagar' ('cagar, evacuar el vientre', existix reconegut en el Diccionari de la RAE). I tot per no respectar la denominació de Joan Esteve. Deixen-nos ya de romanços. Perque si no nos deixen, els valencians acabarem anant com c. per séquia, lo que és contrari a la 'política' de sostenibilitat i perjudicial al mig ambient i a la salut (física i síquica).