El 13 de setembre de 1419, els valencians, conseguirem del
Magnanim, el dret d´alternancia, en catalans i aragonesos,
en el rectorat del "Studi General" de Lleida, "Alio vero
postea sequenti anno de natione Cathalanorum Rector eligatur,
el alio anno de natione Aragonensium, altero vero anno de
natione Valentinorum, et sic succesive et in perpetuum.". A
pesar d´aço, el 14 de giner de 1421, els Jurats de la ciutat
de Valencia, escriuen a la reina diguent-li que encara que
"...es ordenat que d'alli avant, en lo dia o terme que.s
costuma fer eleccio de rector del Studi de Leyda cascun any,
sia elet hun any aragones, altre valencià e lo terç cathalà,
e axi.s seguesca perpetualment...", catalans i aragonesos,
no havien fet cas del privilegi real, "...menyspreen obeir
lo dit privilegi...", queixant-se i no entenent "...que de
nostra nació dejen esser repulses de tal benefici...".
Encara hauriem d´esperar a l´any 1428, per a que Nicolau de
Montsoriu, es convertira en el primer valencià rector del
Estudi General. "electio Rectoria de natione Valentinorum".
Els catalans, de nou, fent amics entre els valencians.
El 25 setembre de 1421 (Epistolari de la Valencia medieval
II.), els Jurats escriuen una carta “Als molt honorables e
molt savis senyors los missatgers del General del regne de
Valencia en cort del senyor rey”. Diuen: "O! Quina sperança
poden haver los valencians de esser promoguts per confiança
de servirs, si.ls ja promoguts, abtes, ydoneus e sufficients,
no preceint demerit o causa justa, son axi palanquejats e
sostreyts de lurs officis? Aço, senyors, nos ve de giny de
cathalans, que may vetlen ne studien en als, sino en
procurar-nos minves e desonors, e lançar-nos de tots officis
e benefficis...". Es podria dir mes alt, pero no mes clar:
Els catalans, com de costum, fent la ma als valencians.
El mateix dia escriuen "Al molt honorable e molt savi mossén
Francisco d'Arinyo, secretari del senyor rey" ("L´escrivania
municipal de Valencia als segles XIV i XV: burocràcia,
politica i cultura"). Diuen: On, mossen, com axi sens causa
lo dit micer Pere sia repulsat e aminvat, congoxam-nos-ne
molt, e no sens rao, car es presagi assats trist de
esdevenidor. O! Quina sperança porem haver nosaltres,
valencians, de esser promoguts a officis e benefficis, si•ls
ja proveïts axi indifferentment son palanquejats e remoguts?
Be corresponen los premis als merits de nostres servirs!
No•n cuydavem viure en semblant oppinio; com se experimenta
ja, ades no y romandra un valencià en cort. Aço.ns ve de
altra part qui, per pura iniquitat e ambició, en als no
studien sino en aterrar valencians. E vos, mossen lo
secretari, qui sots nostre valencià,...... E mostrats-nos
per vostres gests, obres e sermo, que sots cordial valencià.
El 4 d´octubre, continuen els nostres Jurats (Epistolari de
la Valencia medieval II): "Al molt reverend pare en Christ e
senyor, lo senyor bisbe de Vich.". Escriuen: Be creem que
siats informat com aquests senyors de cathalans, en quant
poden, s'esforcen e continuament entenen en portar a fi que
nostres valencians no sien reputats, ne de aquells feta
mencio alcuna, en haver officis e benefficis, e no solament
en Cathalunya, ans encara en les Illes, e menys en casa del
senyor rey. Ne creen que altra condicio de gents ne deja
haver sino ells, e no solament en les parts damunt dites,
abans encara en Arago e en Regne de Valencia. E sobre aço
ampren les veles e insistexen per lur poder...... E ara
novament havem sabut que entenen en submoure al noble mossen
Olfo de Proxida de la governacio de Mallorques per fer-ne
proveir algun cathalà anelant al dit offici..... confiem
que.l senyor rey no y innovarà alcuna cosa, pus causa no y
ha, pero, sí.ns temem que la senyora reyna no volgues fer
qualque complacencia a cathalans en aquest punt de les corts.....
com aço toque honorificencia de aquesta ciutat e Regne, e,
per consegüent, [de] vos, qui sots valencià, e aquesta
ciutat haja vos en singular reffugi....
El resum de les tres cartes, es, que els catalans, no pensen
nomes que en ells. ("Ne creen que altra condicio de gents ne
deja haver sino ells..."). Intenten que ni es parle dels
valencians ("...ne de aquells feta mencio alcuna...") No
volen que els valencians conseguim prestigi ("...que nostres
valencians no sien reputats..."). Intenten furtar-nos lo
nostre (...procurar-nos minves e desonors e lançar-nos de
tots officis e benefficis...). Com sempre, es menegen molt
be en el poder ("E sobre aço ampren les veles e insistexen
per lur poder"). El colofo podria ser que els catalans "...
no studien sino en aterrar valencians..." ¿Sera de veres que
la historia es repetix?¿Sera que els tipics topics sobre els
catalans s´els han guanyat a polç?¿Sera que el poble catala
es com es, sense remei?
Diuen, que el sigle XV començà "amb una profunda crisi que
afectava tota Europa Occidental, i especialment Catalunya".
I hem de dir, que gracies a Deu, perque de no haver estat en
"crisi" els catalans,vist lo vist, aniquilen als valencians
¿O era enveja?
Mentrimentres els catalans, a soles es preocupaven, per
intrigar contra els valencians, aci es preparava la gran
mascletà que fon el sigle d´or valencià, el sigle d´or de la
llengua valenciana. En 1418, Guillem de Copons havia dit
escriure “en lengua valenciana” el "Llibre del Tresor" per a
“donar delit de legir a un seu special senyor e amich (Pere
d´Artes), e als de sa nacio desus dita”.
