|
Pactar en el diable no es un
negoci rendible. Primer de tot, perque ell està en una
posicio de superioritat. Segon, perque per molt que ell et
done (diners, sexe, poder...) el preu que es cobrarà sera
molt major (la teua anima i la teua vida). I tercer, perque,
precisament per tractar-se del dimoni, no tens cap garantia
de que ell vaja a complir la seua part del tracte. Es mes,
lo mes provable es que t’enganye i que et quedes en un pam
de nas.
¿A que ve tot aço? A que trobe en
alguns jovens valencianistes la voluntat de pactar en el
diable. Parlen de que esta guerra d’identitats es estupida,
una lluita esteril que no mos porta a cap lloc, etc. Busquen
un consens entre totes les forces valencianistes (¡¡¡incluint
aci a BNC o ERPV!!!) per a superar lo que es un conflicte
esteril: si tots cediren un poc, s’acabaria la Batalla de
Valencia i s’unificarien tots els bandos valencianistes en
un sol.
Per eixemple, el consens podria
passar perque els catalanistes acceptaren la Real Senyera i
mosatros el terme Païs Valencià. O que els valencianistes
acceptarem l’unitat de les llengües i els catalanufos com a
unica o com a preferent denominacio per a la llengua el
terme “valencià”. Total, que mos proponen una baixada de
pantalons en tota regla, una rendicio a canvi d’unes
miguetes, en pro d’un supost consens que no duria a cap lloc.
En els catalanufos no es pot
negociar. Almenys no en el tema de la llengua, la cultura i
els simbols. Ells no han cedit res en decades. Ells no s’han
baixat del burro en res: continúen en el seu Païs Valencià
en lloc de Valencia, Comunitat o Regne, Països Catalans en
lloc de Valencia, marfega i peno de la rendicio en lloc de
Senyera, Muixeranga en lloc de l’Himne Valencià, Joan Fuster
en lloc del trellat, catala en lloc de Valencià, etc.
Yo soc un home de dialec. Parlar
no fa mal a ningu. I es pot arribar a acorts en alguns temes
(¿Per que no?) pero no en el de la llengua. La Llengua
Valenciana no es negocia, no es pacta, no es consensua...
¡Es defen! No es tracta de fomentar l’us i la normalisacio
de la llengua sense mes. Cal determinar primer quina llengua.
A mi no m’es igual que hi haja llinia en Valencià o que la
llinia siga en catala. El blanc es una cosa. El negre atra.
En este consens que busquen els
unics que cedirien serien els valencianistes, perque els
catalanufos no cediran en res. Puix res han cedit en decenis.
I a tots estos tercerviistes que estan travessant el pont
cap a enlloc, solament els diría la celebre frase de Xabier
Arzalluz per a referir-se a un chicotet grapat de desertors
de la seua formacio politica, el Partit Nacionaliste Vasc
(PNV): “Estos son els michelins que mos sobren”.
Puix aixo. |
