Es precis un segon articul per a donar a coneixer l´intent
de manipulacio masiu que supon el famos dictamen. Parlem en
primer lloc de la "Selecció de testimonis valencians on es
documenta l’ús de denominacions compostes per a referir-se a
la llengua dels valencians."
La cita de les actes del "procés de canonització de sant
Vicent Ferrer", es corresponen a declaracions d´un occità.
¿A on esta el testimoni valencià? - La cita falsament
atribuida a Bernat Fenollar, correspon a dos catalans. ¿A on
esta el testimoni valencià? - Onofre Pou fon català ¿A on
esta el testimoni valencià? - Continuen en una cita de
Manuel Milà i Fontanals, català. ¿A on esta el testimoni
valencià? - I no contents, encara tenim, que la cita de 1925
es d´un atre català i la de 1926 d´un mallorquí i un català.
Entre atres, tenim la del "català de Sueca", molt
representativa, per cert. No hi ha dupte de que si la
seleccio l´hagueren nomenat ""Selecció de testimonis
catalans on es documenta l’ús de denominacions compostes per
a referir-se a la llengua dels catalans.", segur, segur, que
no haurien dit tantes falsetats.
Es interessant constatar que els catalans historicament han
tingut molt d´interes en relacionar el valencià en el català.
Hi ha que dir també que els catalans antics eren molt mes
respectuosos en la llengua valenciana que els
pancatalanistes actuals. Sabien de la seua existencia i la
respectaven. Del interes historic dels catalans per la
llengua valenciana, en temps i una canya, parlarem en mes
extensio mes avant.
Continuant en el dictamen, hi ha que denunciar, que un dels
camins de la manipulacio es l´estrategia d´embolica-ho tot,
intentant provocar confusió. Parlen de la "Selecció de
testimonis valencians on es documenta la consciència de
compartir una mateixa llengua amb catalans i balears". No se
si sera necessari explicar als nostres "il•lustrissims" la
diferencia entre "compartir una mateixa llengua" i "haver
compartit una mateixa llengua". Es una important questio de
temps. Totes les llengues que venen del llati, han compartit
una mateixa llengua, i per molta conciencia que tinguen
d´aixo, no son la mateixa llengua. Citen en este grup a
Furiol Ceriol, qui diu respecte d´una versio de la Biblia en
llengua valenciana, “Gritará, así pues, Cataluña entera que
ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará
muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y
completamente ajenas a los legítimos contenidos de la
Biblia. Lo mismo diran Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza…”
¿Es pot dir més clar, que les diferencies que hi han, no fan
posible ninguna pretesa unitat? Citen tambe unes linees de
Gaspar Escolano, qui en el mateix llibre que citen diu: “…de
suerte que arrimando algunos vocablos groseros que hoy en
dia se quedan en la catalana, poniendo en su lugar de la
latina los que bastavan, cepillando los que tenían mal
sonido y escabrosidad en la pronunciación y generalmente
escogiendo una dulce forma de pronunciar, sin el horror y
desabrimiento con que usan desta lengua en las provincias
que la conocen por natural, ha venido a tener nombre por sí
y llamarse lengua valenciana y a merecer asiento entre las
mas dulces y graciosas del mundo”. ¡Si senyor! ¡Conciencia
de compartir una mateixa llengua! ¿Es cientific tallar un
argument per a on conve per a intentar justificar lo
injustificable? Com no hi ha espai ni es el lloc d´entrar
pormenorisadament, comentarem per ultim en este apartat, que
el citar al Pare Fullana com a testimoni "on es documenta la
consciència de compartir una mateixa llengua amb catalans i
balears", podria ser equivalent a que un valencianiste
citara a Fuster per a defendre l´especificitat del valencià,
i supon, o no estar be del cap, o estar fora de la realitat.
Per a documentar "…l´us de la denominació de català o
llengua catalana per a referir-se a la llengua pròpia dels
valencians", tornen a tallar per a on els convé un raonament
de Vicente Boix, que en realitat acaba diguent: "El agregado
de tantas lenguas formó, como era de esperar un tercer
idioma", al qual li posa nom: "llengua valenciana". Es dir
Vicente Boix diu justetet lo contrari de lo que afirmen.-
Saben tambe manipular feches a plaer, perque quan citen "traduïda
de Llatí en vulgar Valencià: per los Reverents mestres de la
Seu de València en l’any MCCCCXIIIJ.", els valencians deguem
saber que la cita real segons es pot vore tant en el llibre
que citen com en el facsimil de la pagina 243 del llibre
“Crides, pragmàtiques, edictes, cartes…", publicat per
l´Universitat de Valencia, fa referencia a l´any: MCCCXCiiij
(1394), NO MCCCCXIIIJ (1414). - No se´ls cau la cara de
vergonya quan citen falsificacions, ya que respecte de la
cita de " lenguaje català clar e manifest estill”, el català
Antoni Bullbena i Tusell, escriu en 1906 a la “Societat
Catalana de Bibliofils” diguent:“…ab greu dolor haguerem de
veure que tota ella era un agregat d´errades y de falsedats…Per
que sabuda com es la fatlera dels valencians en fer
prevaldre lo llur dialecte, en les obres per ells editades,
no és probable que siga valenciana la flamant edició". Per
cert, l´articul de Bullbena es titulava “Qui a u castiga a
cent avisa”. I yo em pregunte: ¿Te algun castic este intent
masiu d´engany al poble valencià?
Com els nostres academics tot ho fan tan rebé, i son tan
refins, el 6 de maig de 2005, publicaren en el DOGV una "correcció
d´errades" del dictamen, de sis pagines, perque "S´ha
observat una errada tipogràfica en la publicació de la
numeració esmentada…" Si els "il•lustrissims" consideren
erro, algun del extrems que he posat de manifest, el poble
valencià te dret a esperar la corresponent "correcció
d´errades". Si no hi ha correccio, els valencians tindrem
ben de manifest la manipulacio i l´intencionalitat en
l´engany.